Dissertation/ Thesis
The Role of Religious Heritage Sites in Promoting Religious Tolerance in the Middle East: Case Studies Analysis and a Proposed Measurement Tool
| Τίτλος: | The Role of Religious Heritage Sites in Promoting Religious Tolerance in the Middle East: Case Studies Analysis and a Proposed Measurement Tool |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Kandil, Ehsan |
| Συνεισφορές: | University/Department: Universitat Internacional de Catalunya. Departament d'Humanitats |
| Thesis Advisors: | MARTA, CRISPÍ, Albareda-Tiana, Silvia |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat Internacional de Catalunya, 2025. |
| Έτος έκδοσης: | 2025 |
| Φυσική περιγραφή: | 324 p. |
| Θεματικοί όροι: | Religious Tolerance, Religious Heritage Sites, Peacebuilding, Scale Development, Middle East, Humanities |
| Περιγραφή: | Els llocs de patrimoni religiós, que inclouen mesquites, esglésies, temples i sinagogues, han servit històricament com a centres de pràctica espiritual i identitat cultural. En regions afectades per conflictes religiosos, com el Pròxim Orient, aquests espais sagrats posseeixen un potencial significatiu, encara que sovint desaprofitat, per promoure la tolerància religiosa i contribuir als esforços de construcció de la pau. No obstant això, malgrat la seva importància, la investigació existent manca de metodologies estandarditzades per avaluar el seu impacte sobre la tolerància religiosa, així com d'estudis empírics que examinin el seu paper en zones de conflicte. Aquesta investigació aborda aquestes llacunes desenvolupant una escala validada per mesurar la tolerància religiosa en àrees de tensió religiosa. L’escala s’aplica a dos estudis de cas emblemàtics: el Complex Religiós del Caire Antic, a Egipte, i el Temple de Lalish, a l’Iraq. Aquests llocs van ser seleccionats pels seus enfocaments únics per fomentar la tolerància en contextos postconflicte. L’estudi utilitza un disseny sòlid de mètodes mixtos, combinant enfocaments quantitatius i qualitatius. Això inclou recerca documental, dades qualitatives procedents de 17 entrevistes semiestructurades amb líders religiosos i parts interessades, i 20 observacions passives en ambdós llocs patrimonials. A més, es va administrar una escala Likert de 26 ítems a 150 visitants i membres del personal dels dos llocs per mesurar sis dimensions clau de la tolerància religiosa: accessibilitat, acceptació de diverses perspectives religioses, obertura al diàleg interreligiós, reaccions empàtiques envers altres grups religiosos, resolució de conflictes i recepció dels visitants. La fiabilitat i validesa de l’escala van ser confirmades mitjançant l’alfa de Cronbach (α = 0.87) i anàlisis factorials exploratoris i confirmatoris. Els resultats mostren que tant el Caire Antic com el Temple de Lalish implementen estratègies específiques de context per promoure l’harmonia interreligiosa, tot i que amb èmfasis diferents. El Caire Antic, amb la seva rica combinació de monuments jueus, cristians i islàmics, va obtenir una puntuació de 3.8, indicant un èxit moderat en la promoció de la tolerància religiosa mitjançant la coexistència arquitectònica i iniciatives patrocinades pel govern, com el projecte de la Ruta de la Sagrada Família. En canvi, el Temple de Lalish va obtenir una puntuació més alta (4.1), reflectint un fort enfocament en la promoció de la tolerància religiosa mitjançant la sensibilització sobre el patrimoni èzidi i la internacionalització del cas èzidi per destacar les pèrdues significatives causades pel fanatisme religiós. A més, el temple exerceix un paper important en el desenvolupament nacional postconflicte, ajudant les persones traumatitzades a reconstruir les seves vides. Aquest enfocament també ha contribuït a reduir el risc de violència dins la comunitat èzidi. En conclusió, aquest estudi subratlla el paper crític dels llocs de patrimoni religiós en la promoció de la comprensió entre diferents creences. Aquests espais serveixen com a plataformes ideals per fomentar la tolerància religiosa, reflectint valors i una història humana compartida. L’estudi conclou recomanant una col·laboració més forta entre governs, líders religiosos i la societat civil per expandir i donar suport al paper d’aquests llocs en la promoció de la pau en comunitats dividides. Amb aquesta recerca, es realitza una contribució teòrica en destacar el paper dels llocs de patrimoni religiós en el foment de la tolerància religiosa. Es demostra que promoure la tolerància en aquests espais requereix una planificació acurada i estratègies intencionades. Metodològicament, s’ofereix la primera escala validada per mesurar la tolerància en llocs de patrimoni religiós, omplint una bretxa significativa en el camp dels estudis sobre patrimoni i conflicte. Pràcticament, l’estudi proporciona estratègies aplicables per a responsables polítics i gestors del patrimoni, extretes dels estudis de cas del Caire Antic i el Temple de Lalish. |
| Description (Translated): | Religious heritage sites have historically served as centers for spiritual practice and cultural identity. In regions affected by religious conflict, such as the Middle East, these sacred spaces hold significant potential to promote religious tolerance and contribute to peacebuilding efforts. However, despite their importance, existing research lacks standardized methodologies to assess their impact on religious tolerance, as well as empirical studies examining their role in conflict zones. This research addresses these gaps by developing a validated scale to measure religious tolerance in areas of religious conflicts. The scale is applied to two emblematic case studies: the Religious Complex of Old Cairo in Egypt and the Lalish Temple in Iraq. These sites were chosen for their unique approaches to fostering tolerance in post-conflict contexts. The study employs a robust mixed-methods design, combining both quantitative and qualitative approaches. This includes desk research, qualitative data from 17 semi-structured interviews with religious leaders and stakeholders, and 20 passive observations at both heritage sites. Additionally, a 26-item Likert scale was administered to 150 visitors and religious staff at both sites to measure six key dimensions of religious tolerance: accessibility, embracing diverse religious perspectives, openness to interfaith dialogue, empathetic reactions toward other religious groups, conflict resolution, and visitor reception. The scale's reliability and validity were confirmed through Cronbach’s alpha (α = 0.87) and exploratory and confirmatory factor analyses. The findings show that both Old Cairo and Lalish Temple utilize context-specific strategies to promote interfaith harmony, though with different emphases. Old Cairo, with its rich blend of Jewish, Christian, and Islamic monuments, achieved a score of (3.8), indicating modest success in fostering religious tolerance through architectural coexistence and government-sponsored initiatives like the Holy Family Trail project. In contrast, Lalish Temple scored higher (4.1), reflecting its strong focus on promoting religious tolerance by raising awareness about Êzidî heritage and internationalizing the Êzidî case to highlight the significant losses caused by religious fanaticism. Furthermore, the temple plays a significant role in post-conflict national development, helping traumatized individuals rebuild their lives. This approach has also contributed to reducing the risk of retaliatory violence within the Êzidî community. In conclusion, this study underscores the critical role of religious heritage sites in promoting understanding between different faiths. These sites serve as ideal platforms for fostering religious tolerance, reflecting shared human values and history. The study concludes by recommending stronger collaboration among governments, faith leaders, and civil society to expand and support the role of these sites in promoting peace across divided communities. Through this research, a theoretical contribution is made by highlighting the role of religious heritage sites in fostering religious tolerance. It demonstrates that promoting tolerance at these sites requires careful planning and intentional strategies. Methodologically, it offers the first validated scale for measuring tolerance at religious heritage sites, filling a significant gap in the field of heritage and conflict studies. Practically, the study provides actionable strategies for policymakers and heritage managers, drawn from the case studies of Old Cairo and Lalish Temple. Comunicació, Educació i Humanitats (RD 99/2011) |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | English |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/697020 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.697020 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |