Dissertation/ Thesis
El efecto del tratamiento anti-IgE en enfermedades inmunomediadas
| Τίτλος: | El efecto del tratamiento anti-IgE en enfermedades inmunomediadas |
|---|---|
| Συγγραφείς: | López Rodríguez, Cristina Alejandra |
| Thesis Advisors: | Teniente Serra, Aina, Martínez Cáceres, Eva María |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 144 p. |
| Θεματικοί όροι: | Al·lèrgia, Allergy, Alergia, Asma, Asthma, Subpoblacions, Subpopulations, Subpoblaciones, Ciències de la Salut |
| Περιγραφή: | La urticària crònica i l’asma greu al·lèrgica són patologies d’alta prevalença i complexitat immunològica. Això pot representar un repte en la pràctica clínica per assolir un control adequat, fet que comporta la incorporació de teràpies biològiques com l’omalizumab. Existeixen diversos biomarcadors d’utilitat per al seguiment, el pronòstic i la resposta terapèutica, però persisteixen interrogants sobre els mecanismes immunològics subjacents associats al mecanisme d’acció d’aquest fàrmac, més enllà de la inhibició de la IgE. L’objectiu principal d’aquest treball va ser analitzar l’efecte de l’anti-IgE sobre la resposta adaptativa, amb especial atenció a les subpoblacions limfocitàries T. El propòsit fou avaluar el seu potencial com a biomarcadors en sang perifèrica en pacients en tractament amb omalizumab, concretament en pacients amb urticària crònica i asma greu al·lèrgica. Com a objectiu complementari, es van analitzar diversos paràmetres en sang perifèrica amb la finalitat de confirmar-ne la utilitat com a biomarcadors de seguiment en pacients amb anti-IgE. Es va dur a terme un estudi retrospectiu d’ambdues patologies, comparant cohorts en tractament amb anti-IgE (omalizumab), sense tractament i un grup de controls sans. L’objectiu fou analitzar els canvis en les subpoblacions limfocitàries T i la seva relació amb l’acció del fàrmac. Per això, es va realitzar un immunofenotipat exhaustiu en sang total mitjançant citometria de flux, incloent-hi subpoblacions de limfòcits naïve, de memòria central, de memòria efectora, efectores, així com els subtipus Th1, Th2 i Th17. Addicionalment, en pacients amb urticària crònica es van avaluar marcadors d’inflamació (VSG, DD, PCR), d’atòpia (prick test i nivells d’IgE total) i d’autoimmunitat (anticossos antitiroïdals i test d’activació de basòfils indirecte). En els pacients amb asma greu, es van analitzar diversos paràmetres espiromètrics per valorar la funció pulmonar (FEV1, FVC). Els resultats van demostrar que l’omalizumab indueix un perfil de limfòcits T de memòria, restableix l’equilibri entre les subpoblacions T col·laboradores i contribueix a la normalització de les diferents subpoblacions limfocitàries. Aquests resultats donen suport a la hipòtesi que la monitorització d’aquestes poblacions podria ser d’utilitat com a biomarcadors per al diagnòstic i en la predicció de la resposta al tractament en aquells pacients tractats amb anti-IgE. |
| Description (Translated): | La urticaria crónica y el asma grave alérgica son patologías de alta prevalencia y complejidad inmunológica. Esto puede representar un desafío en la práctica clínica para alcanzar un control adecuado, lo que conlleva a la incorporación de terapias biológicas como el omalizumab. Existen diversos biomarcadores de utilidad para el seguimiento, pronóstico y respuesta terapéutica, pero persisten interrogantes sobre los mecanismos inmunológicos subyacentes asociados al mecanismo de acción de este fármaco, más allá de la inhibición de la IgE. El objetivo principal de este trabajo fue analizar el efecto del anti-IgE sobre la respuesta adaptativa, con especial atención a las subpoblaciones linfocitarias T. El propósito fue evaluar su potencial como biomarcadores en sangre periférica en pacientes en tratamiento con omalizumab, concretamente en pacientes con urticaria crónica y asma grave alérgica. Como objetivo complementario, se analizaron distintos parámetros en sangre periférica con el fin de confirmar su utilidad como biomarcadores de seguimiento en pacientes con anti-IgE. Se llevó a cabo un estudio retrospectivo de ambas patologías, comparando cohortes en tratamiento con anti-IgE (omalizumab), sin tratamiento y un grupo de controles sanos. El objetivo fue analizar los cambios en las subpoblaciones linfocitarias T y su relación con la acción del fármaco. Para ello, se realizó un inmunofenotipado exhaustivo en sangre total mediante citometría de flujo, incluyendo subpoblaciones de linfocitos naïve, de memoria central, de memoria efectora, efectoras, así como los subtipos Th1, Th2 y Th17. Adicionalmente, en pacientes con urticaria crónica se evaluaron marcadores de inflamación (VSG, DD, PCR), de atopia (prick test y niveles de IgE total) y de autoinmunidad (anticuerpos antitiroideos y test de activación de basófilos indirecto). En los pacientes con asma grave, se analizaron distintos parámetros espirométricos para valorar la función pulmonar (FEV1, FCV). Los resultados demostraron que el omalizumab induce un perfil de linfocitos T de memoria, restablece el equilibrio entre las subpoblaciones T colaboradoras y contribuye a la normalización de las distintas subpoblaciones linfocitarias. Estos resultados apoyan la hipótesis de que la monitorización de estas poblaciones podría ser de utilidad como biomarcadores para el diagnóstico y en la predicción de respuesta al tratamiento en aquellos pacientes tratados con anti-IgE. Chronic urticaria and severe allergic asthma are conditions with high prevalence and immunological complexity. This can represent a challenge in clinical practice to achieve adequate disease control, leading to the incorporation of biological therapies such as omalizumab. Several biomarkers are useful for monitoring, prognosis, and therapeutic response, but questions remain regarding the underlying immunological mechanisms associated with this drug’s mode of action beyond IgE inhibition. The main objective of this study was to analyze the effect of anti-IgE therapy on the adaptive immune response, with special attention to T lymphocyte subpopulations. The aim was to assess their potential as peripheral blood biomarkers in patients treated with omalizumab, specifically in those with chronic urticaria and severe allergic asthma. As a secondary objective, various parameters in peripheral blood were analyzed to confirm their usefulness as follow-up biomarkers in patients receiving anti-IgE treatment. A retrospective study of both conditions was conducted, comparing cohorts under anti-IgE treatment (omalizumab), untreated patients, and a group of healthy controls. The aim was to analyze changes in T lymphocyte subpopulations and their relationship with the drug’s action. To this end, an exhaustive immunophenotyping was performed in whole blood by flow cytometry, including naïve, central memory, effector memory, and effector T lymphocytes, as well as Th1, Th2, and Th17 subtypes. Additionally, in patients with chronic urticaria, inflammation markers (ESR, D-dimer, CRP), atopy markers (prick test and total IgE levels), and autoimmunity markers (anti-thyroid antibodies and indirect basophil activation test) were evaluated. In patients with severe asthma, different spirometric parameters were analyzed to assess lung function (FEV1, FVC). The results showed that omalizumab induces a memory T lymphocyte profile, restores the balance between helper T-cell subpopulations, and contributes to the normalization of the different lymphocyte subsets. These findings support the hypothesis that monitoring these populations could be useful as biomarkers for diagnosis and for predicting treatment response in patients receiving anti-IgE therapy. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Immunologia Avançada |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/697015 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.697015 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |