Dissertation/ Thesis
Decarbonising the built environment: assessing policy instruments and public funding mechanisms for achieving the EU renovation objectives
| Title: | Decarbonising the built environment: assessing policy instruments and public funding mechanisms for achieving the EU renovation objectives |
|---|---|
| Authors: | Ibañez Iralde, Nadia Soledad |
| Contributors: | University/Department: Universitat Ramon Llull. La Salle |
| Thesis Advisors: | Martí Audí, Núria, Font Basté, Glòria, Pascual Pellicer, Jordi |
| Source: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Publisher Information: | Universitat Ramon Llull, 2026. |
| Publication Year: | 2026 |
| Physical Description: | 339 p. |
| Subject Terms: | Energy retrofit, Residential building renovation, Retrofitting strategies, Key performance indicators (KPI), Energy efficiency, Just energy transition, Building decarbonisation, Building renovation financing mechanisms, Public policy instruments, Building archetypes, Enginyeria, indústria i construcció |
| Description: | Els edificis representen més de del 40% del consum final d’energia I constitueixen, per tant, un element central en la transició climàtica europea. No obstant això, malgrat el creixent interès en aquest àmbit en els darrers anys I el desplegament progressiu d’instruments de política pública I mecanismes financers orientats a fomentar la rehabilitació energètica, les taxes actuals de renovació i els estalvis energètics assolits continuen sent insuficients per complir els objectius climàtics a llarg termini. En aquest context, aquesta tesi té com a objectiu analitzar el disseny, la coordinació I l’efectivitat dels instruments de política pública destinats a accelerar la descarbonització del parc edificat. Amb aquesta finalitat, s’analitzen tant estratègies passades com actuals, avaluant el seu grau d’alineació amb els objectius definits en marcs estratègics de llarg termini, incloent objectius ambientals, socials i econòmics, així com els sistemes establerts per al seu seguiment. Igualment, s’avalua l’eficàcia dels mecanismes financers, tenint en compte la seva adequació a les realitats territorials i socioeconòmiques i la seva distribució regional. La recerca s’estructura al voltant de tres dimensions clau del cicle de les polítiques públiques, que serveixen de base per a l’anàlisi desenvolupada als diferents articles. Aquestes dimensions inclouen la definició d’objectius clars i adaptats a les realitats locals, la definició dels mecanismes d’articulació efectiva d’aquestes polítiques, i la monitorització i avaluació dels impactes com a base per a la millora contínua de les polítiques. En conjunt, els articles configuren un marc analític que permet analitzar fins a quin punt els instruments es poden ajustar per incrementar-ne l’efectivitat i l’eficiència, contribuint així a una transició sostenible en totes les seves dimensions. En aquest sentit, aquesta tesis analitza, en primer lloc, els marcs de seguiment i els indicadors clau de seguiment, amb especial atenció a la seva estructura, abast i coherència. En segon lloc, examina les estratègies de rehabilitació desenvolupades al llarg del temps, analitzant el seu disseny, el tipus d’intervencions promogudes i la seva relació amb les característiques del parc d’edificis existent, incloent-hi la conceptualització de la rehabilitació profunda. Finalment avalua els instruments financers més recents, especialment els vinculats als fons Next Generation EU, analitzant-ne el disseny, la implementació I el seu paper en la promoció de rehabilitacions integrals que considerin dimensions ambientals, territorials i socioeconòmiques. Els resultats posen de manifest diverses limitacions estructurals. D’una banda, els sistemes de seguiment es caracteritzen per una elevada proliferació i dispersió d’indicadors i un predomini de mètriques ambientals, davant d’altres dimensions socioeconòmiques. D’altra banda, les estratègies de rehabilitació han tendit a prioritzar intervencions parcials i millores del les instal·lacions davant d’actuacions integrals sobre l’envolupant i les sistemes, relegant especialment la millora de la demanda de refrigeració. Així mateix, els programes d’ajuts recents, tot i que han contribuït a impulsar la rehabilitació, presenten una distribució territorial desigual, un impacte limitat i continuen afavorint actuacions centrades en el consum energètic més que en la reducció de la demanda. A més, tot y que el fons Next Generation EU han suposat una de les majors inversions públiques en matèria de rehabilitació, amb una aportació de recursos sense precedents, alguns dels mecanismes implementats no han aconseguir augmentar l’abast de les rehabilitacions ni superar els nivells d’intervenció estàndards del mercat. Davant d’aquestes limitacions, aquesta tesi proposa un conjunt de recomanacions orientades a millorar el disseny i l’efectivitat dels instruments de política pública. Entre aquestes, destaca la necessitat de replantejar el concepte de rehabilitació profunda per integrar tant la reducció del consum com de la demanda energètica, la rellevància de desenvolupar marcs d’indicadors harmonitzats i integrats, la importància d’implementar digitalitzats i interoperables de dades, i la necessitat de millorar els instruments financers per incorporar de manera més efectiva les especificitats climàtiques, territorials i socioeconòmiques del territori. Així mateix, es posa en relleu la importància de reforçar la coordinació entre els diferents nivells de governança i de millorar el coneixement del parc edificat, elements essencials per definir trajectòries de descarbonització més coherents i eficaces. En conjunt, aquesta recerca busca contribuir a millorar la comprensió del paper de las polítiques públiques en la descarbonització de l’entorn construït i oferir recomanacions per dissenyar instruments més efectius, equitatius i adaptats al context local, afavorint així una transició més integral i justa. |
| Description (Translated): | Los edificios representan más del 40% del consumo final de energía y constituyen, por tanto, un elemento clave en la transición climática europea. Sin embargo, a pesar del creciente interés en este ámbito durante los últimos años y del despliegue progresivo de instrumentos de política pública y mecanismos financieros orientados a promover la rehabilitación energética, las tasas actuales de renovación y los ahorros energéticos obtenidos siguen siendo insuficientes para alcanzar los objetivos climáticos a largo plazo. En este contexto, esta tesis tiene como objetivo analizar el diseño, la coordinación y la eficacia de los instrumentos de política pública destinados a acelerar la descarbonización del parque edificatorio existente. Para ello, se abordan tanto estrategias pasadas como actuales, evaluando su grado de alineación con los objetivos de los marcos estratégicos de largo plazo, tanto ambientales y sociales como económicos, así como con los sistemas establecidos para su seguimiento e implementación. Asimismo, se examina la eficacia de los mecanismos financieros, considerando su adecuación a las realidades territoriales y socioeconómicas, así como su distribución en el territorio. La investigación se estructura en torno a tres dimensiones fundamentales del ciclo de diseño de políticas públicas, que sirven de base para el análisis desarrollado en los distintos artículos. Estas dimensiones comprenden la definición de objetivos claros y adaptados a las realidades locales, la definición adecuada de los mecanismos mediante los cuales se articulan estas políticas, y la monitorización y evaluación de los impactos para asegurar una mejora continua a lo largo del tiempo. En conjunto, las diferentes líneas configuran un marco analítico que permite examinar en qué medida los instrumentos pueden ajustarse para incrementar su eficacia y eficiencia, contribuyendo así a una transición sostenible teniendo en cuenta todas las dimensiones que la conforman. En este sentido, el trabajo analiza, en primer lugar, los marcos de seguimiento y los indicadores y las métricas empleadas, prestando especial atención a la estructura, el alcance y la coherencia de los mecanismos empleados. En segundo lugar, examina las estrategias de rehabilitación implementadas a lo largo del tiempo, analizando su diseño, el tipo de intervenciones promovidas y su relación con las características del parque de edificios existente, incluida la conceptualización de rehabilitaciones profundas. Finalmente, evalúa los instrumentos financieros más recientes, en particular los vinculados a los fondos Next Generation EU, analizando su diseño e implementación, así como su papel en la promoción de rehabilitaciones integrales que incorporen dimensiones ambientales, territoriales y socioeconómicas. Los resultados ponen de manifiesto diversas limitaciones estructurales. Por un lado, los sistemas de seguimiento se caracterizan por una elevada proliferación y dispersión de indicadores, y por un predominio de métricas ambientales, con escasa integración de dimensiones socioeconómicas. Por otro lado, las estrategias de rehabilitación han tendido a priorizar intervenciones parciales y mejoras en las instalaciones frente a actuaciones más integrales que abarquen tanto la envolvente como los sistemas, prestando además una atención limitada a la demanda de refrigeración. Asimismo, los programas de ayudas recientes, aunque han contribuido a impulsar la rehabilitación, presentan una distribución territorial desigual, un impacto limitado y continúan favoreciendo actuaciones centradas en el consumo energético sobre actuaciones que reduzcan la demanda. Asimismo, a pesar del considerable volumen de financiación movilizado a través de los fondos Next Generation EU, que supuso un volumen de inversión sin precedentes, algunos de los mecanismos implementados no han logrado ampliar el alcance de las intervenciones ni superar los niveles de intervención estándar del mercado privado. Ante estas limitaciones, esta tesis propone una serie de recomendaciones orientadas a mejorar el diseño y la eficacia de los instrumentos de política pública. Entre ellas, destaca la necesidad de replantear el concepto de rehabilitación profunda para integrar tanto la reducción del consumo como de la demanda energética, la relevancia del desarrollo de marcos de monitorización armonizados e integrados incluyendo la definición de indicadores apropiados, la implementación de sistemas de digitalizados e interoperable de datos, y la mejora de los instrumentos financieros para incorporar de forma más efectiva las características climáticas, territoriales y socioeconómicas de la región. Asimismo, se subraya la importancia de reforzar la coordinación entre los distintos niveles de gobernanza y de profundizar en el conocimiento del parque edificatorio, elementos clave para definir trayectorias de descarbonización más coherentes y eficaces. En conjunto, esta investigación pretende contribuir a mejorar la comprensión del papel de las políticas públicas en la descarbonización del entorno construido ofreciendo recomendaciones para el diseño de instrumentos más eficaces, equitativos y adaptados al contexto local, favoreciendo así una transición más integral y justa. Buildings represent over 40% of final energy consumption and are thus a crucial element of the European climate transition. However, despite the growing focus on this issue over the past year and the increasing implementation of policy instruments and financial mechanisms to promote building renovation, current renovation rates and the energy savings achieved remain below the levels necessary to meet long-term climate objectives. In this context, this thesis aims to investigate the design, coordination, and effectiveness of public policy instruments intended to accelerate the decarbonisation of buildings. It focuses on both past and current strategies, assessing their alignment with the objectives outlined in broader long-term plans, including environmental, social, and economic goals, and the frameworks implemented to monitor the progress. In addition, this thesis seeks to evaluate the effectiveness of financial schemes, considering whether they are appropriately tailored to local territorial and socioeconomic realities, and whether they are equitably distributed across different regions. This research is structured around three core dimensions of the policy cycle, which underpin the analysis conducted across the articles. These dimensions include the definition of clear objectives aligned with local realities, the effective instrumentalisation of efforts through appropriate mechanisms and the monitoring and evaluation of impacts to enable a continuous adjustment and improvement of these instruments over time. Together, they provide a comprehensive framework for assessing how policy mechanisms can be better tailored to enhance their effectiveness and efficiency over time and to contribute to achieving sustainability in all their dimensions. To this end, this research first analyses monitoring frameworks and key performance indicators (KPIs) to examine their structure and scope, the aspects they monitor, and the alignment among the most recognised monitoring frameworks. Second, it explores past and ongoing renovation strategies, analysing their design, the type of interventions promoted, and their relationship with the characteristics of the existing building stock, including the conceptualisation of deep renovations. Third, it assesses recent financial instruments, particularly those associated with the Next Generation EU Funds, investigating their design, implementation, and intended role in supporting integral renovation while addressing environmental, territorial and socioeconomic dimensions. The findings revealed several critical dimensions. Existing monitoring systems are characterised by a proliferation of widely dispersed indicators and a predominant focus on environmental metrics, with limited integration of socioeconomic dimensions. Renovation strategies, on the other hand, have prioritised partial interventions and systems upgrades over integrated renovations that address both building envelopes and thermal systems, particularly neglecting cooling demand. Furthermore, recent subsidy schemes, while contributing positively to renovation efforts, exhibit uneven territorial distribution, limited scope and interventions, and have still continued to promote partial interventions and strategies that prioritise energy consumption over energy demand. Moreover, although the Next Generation EU funds represent one of the most significant public investments in building renovation to date, injecting an unprecedented level of financial support into the sector, some of the mechanisms implemented have failed to increase the scope of the renovations or the degree of intervention beyond standard market practices. In response to the limitations and shortcomings detected, the thesis proposes a set of recommendations to enhance the effectiveness of future policy instruments. These include the need to reassess the concept of deep renovation to favour both the improvement of energy consumption and demand, the relevance of developing an harmonised and integrated indicator framework, the importance of designing and implementing a digitalised and interoperable data system, and the need to improve the design of financial instruments to incorporate climatic, territorial and socioeconomic specificities in addition to environmental aspects. In addition, the research stresses the need to strengthen coordination across governance levels and to improve understanding of the building stock, both of which are essential to establishing clear decarbonisation pathways. Overall, this research seeks to improve understanding of the role of public policy in relation to buildings and to support the design and implementation of more effective, equitable instruments in the future, thereby supporting a more holistic and just energy transition. |
| Document Type: | Dissertation/Thesis |
| File Description: | application/pdf |
| Language: | English |
| Access URL: | https://hdl.handle.net/10803/698227 |
| Rights: | ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
| Accession Number: | edstdx.10803.698227 |
| Database: | TDX |
| Description not available. |