Dissertation/ Thesis
Los obstáculos procesales de los familiares de las víctimas ante el crimen de desaparición forzada
| Τίτλος: | Los obstáculos procesales de los familiares de las víctimas ante el crimen de desaparición forzada |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Sivilia, Afroditi |
| Συνεισφορές: | University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret |
| Thesis Advisors: | Bondia, David |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 309 p. |
| Θεματικοί όροι: | Dret internacional públic, Derecho internacional público, Public international law, Dret penal internacional, Derecho penal internacional, International offenses, Drets humans (Dret internacional), Derechos humanos (Derecho internacional), Human rights (International law), Persones desaparegudes, Personas desaparecidas, Disappeared persons, Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials |
| Περιγραφή: | Programa de Doctorat en Dret i Ciència Política |
| Description (Translated): | [spa] El crimen de desaparición forzada, en la mayoría de los casos, deriva en el crimen de ejecución extrajudicial. Partiendo de la hipótesis de que una persona desaparece forzosamente durante un periodo prolongado, generando sospechas a sus familiares sobre su posible ejecución extrajudicial, o cuando existen certezas de su ejecución extrajudicial, este estudio se centrará en examinar y analizar los obstáculos procesales que enfrentan sus allegados en la búsqueda de la verdad. Para ello, se investigarán los principales derechos vulnerados de los familiares de las personas desaparecidas y/o ejecutadas extrajudicialmente, como consecuencia de las imprecisiones de las leyes internacionales y regionales que permiten a los Estados evitar sus obligaciones. En la presente tesis doctoral se abordarán los siguientes derechos: el derecho a la prohibición de tortura y otros tratos inhumanos y degradantes; el derecho al respeto a la vida privada y familiar, así como el derecho al reconocimiento de la personalidad jurídica; el derecho a un recurso efectivo, que incluye el derecho a la investigación, a la información y a la verdad; y el derecho a obtener reparación con especial mención a la restitución de los restos óseos de las víctimas a sus familias. La finalidad de este estudio es enfatizar la necesidad de una mayor protección para las familias de las personas desaparecidas forzosamente y ejecutadas extrajudicialmente, así como proponer una serie de recomendaciones destinadas a reforzar dicha protección. [cat] La present tesi doctoral se centra en l’estudi i anàlisi dels obstacles processals que afronten els familiars de les víctimes davant el crim de desaparició forçada, fins i tot quan aquest deriva en el crim d’execució extrajudicial. En la majoria dels casos, el crim de desaparició forçada culmina en el crim d’execució extrajudicial. És a dir, un cop una persona és detinguda —legalment o il·legalment— i posteriorment desapareguda forçadament per agents estatals o per altres persones que actuen amb el consentiment o l’aquiescència de l’Estat infractor, les possibilitats que aquesta persona recuperi la seva llibertat són escasses o fins i tot, m’atreviria a dir, nul·les. Per tant, partint de la hipòtesi que la persona desapareguda forçadament roman en tal condició durant un període prolongat —fet que genera sospites o fins i tot certeses sobre la seva possible execució extrajudicial—, la present tesi doctoral es centra a examinar la posició jurídica dels familiars de les víctimes desaparegudes i executades, en la seva qualitat de persones legitimades per exercir una sèrie de drets en nom d’aquestes. A tot això cal afegir que aquesta investigació no aborda els casos en què la persona desapareguda ha recuperat la seva llibertat i, per tant, es troba en condicions de personar-se i exercir directament tots els drets previstos als instruments normatius internacionals i regionals. Quan això succeeix, és a dir, quan la persona desapareguda roman desapareguda durant un llarg període o quan hi ha indicis clars de la seva execució extrajudicial, els seus familiars són les primeres persones a intentar emprendre accions per conèixer la veritat sobre el que ha succeït, així como sobre el parador i la sort del seu ésser estimat. En aquesta recerca de veritat, justícia i reparació, s’enfronten a diversos obstacles processals, generats tant per les imprecisions de les normes internacionals i regionals, així com per la inacció i la indiferència de l’Estat infractor que, tant per omissió com per acció, evita complir les seves obligacions legals. Per això, la present tesi doctoral duu a terme un estudi jurisprudencial, normatiu i doctrinal dels principals drets vulnerats dels familiars de les persones desaparegudes i/o executades extrajudicialment. Al Capítol I, la tesi fa una introducció al context històric de les desaparicions forçades i de les execucions extrajudicials i s’explica la metodologia, sistemàtica i estructura de la tesi. La metodologia utilitzada consisteix en un estudi normatiu, doctrinal i jurisprudencial comparatiu entre els àmbits internacional i regional i entre els òrgans judicials i quasi-judicials amb l’objectiu d’identificar les posicions d’aquests òrgans pel que fa al tema tractat. En l’àmbit universal s’examina la jurisprudència del Comitè de Drets Humans, del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries, del Comitè contra la Tortura, del Comitè contra la Desaparició Forçada, del Relator Especial sobre la Tortura i del Relator Especial sobre les Execucions Extrajudicials, Sumàries i Arbitràries. En l’àmbit regional s’examina la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, de la Cambra de Drets Humans per a Bòsnia i Hercegovina i de la Cort Interamericana de Drets Humans. Al Capítol II, la tesi aborda l’evolució històrica i progressiva del concepte de “víctima” en l’àmbit universal i en l’àmbit regional, per tal d’analitzar les diferents posicions adoptades pels diversos instruments jurídics en relació amb als familiars de les persones desaparegudes i/o executades com a víctimes. A més, s’estudia si existeix alguna regulació jurídica específica que avali la posició segons la qual els familiars de les persones desaparegudes són reconeguts com a víctimes a causa de la comissió del delicte de desaparició forçada i si, per tant, estan legitimats per exercir una sèrie de drets concebuts originàriament per a la persona desapareguda. Als Capítols següents (Cap. III – Cap. VII), l’estudi se centra en els principals drets afectats dels familiars de les persones desaparegudes forçadament i/o executades extrajudicialment. Al Capítol III s’examina el dret a la prohibició de la tortura i altres tractes inhumans i degradants, amb una atenció especial i exclusiva als familiars de les víctimes desaparegudes i executades. Per això, es duu a terme un estudi jurisprudencial comparat entre els àmbits universal i regional, amb la finalitat de determinar si els familiars són considerats víctimes de tortura i altres tractes inhumans i/o degradants arran de la desaparició forçada i execució extrajudicial del seu ésser estimat, i si els òrgans judicials i quasi-judicials dels àmbits universal i regional avalen la posició segons la qual l’angoixa emocional i el dolor de les famílies, com a conseqüència de la desaparició forçada del seu ésser estimat i la posterior incertesa sobre els fets, vulneren el seu dret a la prohibició de tortura i altres tractes inhumans i degradants. Al Capítol IV, la tesi examina el dret al respecte de la vida privada i familiar i el dret al reconeixement de la personalitat jurídica de la víctima desapareguda, així com les implicacions que té aquesta vulneració per als seus familiars. Pel que fa al dret al respecte de la vida privada i familiar, s’analitza, entre altres aspectes, la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que considera que aquest dret està estretament vinculat amb la protecció de la propietat, la inviolabilitat del domicili i la restitució de les restes òssies de la víctima executada extrajudicialment. Pel que fa al dret al reconeixement de la personalitat jurídica de la víctima, l’estudi examina la postura del Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades o Involuntàries, el qual sosté que la sostracció de la llei de la persona desapareguda de l’ordenament jurídic, afecta directament el nucli familiar i genera conseqüències doloroses per al desenvolupament de les activitats econòmiques, socials i civils de la família. A això cal afegir que la tesi també analitza la problemàtica de la declaració per presumpció de mort i com els Estats haurien d’implementar a les seves legislacions internes el mecanisme de declaració d’absència per desaparició forçada amb la finalitat d’oferir a les famílies un mecanisme alternatiu menys lesiu, que eviti que hagin de reconèixer la mort del seu ésser estimat sense conèixer-ne la veritat ni el seu parador. A continuació, al Capítol V, la tesi es centra en el dret dels familiars a un recurs efectiu i en la responsabilitat de l’Estat. Aquest dret inclou, entre altres, el dret a la investigació, el dret a obtenir informació i el dret a la veritat. En aquest capítol, s’analitza cadascun d’aquests drets de manera separada i en relació amb la legitimació activa dels familiars per exercir-los. En primer lloc, pel que fa al dret a la investigació, es realitza un estudi jurisprudencial comparat dels òrgans judicials i quasi-judicials dels àmbits universal i regional amb la finalitat d’esbrinar quina és la postura d’aquests òrgans respecte a l’obligació de l’Estat infractor i el dret dels familiars a una investigació efectiva, exhaustiva, d’ofici, diligent, ràpida (sense dilacions) i transparent; així com si aquests òrgans avalen la tesi segons la qual els familiars de les víctimes desaparegudes tenen dret a participar activament en la investigació sobre el parador i la sort del seu ésser estimat. En segon lloc, pel que fa al dret a obtenir informació, de nou es realitza un estudi jurisprudencial comparat amb la finalitat de demostrar que l’Estat infractor té l’obligació de facilitar i proporcionar, sense demora, als familiars de les víctimes desaparegudes tota la informació pertinent sobre els avenços de la investigació, així com de facilitar l’accés als arxius relacionats amb el seu cas. En tercer lloc, la tesi examina la jurisprudència dels òrgans judicials i quasi-judicials dels àmbits universal i regional pel que fa al dret que tenen els familiars a conèixer la veritat, que implica el dret a conèixer els avenços i resultats de la investigació, la sort o el parador de les persones desaparegudes, les circumstàncies de la desaparició, la identitat dels autors i la recuperació de les restes mortals de les víctimes per part dels seus familiars. L’últim dret examinat per aquesta tesi doctoral (Capítol VI) és el dret dels familiars a obtenir reparació, que inclou la restitució, la indemnització, la satisfacció i les garanties de no repetició. La tesi no analitza el dret a la indemnització ni les garanties de no repetició; en canvi, posa l’èmfasi en el dret a la restitució íntegra i a la satisfacció en els casos d’execucions extrajudicials, ja que en aquests casos la restitució íntegra resulta impossible. En particular, s’estudia l’obligació dels Estats infractors de restituir les restes òssies de les víctimes desaparegudes i executades als seus familiars com a mesura de restitució íntegra aparellada amb la mesura d’indemnització i de la satisfacció. Finalment, i després de l’anàlisi dels drets abans esmentats, la tesi dedica el seu últim capítol (Capítol VII) a formular les seves conclusions, fonamentades en l’estudi normatiu, doctrinal i jurisprudencial, així com en les conclusions provisionals dels capítols anteriors. També es formula una sèrie de recomanacions basades en opinions pròpies i alienes. En definitiva, aquesta tesi doctoral té com a objectiu subratllar l’existència real dels obstacles processals que afronten els familiars en la seva recerca de veritat, justícia i reparació, així como emfatitzar la necessitat d’una major protecció per a les famílies de les persones desaparegudes forçadament i executades extrajudicialment. |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/696986 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.696986 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |