Dissertation/ Thesis
Evaluación del impacto de una intervención de alfabetización en salud mental en la calidad de vida en población joven escolarizada
| Τίτλος: | Evaluación del impacto de una intervención de alfabetización en salud mental en la calidad de vida en población joven escolarizada |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Amado Rodríguez, Isaac Daniel |
| Thesis Advisors: | Roldán Merino, Juan Francisco, Casañas Sánchez, Rocío, Fernández San Martín, Maria Isabel, Casas García, Irma |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 263 p. |
| Θεματικοί όροι: | Educació sanitaria, Health education, Educación sanitaria, Salut mental, Mental health, Salud mental, Alfabetització en salut, Health literacy, Alfabetización en salud, Ciències de la Salut |
| Περιγραφή: | L'adolescència és una etapa vital en el desenvolupament de les persones on es produeix una sèrie de canvis biològics, psicològics i socials. A nivell sanitari és l'etapa on s'inicien la majoria dels problemes de salut mental. Aquesta sèrie de trastorns poden produir un impacte en la qualitat de vida (CV) i el benestar emocional (BE) dels adolescents, a més d'una important càrrega per als sistemes sanitaris. Augmentar l'alfabetització en salut mental (ASM) ha esdevingut una estratègia fonamental de promoció i prevenció de la salut mental. L'ASM abasta el conjunt de coneixements, actituds i habilitats que permeten reconèixer els problemes de salut mental, reduir l'estigma i millorar la cerca d'ajuda. Actualment hi ha una manca d'investigacions que avaluïn el seu impacte sobre la CV de la població i de la població adolescent en particular. L¿objectiu d¿aquesta tesi va ser avaluar l¿efectivitat de diferents programes d¿ASM en adolescents escolaritzats i el seu impacte sobre la CV. Per assolir aquest objectiu es van realitzar dues fases metodològiques diferents en la investigació. A la primera fase es va realitzar una revisió sistemàtica amb metaanàlisi. Es va avaluar l'efectivitat de diferents intervencions d'ASM per millorar els coneixements en salut mental, l'estigma i la recerca d'ajuda per un problema de salut mental en població jove escolaritzada. Observant que les intervencions d'ASM produeixen millores significatives en els coneixements en salut mental, mentre que no es pot concloure que siguin eficaces quant a l'estigma i els resultats de cerca d'ajuda. La segona fase es va basar en un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats realitzat a 18 centres educatius de la ciutat de Barcelona (Espanya), basat en el programa “Espaijove.net”. S'hi van incloure adolescents d'entre 13 i 17 anys a la mostra. Es van avaluar tres intervencions de diferent durada i intensitat respecte a un grup control (GC). Les intervencions van ser les següents: a) Programa de sensibilització sobre salut mental d'1 hora (PSSM), b) Programa d'alfabetització en salut mental de 6 hores (PASM) i c) el Programa d'alfabetització en salut mental més reducció de l'estigma (PASM+RE) de 7 hores, el mateix contingut del PASM més una hora d'interacció dels participants amb una persona. Es van recollir variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i nota mitjana escolar. Es va valorar el nivell d'ASM usant escales validades per al nivell de coneixements i reconeixement de problemes de salut mental, el nivell d'estigma i els comportaments de cerca d'ajuda. També es va avaluar la CV i el nivell de bel. Les avaluacions es van realitzar al moment basal, postintervenció, als 6 mesos ia l'any de realitzar la intervenció. Els resultats van mostrar diferències significatives als nivells d'ASM, BE i CV en funció del gènere, el nivell socioeconòmic i la nacionalitat. Les noies adolescents van presentar més grau de coneixement/reconeixement en salut mental, menor estigma que els homes i pitjors nivells de CV i BE. Els participants estrangers van presentar pitjors puntuacions tant a CV com a BE. També van presentar un grau d'estigma més alt i un nivell de coneixement/reconeixement en salut mental menor que els de nacionalitat espanyola. Els adolescents amb més nivell socioeconòmic tenien millors nivells de coneixement/reconeixement que els de menor renda. Pel que fa a l'avaluació de l'efectivitat de les intervencions, es va observar que la qualitat de vida dels adolescents que van rebre la intervenció PASM+RE va millorar en comparació amb el GC en el moment postintervenció. Aquesta diferència es va mantenir a llarg termini. Tot i això les intervencions PSSM i PASM no ho van aconseguir a curt ni llarg termini. |
| Description (Translated): | La adolescencia es una etapa vital en el desarrollo de las personas donde se produce una serie de cambios biológicos, psicológicos y sociales. A nivel sanitario es la etapa en la que se inician la mayoría de los problemas de salud mental. Esta serie de trastornos pueden producir un impacto en la calidad de vida (CV) y bienestar emocional (BE) de los adolescentes, además de una importante carga para los sistemas sanitarios. Aumentar la alfabetización en salud mental (ASM) se ha convertido en una estrategia fundamental de promoción y prevención de la salud mental. La ASM abarca el conjunto de conocimientos, actitudes y habilidades que permiten reconocer los problemas de salud mental , reducir el estigma y mejorar la búsqueda de ayuda. En el momento actual hay una falta de investigaciones que evalúen su impacto sobre la CV de la población y de la población adolescente en particular. El objetivo de esta tesis fue evaluar la efectividad de diferentes programas de ASM en adolescentes escolarizados y su impacto sobre la CV. Para lograr este objetivo se realizaron dos fases metodológicas distintas en la investigación. En la primera fase se realizó una revisión sistemática con metaanálisis. Se evaluó la efectividad de distintas intervenciones de ASM para mejorar los conocimientos en salud mental, estigma y búsqueda de ayuda por un problema de salud mental en población joven escolarizada. Observando que las intervenciones de ASM producen mejoras significativas en los conocimientos en salud mental, mientras que no se puede concluir que sean eficaces en cuanto al estigma y los resultados de búsqueda de ayuda. La segunda fase se basó en un ensayo clínico aleatorizado por conglomerados realizado en 18 centros educativos de la ciudad de Barcelona (España), basado en el programa “Espaijove.net”. Se incluyeron adolescentes de entre 13 y 17 añosen la muestra. Se evaluaron tres intervenciones de distinta duración e intensidad respecto a un grupo control (GC). Las intervenciones fueron las siguientes: a) Programa de sensibilización sobre salud mental de 1 hora (PSSM), b) Programa de alfabetización en salud mental de 6 horas (PASM) y c) el Programa de alfabetización en salud mental más reducción del estigma (PASM+RE) de 7 horas, mismo contenido del PASM más una hora de interacción de los participantes con una persona con un problema mental (reducción de estigma). Se recogieron variables sociodemográficas, socieconómicas y nota media escolar . Se valoró el nivel de ASM usando escalas validadas para el nivel de conocimientos y reconocimiento de problemas de salud mental, el nivel de estigma y los comportamientos de búsqueda de ayuda. Tambien se evaluó la CV y el nivel de BEl. Las evaluaciones se realizaron en el momento basal, postintervención, a los 6 meses y al año de realizar la intervención. Los resultados mostraron diferencias significativas en los niveles de ASM, BE y CV en función del genero, el nivel socioeconómico y nacionalidad. Las chicas adolescentes presentaron mayor grado de conocimiento/reconocimiento en salud mental, menor estigma que los varones y peores niveles de CV y BE. Los participantes extranjeros presentaron peores puntuaciones tanto en CV como en BE. También presentaron mayor grado de estigma y menor nivel de conocimiento/reconocimiento en salud mental que los de nacionalidad española. Los adolescentes con mayor nivel socioeconómico tenían mejores niveles de conocimiento/reconocimiento que los de menor renta. En cuanto a la evaluación de la efectividad de las intervenciones se observó que la calidad de vida de los adolescentes que recibieron la intervención PASM+RE mejoró en comparación con el GC en el momento post-intervención. Esta diferencia se mantuvo a largo plazo. Sin embargo las intervenciones PSSM y PASM no lo lograron a corto ni largo plazo. Adolescence is a vital stage in human development, during which a series of biological, psychological, and social changes take place. In terms of health, it is the stage when most mental health problems begin. This series of disorders can have an impact on adolescents' quality of life (QOL) and emotional well-being (WB), as well as placing a significant burden on healthcare systems. Increasing mental health literacy (MHL) has become a fundamental strategy for mental health promotion and prevention. MHL encompasses the set of knowledge, attitudes, and skills that enable the recognition of mental health problems, reduce stigma, and improve help-seeking. Currently, there is a lack of research evaluating its impact on the QOL of the population and of adolescents in particular. The objective of this thesis was to evaluate the effectiveness of different MHL programs in school-aged adolescents and their impact on QOL. To achieve this objective, two distinct methodological phases were carried out in the research. In the first phase, a systematic review with meta-analysis was conducted. The effectiveness of different MHL interventions to improve knowledge of mental health, stigma, and help-seeking for mental health problems in young school-aged populations was evaluated. It was observed that MHL interventions produce significant improvements in mental health knowledge, while it cannot be concluded that they are effective in terms of stigma and help-seeking outcomes. The second phase was based on a cluster-randomized clinical trial conducted in 18 educational centers in the city of Barcelona (Spain), based on the “Espaijove.net” program. Adolescents between the ages of 13 and 17 were included in the sample. Three interventions of varying duration and intensity were evaluated against a control group (CG). The interventions were as follows: a) 1-hour mental health awareness program (PSSM), b) 6-hour mental health literacy program (PASM), and c) 7-hour mental health literacy plus stigma reduction program (PASM+RE), which had the same content as PASM plus one hour of interaction between participants and a person with a mental health problem (stigma reduction). Sociodemographic and socioeconomic variables and average school grades were collected. The level of MHL was assessed using validated scales for the level of knowledge and recognition of mental health problems, the level of stigma, and help-seeking behaviors. QOL and the level of WB were also evaluated. The assessments were conducted at baseline, post-intervention, 6 months, and 1 year after the intervention. The results showed significant differences in MHL, WB, and QOL levels based on gender, socioeconomic status, and nationality. Adolescent girls had a higher level of knowledge/recognition of mental health, less stigma than boys, and worse QOL and WB levels. Foreign participants had worse scores on both QOL and WB. They also had a higher degree of stigma and lower levels of knowledge/awareness of mental health than those of Spanish nationality. Adolescents with higher socioeconomic status had better levels of knowledge/awareness than those with lower incomes. Regarding the evaluation of the effectiveness of the interventions, it was observed that the QOL of adolescents who received the PASM+RE intervention improved compared to the CG at the post-intervention stage. This difference was maintained in the long term. However, the PSSM and PASM interventions did not achieve this in the short or long term. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Metodologia de la Recerca Biomèdica i Salut Pública |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/697777 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.697777 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |