Dissertation/ Thesis
Comités de Ética Asistencial: Una necesidad creciente para la promoción de derechos en la Atención Primaria
| Τίτλος: | Comités de Ética Asistencial: Una necesidad creciente para la promoción de derechos en la Atención Primaria |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Nadal Agost, Carmen |
| Συνεισφορές: | University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret |
| Thesis Advisors: | Vallbé, Joan Josep |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 280 p. |
| Θεματικοί όροι: | Bioètica, Bioética, Bioethics, Drets humans, Derechos humanos, Human rights, Atenció primària, Atención primaria, Primary care, Comitès d'ètica, Comités de ética, Ethics committees, Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials |
| Περιγραφή: | Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política |
| Description (Translated): | [spa] La bioética surge como un puente entre la ciencia y las humanidades que, desde su origen, se centra en una ética aplicada y evoluciona hasta consolidarse en una disciplina práctica en el campo sanitario. Los conflictos éticos que surgen en la atención clínica actual debido al avance de la tecnociencia, los cambios sociales y la nueva relación entre el profesional de salud y la persona usuaria, requieren mecanismos para tomar decisiones razonadas. Para apoyar los problemas de índole ética, la bioética ha irrumpido en hospitales a través de los Comités de Ética Asistencial (CEA). Estos CEA hospitalarios han desempeñado un papel de apoyo en la toma de decisiones que implican colisión de valores y en el fomento de la educación en bioética. Una realidad opuesta se identifica en la Atención Primaria (AP) donde existe una brecha notable en las publicaciones respecto a experiencias de este tipo de comités y de los conflictos éticos a los cuales se ven enfrentados sus equipos de salud. Experiencias pioneras en países como España, Noruega y Chile, y una iniciativa reciente en México, han hecho visible la relevancia de los CEA con especialización en AP (CEA-AP). Esto motivó a la investigadora a profundizar en la experiencia chilena, como fundadora y presidenta de un comité de este tipo, por cuatro años, y de su trabajo en la Oficina de Bioética del Ministerio de Salud. Este estudio tuvo como objetivo comprender la implementación y el desarrollo de los CEA-AP en Chile a partir de las perspectivas de sus integrantes y de referentes nacionales en bioética. Se utilizó una metodología cualitativa mediante grupos focales, entrevistas, y análisis documental, complementado con una comparación con las experiencias internacionales. Los resultados del estudio mostraron que los CEA-AP chilenos, han sido relevantes y útiles, al representar espacios de reflexión ética y ser el medio reconocido, dentro de la institución, para promover el enfoque de derechos. Por otra parte, los CEA-AP, por sus funciones específicas y las características de su composición, se posicionan como un aporte para desarrollar el modelo de atención centrada en las personas. No obstante, la experiencia chilena y la internacional han revelado que estos comités aún no cuentan con una legitimidad consolidada. En el caso de Chile, esto ocurre por barreras identificadas a nivel institucional y el desconocimiento de sus funciones, entre otros. También se identificaron factores facilitadores relacionados con el liderazgo, la resiliencia y la formación en bioética. Por ello esta tesis culmina con la propuesta de las bases de un modelo de implementación de CEA-AP para Chile basado en elementos normativos, organizativos y del enfoque de derechos. A través de esta investigación se abren nuevos horizontes para la investigación en la aplicación práctica de la bioética en el ámbito de la Atención Primaria [cat] La bioètica sorgeix com un pont entre la ciència i les humanitats que, des del seu origen, se centra en una ètica aplicada i evoluciona fins a consolidar-se com una disciplina pràctica en l’àmbit sanitari. Els conflictes ètics que apareixen en l’atenció clínica actual, a causa de l’avenç de la tecnociència, els canvis socials i la nova relació entre el professional de salut i la persona usuària, requereixen mecanismes per prendre decisions raonades. Per donar suport als problemes d’indole ètica, la bioètica ha irromput als hospitals a través dels Comitès d’Ètica Assistencial (CEA). Aquests CEA hospitalaris han exercit un paper de suport en la presa de decisions que impliquen col·lisió de valors i en la promoció de l’educació en bioètica. Una realitat oposada s’identifica en l’Atenció Primària (AP), on existeix una bretxa notable en les publicacions relatives a experiències d’aquest tipus de comitès i dels conflictes ètics als quals s’enfronten els seus equips de salut. Experiències pioneres en països com Espanya, Noruega i Xile, i una iniciativa recent a Mèxic, han fet visible la rellevància dels CEA amb especialització en AP (CEA-AP). Això va motivar la investigadora a aprofundir en l’experiència xilena, com a fundadora i presidenta d’un comitè d’aquest tipus durant quatre anys, i per la seva feina a l’Oficina de Bioètica del Ministeri de Salut. Aquest estudi va tenir com a objectiu comprendre la implementació i el desenvolupament dels CEA-AP a Xile a partir de les perspectives dels seus integrants i de referents nacionals en bioètica. Es va utilitzar una metodologia qualitativa mitjançant grups focals, entrevistes i anàlisi documental, complementada amb una comparació amb les experiències internacionals. Els resultats de l’estudi van mostrar que els CEA-AP xilens han estat rellevants i útils, en representar espais de reflexió ètica i constituir el mitjà reconegut, dins de la institució, per promoure l’enfocament de drets. D’altra banda, els CEA-AP, per les seves funcions específiques i les característiques de la seva composició, es posicionen com un aport per desenvolupar el model d’atenció centrada en les persones. Tanmateix, l’experiència xilena i la internacional han revelat que aquests comitès encara no disposen d’una legitimitat consolidada. En el cas de Xile, això ocorre per barreres identificades a nivell institucional i pel desconeixement de les seves funcions, entre altres factors. També es van identificar factors facilitadors relacionats amb el lideratge, la resiliència i la formació en bioètica. Per això, aquesta tesi culmina amb la proposta de les bases d’un model d’implementació de CEA-AP per a Xile basat en elements normatius, organitzatius i en l’enfocament de drets. A través d’aquesta investigació s’obren nous horitzons per a la recerca en l’aplicació pràctica de la bioètica en l’àmbit de l’Atenció Primària. [eng] Bioethics emerges as a bridge between science and the humanities which, from its origin, focuses on applied ethics and evolves into a practical discipline within the healthcare field. The ethical conflicts that arise in current clinical care due to advances in technoscience, social changes, and the new relationship between health professionals and service users require mechanisms for making well-reasoned decisions. To support the resolution of ethically-based problems, bioethics has entered hospitals through Clinical Ethics Committees (CEC). These hospital-based CEC have played an important role in supporting decision-making involving value conflicts and in promoting education in bioethics. A contrasting reality is found in Primary Care (PC), where there is a notable gap in publications regarding the experiences of such committees and the ethical conflicts faced by primary care teams. Pioneering experiences in countries such as Spain, Norway, and Chile, as well as a recent initiative in Mexico, have highlighted the relevance of CEC specialized in Primary Care (PC-CEC). This motivated the researcher to explore the Chilean experience in depth, drawing on her role as founder and president of a committee of this kind for four years, as well as her work at the Bioethics Office of the Ministry of Health. The aim of this study was to understand the implementation and development of PC-CEC in Chile based on the perspectives of their members and of national bioethics experts. A qualitative methodology was used, including focus groups, interviews, and document analysis, complemented by a comparison with international experiences. The study’s findings showed that Chilean PC-CEC have been relevant and useful, as they provide spaces for ethical reflection and serve as the institutionally recognized mechanism for promoting a rights-based approach. Furthermore, due to their specific functions and their composition, PC-CEC are positioned as a valuable contribution to the development of person-centred care models. However, both the Chilean and international experiences reveal that these committees still lack consolidated legitimacy. In Chile, this is due to barriers identified at the institutional level and to limited awareness of their functions, among other factors. Facilitating factors were also identified, including leadership, resilience, and training in bioethics. For these reasons, this thesis concludes by proposing the foundations of an implementation model for PC-CEC in Chile, based on regulatory, organizational, and rights-based elements. Through this research, new horizons emerge for the study of the practical application of bioethics in the field of Primary Care. |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/697875 |
| Rights: | ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.697875 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |