Dissertation/ Thesis
Los orígenes y la consolidación de la física experimental nuclear y de partículas en España (1950-1973)
| Τίτλος: | Los orígenes y la consolidación de la física experimental nuclear y de partículas en España (1950-1973) |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Ceba Herrero, Agustín |
| Συνεισφορές: | University/Department: Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Filologia i Filosofia |
| Thesis Advisors: | Navarro Brotons, Victor, Velasco González, Jorge, Jaume Rodríguez, Andrés Luis |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat de les Illes Balears, 2025. |
| Έτος έκδοσης: | 2025 |
| Φυσική περιγραφή: | 502 p. |
| Θεματικοί όροι: | Historia de la ciencia, Historia de la física, Historia contemporánea, Historia de la tecnología, Física nuclear, Física de partículas, Física experimental, Física del S.XX, Física de la Guerra Fría, Emulsión fotográfica, Cámara de burbujas, Radiactividad ambiental, Institucionalización, Disciplina científica, Franquismo, Universidad de Valencia, Joaquín Catalá, CERN, History of science, History of physics, Contemporary history, History of technology, Nuclear physics, Particle physics, Experimental physics, 20th century physics, Cold War physics, Photographic emulsion, Bubble chamber, Environmental radioactivity, Institutionalization, Scientific discipline, Francoism, University of Valencia, Història de la ciència, Història de la física, Història contemporània, Història de la tecnologia, Física de partícules, Física de la Guerra Freda, Emulsió fotogràfica, Cambra de bombolles, Radioactivitat ambiental, Institucionalització, Franquisme, Universitat de València, Joaquín Català, Història |
| Περιγραφή: | [spa] Esta tesis doctoral examina los orígenes y la consolidación de la física experimental nuclear y de partículas en España, centrándose en el grupo dirigido por Joaquín Catalá de Alemany, catedrático de Física en la Universidad de Valencia, desde su fundación en 1950 hasta 1973. Se delimita este período porque ese año Catalá dejó de dirigir —por traslado a Madrid— el Instituto de Física Corpuscular, Centro Coordinado CSIC-Universidad de Valencia, la denominación con la que el grupo se oficializó en 1970. La hipótesis de trabajo es que el desarrollo de estas disciplinas en España se debe en gran medida a este grupo y a la difusión de sus integrantes a otras universidades. La tesis pretende responder cómo se estableció la física experimental nuclear y de partículas en este contexto local, a pesar de la necesidad de un instrumental muy costoso y la falta de aceleradores en España. Por ello, el estudio no se circunscribe a Valencia, sino que incluye otros laboratorios nacionales con los que el grupo mantuvo relaciones científicas. En líneas generales, esta tesis se inscribe en la historia social, cultural y material de la ciencia, vinculándose con estudios recientes sobre el papel de la ciencia —especialmente la física— en el franquismo; y con estudios que destacan la relevancia de las prácticas sociales y materiales en la consolidación de la física experimental nuclear y de partículas. Utiliza una amplia gama de fuentes, incluyendo artículos y libros; memorias de investigación, actas, correspondencia o expedientes personales; legislación; entrevistas; prensa local y nacional; instrumentos científicos; ilustraciones, retratos y fotografías. La investigación se estructura en ocho capítulos que combinan el desarrollo cronológico y el análisis temático, abordando cuestiones historiográficas, como las biografías científicas, la formación de Catalá, los viajes científicos, el papel de la cultura material, la apropiación del conocimiento y de las prácticas científicas, las escuelas de investigación, y la relación entre género y prácticas científicas. Los últimos tres capítulos examinan específicamente la financiación, consolidación institucional, la interacción con diversos públicos a través de la enseñanza y la divulgación, y los factores que configuran una disciplina, incluyendo la creación de grupos de investigación en distintas universidades. La tesis muestra el liderazgo de Catalá para fomentar un trabajo en equipo; el desarrollo de un programa de investigación inédito, utilizando la técnica de las emulsiones fotográficas, que resultaba adecuada a las precarias condiciones del grupo; la importancia de las relaciones internacionales para acceder a aceleradores y reactores; los esfuerzos por unirse a colaboraciones internacionales que investigaban la radiación cósmica en los años 50, un campo de descubrimiento de nuevas partículas esa década; los beneficios tras la incorporación de España al CERN, destacando el inicio de investigaciones con cámaras de burbujas, las posibilidades de formación, estancias y colaboraciones; la organización en cinco grupos: bajas y altas energías (emulsiones y cámara de burbujas), radiactividad ambiental y física teórica de partículas durante un breve tiempo; la labor fundamental de las mujeres microscopistas para medir las trazas de las partículas en las emulsiones; la búsqueda de estabilidad institucional desde los inicios del grupo; la Junta de Energía Nuclear como principal fuente de financiación de la investigación; y los intentos por coordinar las investigaciones, y por tanto influir en la política científica, proponiendo la creación del Instituto Interuniversitario de Física Corpuscular en 1963, y del Instituto Interuniversitario de Física Nuclear Experimental en 1972. En suma, esta investigación intenta explicar cómo se desarrolló la física experimental nuclear y de partículas en un contexto aparentemente poco apropiado como una dictadura, con éxito, mostrando las estrategias y negociaciones empleadas, y pretende contribuir a un mejor conocimiento del papel de la física en el franquismo. |
| Description (Translated): | [cat] Aquesta tesi doctoral examina els orígens i consolidació de la física experimental nuclear i de partícules a Espanya, centrant-se en el grup dirigit per Joaquín Catalá de Alemany, catedràtic de Física a la Universitat de València, des de la seva fundació en 1950 fins a 1973. Es delimita aquest període perquè aquest any Catalá va deixar de dirigir —per trasllat a Madrid— l'Institut de Física Corpuscular, Centre Coordinat CSIC-Universitat de València, la denominació amb la qual el grup es va oficialitzar en 1970. La hipòtesi de treball és que el desenvolupament d'aquestes disciplines a Espanya es deu en gran manera a aquest grup i a la difusió dels seus integrants a altres universitats. La tesi pretén respondre com es va establir la física experimental nuclear i de partícules en aquest context local, malgrat la necessitat d'un instrumental molt costós i la falta d'acceleradors a Espanya. Per això, l'estudi no es circumscriu a València, sinó que inclou altres laboratoris nacionals amb els quals el grup va mantenir relacions científiques. En línies generals, aquesta tesi s'inscriu en la història social, cultural i material de la ciència, vinculant-se amb estudis recents sobre el paper de la ciència —especialment la física— en el franquisme; i amb estudis que destaquen la rellevància de les pràctiques socials i materials en la consolidació de la física experimental nuclear i de partícules. Utilitza una àmplia gamma de fonts, incloent-hi articles i llibres; memòries de recerca, actes, correspondència o expedients personals; legislació; entrevistes; premsa local i nacional; instruments científics; il·lustracions, retrats i fotografies. La recerca s'estructura en vuit capítols que combinen el desenvolupament cronològic i l'anàlisi temàtica, abordant qüestions historiogràfiques, com les biografies científiques, la formació de Catalá, els viatges científics, el paper de la cultura material, l'apropiació del coneixement i de les pràctiques científiques, les escoles de recerca, i la relació entre gènere i pràctiques científiques. Els últims tres capítols examinen específicament el finançament, consolidació institucional, la interacció amb diversos públics a través de l'ensenyament i la divulgació, i els factors que configuren una disciplina, incloent-hi la creació de grups de recerca en diferents universitats. La tesi mostra el lideratge de Catalá per a fomentar un treball en equip; el desenvolupament d'un programa de recerca inèdit, utilitzant la tècnica de les emulsions fotogràfiques, que resultava adequada a les precàries condicions del grup; la importància de les relacions internacionals per a accedir a acceleradors i reactors; els esforços per unir-se a col·laboracions internacionals que investigaven la radiació còsmica en els anys 50, un camp de descobriment de noves partícules aquesta dècada; els beneficis després de la incorporació d'Espanya al CERN, destacant l'inici de recerques amb cambres de bombolles, les possibilitats de formació, estades i col·laboracions; l'organització en cinc grups: baixes i altes energies (emulsions i cambra de bombolles), radioactivitat ambiental, i física teòrica de partícules durant un breu temps; la labor fonamental de les dones microscopistes per a mesurar les traces de les partícules en les emulsions; la cerca d'estabilitat institucional des dels inicis del grup; la Junta de Energía Nuclear com a principal font de finançament de la recerca; i els intents per coordinar les recerques, i per tant influir en la política científica, proposant la creació del Instituto Interuniversitario de Física Corpuscular en 1963, i del Instituto Interuniversitario de Física Nuclear Experimental en 1972. En suma, aquesta recerca intenta explicar com es va desenvolupar la física experimental nuclear i de partícules en un context aparentment poc apropiat com una dictadura, amb èxit, mostrant les estratègies i negociacions emprades, i pretén contribuir a un millor coneixement del paper de la física en el franquisme. [eng] This doctoral thesis examines the origins and consolidation of experimental nuclear and particle physics in Spain, focusing on the research group led by Joaquín Catalá de Alemany, professor of physics at the University of Valencia, from its founding in 1950 until 1973. This period is delineated because, in that year, Catalá ceased to lead the Instituto de Física Corpuscular Centro Coordinado CSIC-Universidad de Valencia, —officially recognized under that name in 1970— due to his transfer to Madrid. The working hypothesis is that the development of these scientific disciplines in Spain was largely driven by this group and by the dissemination of its members across other universities. The dissertation seeks to answer how experimental nuclear and particle physics became established in this local context, despite the high costs of necessary instrumentation and the lack of accelerators in Spain. Therefore, the study extends beyond Valencia to include other national laboratories with which the group maintained scientific collaborations. In general terms, this thesis is situated within the social, cultural, and material history of science. It engages with recent scholarship on the role of science—particularly physics—under Francoism, and with studies that emphasize the significance of social and material practices in the consolidation of experimental nuclear and particle physics. The research draws on a wide range of sources, including scholarly articles and books; research reports, meeting minutes, correspondence, and personal files; legal documents; interviews; national and local press; scientific instruments; illustrations, portraits, and photographs. The dissertation is structured into eight chapters that combine chronological development with thematic analysis. It addresses historiographical issues such as scientific biographies, Catalá’s academic training, scientific travel, the role of material culture, the appropriation of scientific knowledge and practices, research schools, and the relationship between gender and scientific practice. The final three chapters specifically explore funding mechanisms, institutional consolidation, interaction with diverse audiences through pedagogical practices and popularization activities, and the factors that shape a scientific discipline, including the creation of research groups at various universities. The thesis highlights Catalá’s leadership in fostering teamwork; the development of an original research program using the photographic emulsion technique, which suited the group’s limited resources; the critical importance of international collaborations for access to accelerators and reactors; efforts to join international projects investigating cosmic radiation in the 1950s, a key area for particle discoveries at the time; the benefits of Spain’s incorporation into CERN, particularly the initiation of bubble chamber research and new opportunities for training, exchanges, and collaborations; the internal organization into five groups: low energy, high-energy (emulsions and bubble chamber), environmental radioactivity, and, briefly, theoretical particle physics; the essential contributions of women microscopists in measuring particle tracks in emulsions; the pursuit of institutional stability from the group’s inception; the Junta de Energía Nuclear as the primary source of research funding; and the attempts to coordinate research and influence science policy, notably through the proposals to create the Instituto Interuniversitario de Física Corpuscular in 1963 and the Instituto Interuniversitario de Física Nuclear Experimental in 1972. In sum, this study seeks to explain how experimental nuclear and particle physics developed successfully within the seemingly unfavorable context of a dictatorship, revealing the strategies and negotiations involved. It aims to contribute to a deeper understanding of the role of physics during the Franco regime. Doctorat en Filologia i Filosofia |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/696993 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.696993 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |