Dissertation/ Thesis
Violencia de género y transexualidad: una visión desde el estudio interdisciplinar del género
| Τίτλος: | Violencia de género y transexualidad: una visión desde el estudio interdisciplinar del género |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Manzorro Reyes, Alejandro |
| Thesis Advisors: | Montserrat Sánchez Escribano, Maria Isabel |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | 2025. |
| Έτος έκδοσης: | 2025 |
| Φυσική περιγραφή: | 201 p. |
| Θεματικοί όροι: | Violencia de género, Mujeres transexuales, Identidad de género, Discriminación interseccional, Derechos Humanos, Gender-based violence, Transsexual women, Gender identity, Intersectional discrimination, Human rights, Violència de gènere, Dones transsexuals, Identitat de gènere, Discriminació interseccional, Drets humans, Dret |
| Περιγραφή: | [spa] La presente tesis aborda una cuestión de creciente relevancia en el ámbito jurídico y social: la inclusión de las mujeres transexuales dentro del marco de protección de la violencia de género. A partir de un enfoque interdisciplinar, se analiza las implicaciones teóricas, normativas y prácticas que esta problemática plantea, así como los vacíos legales que persisten en la materia. Desde su planteamiento inicial, el estudio parte de una crítica a la concepción tradicional de la violencia de género, la cual, en su formulación normativa y jurisprudencial, se ha centrado exclusivamente en la violencia ejercida contra mujeres cisgénero. Se evidencia que este marco excluyente desconoce la realidad de las mujeres trans, quienes, debido a su identidad de género, sufren una doble vulnerabilidad: por un lado, la discriminación estructural que históricamente ha afectado a las mujeres, y por otro, la transfobia que las expone a formas específicas de violencia y exclusión. En su estructura, la tesis comienza con un análisis del desarrollo legislativo de la violencia de género, tanto en España como en el ámbito internacional, destacando los principales avances y limitaciones de las normativas vigentes. Se examina la evolución jurídica desde la aprobación de la Ley Orgánica 1/2004 de Medidas de Protección Integral contra la Violencia de Género, así como su interacción con la Ley Trans y otras disposiciones recientes. Se pone de manifiesto que, aunque el marco legal ha avanzado en términos de reconocimiento de derechos, persisten lagunas. El análisis continúa con una aproximación conceptual a la transexualidad, en la que se diferencia entre identidad de género, expresión de género, orientación sexual y otros conceptos frecuentemente confundidos en el debate jurídico y social. Desde una perspectiva sociológica y criminológica, se examina cómo las construcciones normativas del género han condicionado la interpretación de la violencia de género y la exclusión de ciertos colectivos de los mecanismos de protección. Se examinan los modelos normativos adoptados en distintos países para abordar la violencia de género y su relación con la identidad de género. Se estudian las legislaciones de Italia, Alemania, Reino Unido, Francia y Portugal, identificando aquellas experiencias que han logrado una mayor inclusión de las mujeres trans en los sistemas de protección. Este análisis permite contrastar el estado actual del derecho español con el de otros países y destacar las mejores prácticas que podrían ser adoptadas en futuras reformas legislativas. El núcleo central se concentra en el estudio de la violencia de género en mujeres trans, abordando su acceso a los Juzgados de Violencia sobre la Mujer y las dificultades jurídicas que enfrentan para ser reconocidas como víctimas. Se analizan cuestiones como el impacto del reconocimiento legal de la identidad de género en los procedimientos penales, la situación de las mujeres trans extranjeras sin reconocimiento oficial en España y el tratamiento de las personas no. En sus conclusiones, la tesis destaca la necesidad de adoptar un enfoque interseccional que permita reconocer y abordar las múltiples formas de discriminación que afectan a las mujeres trans. Se argumenta que la interseccionalidad es clave para garantizar una protección efectiva, ya que permite comprender la confluencia de distintos factores de vulnerabilidad que inciden en este tipo de violencia. En definitiva, este trabajo representa una contribución fundamental al debate académico y jurídico sobre la violencia de género y la transexualidad. Su enfoque crítico y multidisciplinar ofrece herramientas teóricas y propuestas normativas que pueden contribuir a una mayor equidad en el acceso a la justicia y a la protección de los derechos humanos. |
| Description (Translated): | [eng] This dissertation addresses an issue of growing significance in the legal and social spheres: the inclusion of transgender women within the framework of gender-based violence protection. Through an interdisciplinary approach, it analyzes the theoretical, legal, and practical implications of this issue, as well as the legal gaps that persist in this area. From the outset, the study critically examines the traditional conception of gender-based violence, which, in its normative and jurisprudential formulation, has been largely limited to violence against cisgender women. It highlights how this exclusionary framework disregards the lived realities of transgender women, who face dual vulnerability: on one hand, structural discrimination historically affecting all women, and on the other, transphobia, which exposes them to distinct forms of violence and exclusion. Structurally, the dissertation first examines the legislative evolution of gender-based violence, both in Spain and at the international level, highlighting key advancements and persistent limitations in current legal frameworks. It explores the legal trajectory following the enactment of Organic Law 1/2004 on Comprehensive Protection Measures against Gender-Based Violence, as well as its interaction with the Trans Law and other recent legislative provisions. The study underscores that, despite progress in the recognition of rights, legal gaps remain, undermining the effective protection of transgender women. The analysis continues with a conceptual exploration of transgender identities, distinguishing between gender identity, gender expression, sexual orientation, and other frequently conflated concepts in legal and social discourse. From a sociological and criminological perspective, it examines how legal and social constructions of gender have shaped the interpretation of gender-based violence and led to the exclusion of certain groups from protection mechanisms. Additionally, the dissertation reviews legal models adopted in various countries to address gender-based violence and its relationship to gender identity. It analyzes the legal frameworks of Italy, Germany, the United Kingdom, France, and Portugal, identifying jurisdictions that have successfully implemented more inclusive measures for transgender women within their protection systems. This comparative analysis contextualizes Spanish law within an international framework, facilitating the identification of best practices that could inform future legislative reforms. The core of the study focuses on the specific challenges faced by transgender women in the context of gender-based violence, particularly their access to Gender-Based Violence Courts and the legal hurdles they encounter in being recognized as victims. Key issues analyzed include the impact of legal gender recognition on criminal proceedings, the situation of transgender foreign women without official recognition in Spain, and the treatment of non-binary individuals within the protection system. In its conclusions, the dissertation emphasizes the necessity of adopting an intersectional approach to recognize and address the multiple forms of discrimination affecting transgender women. It argues that intersectionality is crucial for ensuring effective protection, as it enables a deeper understanding of the intersecting factors of vulnerability that shape this type of violence. Ultimately, this dissertation provides a significant contribution to the academic and legal discourse on gender-based violence and transgender rights. Its critical and multidisciplinary approach offers theoretical tools and normative proposals that may foster greater equity in access to justice and the protection of human rights. [cat] Aquesta tesi aborda una qüestió de creixent rellevància en l'àmbit jurídic i social: la inclusió de les dones trans dins del marc de protecció de la violència de gènere. A partir d’un enfocament interdisciplinari, s’analitzen les implicacions teòriques, normatives i pràctiques que aquesta problemàtica planteja, així com els buits legals que persisteixen en aquesta matèria. Des del seu plantejament inicial, l’estudi parteix d’una crítica a la concepció tradicional de la violència de gènere, la qual, en la seva formulació normativa i jurisprudencial, s’ha centrat exclusivament en la violència exercida contra dones cisgènere. Es posa en evidència que aquest marc excloent desconeix la realitat de les dones trans, que, a causa de la seva identitat de gènere, pateixen una doble vulnerabilitat: d’una banda, la discriminació estructural que històricament ha afectat les dones i, de l’altra, la transfòbia, que les exposa a formes específiques de violència i exclusió. Pel que fa a l’estructura, la tesi inicia amb una anàlisi del desenvolupament legislatiu de la violència de gènere, tant a Espanya com en l’àmbit internacional, destacant els principals avenços i limitacions de les normatives vigents. S’examina l’evolució jurídica des de l’aprovació de la Llei Orgànica 1/2004 de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, així com la seva interacció amb la Llei Trans i altres disposicions recents. Es posa de manifest que, malgrat els avenços en el reconeixement de drets, encara persisteixen buits legals que dificulten una protecció efectiva. L’anàlisi continua amb una aproximació conceptual a la transsexualitat, en la qual es distingeix entre identitat de gènere, expressió de gènere, orientació sexual i altres conceptes que sovint es confonen en el debat jurídic i social. Des d’una perspectiva sociològica i criminològica, s’examina com les construccions normatives del gènere han condicionat la interpretació de la violència de gènere i l’exclusió de certs col·lectius dels mecanismes de protecció. També es revisen els models normatius adoptats en diferents països per abordar la violència de gènere i la seva relació amb la identitat de gènere. S’analitzen les legislacions d’Itàlia, Alemanya, el Regne Unit, França i Portugal, identificant aquelles experiències que han aconseguit una major inclusió de les dones trans en els sistemes de protecció. Aquesta comparació permet contrastar l’estat actual del dret espanyol amb el d’altres països i destacar les millors pràctiques que podrien ser adoptades en futures reformes legislatives. El nucli central de l’estudi se centra en l’anàlisi de la violència de gènere en dones trans, abordant el seu accés als Jutjats de Violència sobre la Dona i les dificultats jurídiques que enfronten per ser reconegudes com a víctimes. Es debaten qüestions com l’impacte del reconeixement legal de la identitat de gènere en els procediments penals, la situació de les dones trans estrangeres sense reconeixement oficial a Espanya i el tractament de les persones no binàries dins del sistema de protecció. En les seves conclusions, la tesi destaca la necessitat d’adoptar un enfocament interseccional que permeti reconèixer i abordar les múltiples formes de discriminació que afecten les dones trans. S’argumenta que la interseccionalitat és clau per garantir una protecció efectiva, ja que permet comprendre la confluència de diferents factors de vulnerabilitat que incideixen en aquest tipus de violència. En definitiva, aquest treball representa una contribució fonamental al debat acadèmic i jurídic sobre la violència de gènere i les realitats trans. El seu enfocament crític i multidisciplinari ofereix eines teòriques i propostes normatives que poden contribuir a una major equitat en l’accés a la justícia i en la protecció dels drets humans. Doctorat en Estudis Interdisciplinaris de Gènere |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/696935 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.696935 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |