Dissertation/ Thesis
Platform Politics: Power, institutions, and the regulation of ride-hailing in Latin America
| Τίτλος: | Platform Politics: Power, institutions, and the regulation of ride-hailing in Latin America |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Sáenz Leandro, Ronald |
| Thesis Advisors: | Fernández-Ardèvol, Mireia |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | 2025. |
| Έτος έκδοσης: | 2025 |
| Φυσική περιγραφή: | 376 p. |
| Θεματικοί όροι: | transport de passatgers mediat per plataformes, transporte de pasajeros mediado por plataformas, ride-hailing, regulació de plataformes, regulación de plataformas, platform regulation, Amèrica Llatina, América Latina, Latin America, governança, gobernanza, governance, economia gig, economía gig, gig economy, anàlisi comparada, análisis comparado, comparative analysis, empreses de xarxes de transport (EXT), empresas de redes de transporte (ERT), Transportation Network Companies (TNCs), Societat de la Informació i el Coneixement |
| Περιγραφή: | This is a dissertation based on a compilation of articles that systematically examines the governance and regulation of ride-hailing platforms, also known as Transportation Network Companies (TNCs), within the Latin American context. Grounded in a comprehensive theoretical framework combining insights from Political Economy, Science and Technology Studies (STS), and New Media Studies, the research critically analyzes the dynamics, challenges, and sociotechnical dimensions shaping the regulatory landscapes across selected Latin American countries, specifically Chile, Colombia, and Costa Rica. Chapter 1 introduces the study by establishing the research problem, objectives, and central questions. It highlights the global debate surrounding digital platform regulation, positioning the study uniquely within the broader discourse typically dominated by issues such as content moderation on social media platforms. It argues for the importance of understanding regulatory dynamics specific to ride-hailing services, considering their profound implications for urban mobility, labor conditions, and socio-economic equity. Chapter 2 presents the theoretical lens of the dissertation, articulating a governance framework tailored to the gig economy context. It emphasizes three key analytical dimensions (ideas, interests, and institutions) that shape platform regulation. This framework bridges the gap between existing literature primarily focused on social media governance and emerging studies on transportation platforms, thereby contributing to a more holistic understanding of platform capitalism. Chapter 3 offers a systematic review of the existing scholarly literature on TNC regulation, following the PRISMA methodology. The review identifies four critical analytical categories: platform power, institutional arrangements, political dynamics, and ideas and narratives. This comprehensive synthesis maps significant research trends, highlights limitations such as underrepresentation from Global South contexts, and sets the stage for the subsequent empirical analyses. Chapter 4 focuses explicitly on Latin America, providing a regional analysis based on the Transportation Network Companies Regulation Index for Latin America (TNCRI-LA), a comparative indicator proposed in this thesis. This quantitative tool assesses regulatory frameworks across nine countries, complemented by qualitative insights derived from expert interviews. The chapter reveals substantial variation in regulatory approaches, highlighting a predominant focus on market access and consumer protection while underlining significant governance gaps concerning labor rights, algorithmic transparency, and data governance. Chapter 5 employs comparative process tracing to analyze regulatory trajectories in Chile, Colombia, and Costa Rica in detail. Introducing the concept of the "De Facto Deregulation Trap", the analysis demonstrates how prolonged regulatory uncertainty arises from complex interactions among fragmented political environments, institutional weaknesses, and strategic stakeholder behavior. Contrasting Chile's relative regulatory success with persistent regulatory inertia in Colombia and Costa Rica, the chapter provides crucial insights into the political, social, and institutional factors influencing diverse regulatory outcomes. The final chapter synthesizes the findings from the preceding analyses, highlighting theoretical contributions, methodological innovations, and policy implications. It discusses the limitations of the research, outlines significant theoretical contributions such as the "De Facto Deregulation Trap", and suggests comprehensive planning and policy recommendations. Furthermore, it identifies directions for future research, emphasizing the importance of local contexts, stakeholder engagement, and technological particularities in countries. In sum, this thesis contributes significantly to the scholarly understanding of platform regulation by offering a nuanced comparative perspective on regulatory processes within Latin America, grounded in robust empirical data and innovative theoretical frameworks. It underscores the need for adaptive, context-sensitive governance strategies capable of addressing the unique sociotechnical realities presented by digital platforms in the gig economy. |
| Description (Translated): | Esta es una tesis doctoral basada en una compilación de artículos. Examina sistemáticamente la gobernanza y regulación de las plataformas digitales de transporte, conocidas también como empresas de redes de transporte (ERT o TNC, por sus siglas en inglés), en el contexto latinoamericano. Desde un marco teórico integral que combina perspectivas de la economía política, los estudios de ciencia y tecnología (STS, por sus siglas en inglés) y los estudios sobre comunicación y nuevos medios, la investigación analiza críticamente las dinámicas, los desafíos y las dimensiones sociotécnicas que configuran los escenarios regulatorios en países de América Latina, pero desarrollando un análisis enfocado en Chile, Colombia y Costa Rica. En el capítulo 1 se introduce el estudio y se plantea el problema de investigación, los objetivos y las preguntas centrales. Se presenta el debate global sobre la regulación de plataformas digitales y se sitúa este estudio dentro de un contexto de plataformización más amplio, generalmente dominado por un discurso centrado en temas como la moderación de contenidos en plataformas de redes sociales. Se argumenta sobre la importancia de comprender dinámicas regulatorias específicas para los servicios de transporte de pasajeros por plataforma, dadas sus profundas implicaciones en la movilidad urbana, las condiciones laborales y la equidad socioeconómica. El capítulo 2 desarrolla el marco teórico de la disertación, articulando un enfoque de gobernanza específicamente diseñado para el contexto de la economía gig. Enfatiza tres dimensiones analíticas clave (ideas, intereses e instituciones) que moldean la regulación de las plataformas. Este marco conecta la literatura existente, centrada principalmente en la gobernanza de redes sociales, con estudios emergentes sobre plataformas de transporte, con lo que contribuye a una comprensión más integral del capitalismo de plataformas. El capítulo 3 ofrece una novedosa revisión sistemática de la literatura académica existente en torno a la regulación de las plataformas digitales de transporte, utilizando la metodología PRISMA. La revisión identifica cuatro categorías analíticas críticas: la del poder de las plataformas, la de arreglos institucionales, la de dinámicas políticas, y la de narrativas e ideas. Esta síntesis integral mapea tendencias significativas en la investigación, destaca limitaciones como la escasa representación del contexto del sur global, y establece el escenario necesario para los análisis empíricos posteriores. El capítulo 4 se centra explícitamente en América Latina y proporciona un análisis regional a partir del Índice de regulación de empresas de redes de transporte para América Latina (TNCRI-LA, por sus siglas en inglés), un indicador comparativo propuesto en esta tesis. Esta herramienta cuantitativa evalúa los marcos regulatorios de nueve países, complementada con insumos cualitativos derivados de entrevistas con expertos. El capítulo revela variaciones sustanciales en los enfoques regulatorios y destaca un predominante énfasis en la dimensión regulatoria de la competencia o el acceso al mercado y la protección del consumidor, al tiempo que subraya importantes brechas de gobernanza relacionadas con derechos laborales, transparencia algorítmica y datos personales. El capítulo 5 utiliza el método de rastreo de procesos para analizar en detalle las trayectorias regulatorias en Chile, Colombia y Costa Rica. Introduciendo el concepto trampa de desregulación de facto, el análisis demuestra cómo la incertidumbre regulatoria prolongada emerge de complejas interacciones entre entornos políticos fragmentados, debilidad institucional y comportamientos estratégicos de diversos actores involucrados. Contrastando el relativo éxito regulatorio de Chile con la persistente inercia regulatoria en Colombia y Costa Rica, el capítulo ofrece claves sobre los factores políticos, sociales e institucionales que influyen en distintos resultados regulatorios. El capítulo final sintetiza los hallazgos de los análisis anteriores y destaca contribuciones teóricas, innovaciones metodológicas e implicaciones para las políticas públicas. Discute las limitaciones de la investigación, resalta contribuciones teóricas significativas como el concepto de trampa de desregulación de facto y sugiere recomendaciones integrales para la planificación y la política pública. Además, identifica posibles líneas para investigaciones futuras y enfatiza la importancia de los contextos locales, la participación de actores clave y las particularidades tecnológicas de cada país. En suma, esta tesis contribuye significativamente al entendimiento sobre la regulación de plataformas digitales y ofrece una perspectiva comparativa matizada sobre los procesos regulatorios en América Latina, respaldada por datos empíricos y marcos teóricos integrales. Subraya la necesidad de estrategias de gobernanza adaptativas y sensibles al contexto, capaces de abordar las realidades sociotécnicas únicas que presentan las plataformas digitales en la economía gig. Aquesta és una tesi doctoral basada en una compilació d'articles. Examina sistemàticament la governança i regulació de les plataformes digitals de transport, conegudes també com a empreses de xarxes de transport (EXT o TNC, per les sigles en anglès), en el context llatinoamericà. Des d'un marc teòric integral que combina perspectives de l'economia política, els estudis de ciència i tecnologia (STS, per les sigles en anglès) i els estudis sobre comunicació i nous mitjans, la recerca analitza críticament les dinàmiques, els reptes i les dimensions sociotècniques que configuren els escenaris regulatoris a països de l'Amèrica Llatina, a més d'elaborar una anàlisi enfocada en Xile, Colòmbia i Costa Rica. En el capítol 1 s'introdueix l'estudi i es planteja el problema de recerca, els objectius i les preguntes centrals. Es presenta el debat global sobre la regulació de les plataformes digitals i se situa aquest estudi dins un context més ampli de plataformització, generalment dominat per un discurs centrat en temes com la moderació de continguts en plataformes de xarxes socials. Es defensa la importància de comprendre les dinàmiques regulatòries específiques dels serveis de transport de passatgers per plataforma, donades les seves implicacions en la mobilitat urbana, les condicions laborals i l'equitat socioeconòmica. El capítol 2 desenvolupa l'enfocament teòric de la dissertació, des d'un concepte de governança específicament dissenyat per al context de l'economia gig. Emfatitza tres dimensions analítiques clau (idees, interessos i institucions) que configuren la regulació de les plataformes. Aquest marc connecta la literatura existent, centrada principalment en la governança de xarxes socials, amb estudis emergents sobre plataformes de transport, de manera que contribueix a una comprensió més integral del capitalisme de plataformes. El capítol 3 ofereix una revisió sistemàtica innovadora de la literatura acadèmica existent sobre la regulació de les plataformes digitals de transport, utilitzant la metodologia PRISMA. La revisió identifica quatre categories analítiques crítiques: poder de les plataformes, arranjaments institucionals, dinàmiques polítiques, i narratives i idees. Aquesta síntesi integral fa un mapa de les tendències significatives en la recerca, destaca limitacions com la poca representació del context del Sud global i estableix l'escenari necessari per a les anàlisis empíriques posteriors. El capítol 4 se centra explícitament en l'Amèrica Llatina i proporciona una anàlisi regional a partir de l'Índex de regulació d'empreses de xarxes de transport per a l'Amèrica Llatina (TNCRI-LA, per les sigles en anglès), un indicador comparatiu proposat en aquesta tesi. Aquesta eina quantitativa avalua els marcs regulatoris en nou països i ho complementa amb aportacions qualitatives derivades d'entrevistes amb experts. El capítol revela variacions substancials en els enfocaments regulatoris, destaca un predominant èmfasi en la dimensió regulatòria de la competència o l'accés al mercat i la protecció del consumidor, i subratlla buits de governança importants relacionats amb drets laborals, transparència algorítmica i dades personals. El capítol 5 utilitza el mètode de rastreig de processos per analitzar en detall les trajectòries regulatòries a Xile, Colòmbia i Costa Rica. Introduint el concepte trampa de desregulació de facto, l'anàlisi demostra com la incertesa regulatòria prolongada emergeix d'interaccions complexes entre entorns polítics fragmentats, feblesa institucional i comportaments estratègics de diversos actors involucrats. Contrastant el relatiu èxit regulatori de Xile amb la persistent inèrcia regulatòria a Colòmbia i Costa Rica, el capítol ofereix claus sobre els factors polítics, socials i institucionals que influeixen en diversos resultats regulatoris. El capítol final sintetitza les troballes de les anàlisis anteriors i destaca contribucions teòriques, innovacions metodològiques implicacions per a les polítiques públiques. Discuteix les limitacions de la recerca, ressalta contribucions teòriques significatives com el concepte trampa de desregulació de facto i suggereix recomanacions integrals per a la planificació i la política pública. A més, identifica possibles línies per a futures recerques i destaca la importància dels contextos locals, la participació d'actors clau i les particularitats tecnològiques de cada país. En resum, aquesta tesi contribueix significativament a la comprensió acadèmica sobre regulació de plataformes digitals i ofereix una perspectiva comparativa matisada sobre processos regulatoris a l'Amèrica Llatina, recolzada en dades empíriques i marcs teòrics integrals. Subratlla la necessitat d'estratègies de governança adaptatives i sensibles al context, capaces d'abordar les realitats sociotècniques úniques que presenten les plataformes digitals en l'economia gig. Societat, Tecnologia i Cultura |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | English |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/697490 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.697490 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |