Dissertation/ Thesis
Estratègies per optimitzar el control del dolor agut postoperatori en cirurgia major ambulatòria: anàlisi i proposta de millora
| Τίτλος: | Estratègies per optimitzar el control del dolor agut postoperatori en cirurgia major ambulatòria: anàlisi i proposta de millora |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Fabregas Blanco, Isabel |
| Thesis Advisors: | Serra-Prat, Mateu, Clave Civit, Pedro, Navarro Soto, Salvador |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 207 p. |
| Θεματικοί όροι: | Dolor agut postoperatori, Ambulatory major surgery, Calidad de la recuperación, Ciències de la Salut |
| Περιγραφή: | La cirurgia major ambulatòria s’ha consolidat com una modalitat assistencial segura i eficient, gràcies als avenços en la seguretat perioperatòria, que han reduït de manera significativa la mortalitat i les complicacions greus. Tanmateix, aquests indicadors tradicionals no reflecteixen prou bé la qualitat real de la recuperació ni el benestar del pacient en el domicili. L’ús de mesures de resultats comunicats pel pacient (PROMs) ha permès identificar aspectes essencials —dolor, confort, funció i estat emocional— sovint invisibles per a les mètriques clíniques habituals. Aquesta tesi proposa un canvi de paradigma en el control del dolor agut postoperatori després de cirurgia major ambulatòria, centrant-se en la monitorització de la trajectòria del dolor i la qualitat de la recuperació mitjançant estratègies de seguiment actiu. El treball s’articula en dos estudis complementaris. El primer és un estudi observacional descriptiu que avalua la viabilitat i acceptabilitat d’una aplicació telemàtica pròpia per al seguiment domiciliari del dolor agut postoperatori durant set dies posteriors a la cirurgia. L’app va permetre registrar diàriament la intensitat del dolor, l’adherència al tractament analgèsic i la satisfacció dels pacients. Els resultats mostren una elevada usabilitat i taxa de resposta, amb màxims de dolor entre les 48 i 72 hores i una notable variabilitat interindividual. Una proporció rellevant de pacients va mantenir dolor moderat més enllà del cinquè dia. L’anàlisi qualitativa va identificar factors que condicionaven el control del dolor: temor als efectes adversos, interpretació restrictiva de les pautes “a demanda” i manca d’instruccions clares. La major part d’ajustos analgèsics es van concentrar en els primers tres dies, la qual cosa subratlla la importància d’un seguiment intensiu inicial. L’estudi confirma que la tecnologia mòbil és útil per detectar trajectòries de dolor persistents i facilitar la intervenció precoç. El segon estudi, un assaig clínic aleatoritzat, compara el seguiment estàndard (SE) —una trucada a les 24 h— amb un seguiment telefònic intensiu (SI), proactiu i personalitzat. El SI garanteix contacte universal els dies 1-3, prorrogant-lo mentre persisteixi dolor moderat o sever i finalitzant després de 24 hores sense dolor rellevant o al dia 14. Aquesta estratègia permet una vigilància dinàmica i una resposta ràpida davant el dolor insuficientment controlat. Els resultats mostren una millora significativa de la qualitat de la recuperació (mesurada amb el QoR-15) en el grup SI, amb valors més alts a les 48 hores i una major proporció de pacients que assoleixen un estat acceptable als 7 i 14 dies. També s’observa més satisfacció i percepció de suport emocional. La càrrega assistencial del SI es concentra en els primers dies, amb trucades breus i eficients, fet que n’acredita la viabilitat i escalabilitat dins de circuits reals de cirurgia major ambulatòria. Les conclusions globals indiquen que el dolor agut postoperatori continua sent una realitat prevalent i clínicament rellevant, sovint infravalorada. Tant el seguiment digital com el telefònic actiu constitueixen veritables intervencions terapèutiques, no només eines de control. La combinació de tecnologia mHealth i contacte humà expert s’erigeix com la via més eficient i sostenible per millorar el confort i la recuperació funcional dels pacients de cirurgia major ambulatòria. Aquesta tesi defensa la necessitat d’integrar de manera estructural protocols de seguiment intensiu i de crear Unitats de Dolor Agut i Transicional orientades al seguiment domiciliari. La incorporació sistemàtica de PROMs com el QoR-15, complementades amb mesures d’intensitat del dolor, permet una avaluació més completa i humanitzada de la recuperació postoperatòria. Només mitjançant aquest enfocament integrat, capaç d’unir ciència, tecnologia i acompanyament humà, la cirurgia major ambulatòria podrà assolir una recuperació realment segura, completa i centrada en el pacient. |
| Description (Translated): | La cirugía mayor ambulatoria se ha consolidado como una modalidad asistencial segura y eficiente, gracias a los avances en la seguridad perioperatoria, que han reducido significativamente la mortalidad y las complicaciones graves. Sin embargo, estos indicadores tradicionales no reflejan bien la calidad real de la recuperación ni el bienestar del paciente en el domicilio. El uso de medidas de resultados comunicados por el paciente (PROMs) ha permitido identificar aspectos esenciales -dolor, confort, función y estado emocional- a menudo invisibles para las métricas clínicas habituales. Esta tesis propone un cambio de paradigma en el control del dolor agudo postoperatorio después de cirugía mayor ambulatoria, centrándose en la monitorización de la trayectoria del dolor y la calidad de la recuperación mediante estrategias de seguimiento activo. El trabajo se articula en dos estudios complementarios. El primero es un estudio observacional descriptivo que evalúa la viabilidad y aceptabilidad de una aplicación telemática propia para el seguimiento domiciliario del dolor agudo postoperatorio durante siete días posteriores a la cirugía. La app permitió registrar a diario la intensidad del dolor, la adherencia al tratamiento analgésico y la satisfacción de los pacientes. Los resultados muestran una elevada usabilidad y tasa de respuesta, con máximos de dolor entre 48 y 72 horas y una notable variabilidad interindividual. Una proporción relevante de pacientes mantuvo dolor moderado más allá del quinto día. El análisis cualitativo identificó factores que condicionaban el control del dolor: temor a efectos adversos, interpretación restrictiva de las pautas “a demanda” y falta de instrucciones claras. La mayor parte de ajustes analgésicos se concentraron en los primeros tres días, lo que subraya la importancia de un seguimiento intensivo inicial. El estudio confirma que la tecnología móvil es útil para detectar trayectorias de dolor persistentes y facilitar la intervención precoz. El segundo estudio, un ensayo clínico aleatorizado, compara el seguimiento estándar (SE) –una llamada a las 24 h– con un seguimiento telefónico intensivo (SI), proactivo y personalizado. El SI garantiza contacto universal los días 1-3, prorrogándolo mientras persista dolor moderado o severo y finalizando después de 24 horas sin dolor relevante o al día 14. Esta estrategia permite una vigilancia dinámica y una respuesta rápida ante el dolor insuficientemente controlado. Los resultados muestran una mejora significativa de la calidad de la recuperación (medida con el QoR-15) en el grupo SI, con valores más altos a las 48 horas y mayor proporción de pacientes que alcanzan un estado aceptable a los 7 y 14 días. También se observa una mayor satisfacción y percepción de apoyo emocional. La carga asistencial del SI se concentra en los primeros días, con llamadas breves y eficientes, lo que acredita su viabilidad y escalabilidad dentro de circuitos reales de cirugía mayor ambulatoria. Las conclusiones globales indican que el dolor agudo postoperatorio sigue siendo una realidad prevalente y clínicamente relevante, a menudo infravalorada. Tanto el seguimiento digital como el telefónico activo constituyen verdaderas intervenciones terapéuticas, no sólo herramientas de control. La combinación de tecnología mHealth y contacto humano experto se erige como la vía más eficiente y sostenible para mejorar el confort y la recuperación funcional de los pacientes de cirugía mayor ambulatoria. Esta tesis defiende la necesidad de integrar de forma estructural protocolos de seguimiento intensivo y de crear Unidades de Dolor Agudo y Transicional orientadas al seguimiento domiciliario. La incorporación sistemática de PROMs como el QoR-15, complementadas con medidas de intensidad del dolor, permite una evaluación más completa y humanizada de la recuperación postoperatoria. Sólo mediante este enfoque integrado, capaz de unir ciencia, tecnología y acompañamiento humano, la cirugía mayor ambulatoria podrá conseguir una recuperación realmente segura, completa y centrada en el paciente. Ambulatory major surgery has become a safe and efficient model of care, supported by advances in perioperative safety that have markedly reduced mortality and major complications. However, these traditional indicators do not adequately reflect the true quality of recovery or the patient’s well-being at home. The use of patient-reported outcome measures allows the identification of essential dimensions —pain, comfort, function, and emotional state— that conventional clinical metrics often overlook. This thesis proposes a paradigm shift in the management of acute postoperative pain following ambulatory major surgery, focusing on the trajectory of pain and the quality of recovery through active follow-up strategies. The work consists of two complementary studies. The first is an observational study assessing the feasibility and acceptability of a proprietary telematic application for home monitoring of postoperative pain during the seven days following surgery. The tool enabled daily recording of pain intensity, adherence to analgesic treatment, and patient satisfaction. The results show high usability and sustained response, with pain peaks between forty-eight and seventy-two hours and substantial individual variability. A relevant proportion of patients experienced moderate pain beyond the fifth postoperative day. Qualitative analysis identified factors that hindered pain control, such as fear of adverse effects, rigid interpretation of “as-needed” medication schedules, and insufficiently clear instructions. Most analgesic adjustments occurred within the first three days, emphasizing the importance of intensive early follow-up. The study demonstrates that mobile technology can detect persistent pain trajectories and facilitate timely intervention. The second study, a randomized clinical trial, compared standard follow-up —a single telephone call twenty-four hours after surgery— with an intensive, proactive, and personalized telephone follow-up. The latter ensured daily contact during the first three days, extending it while moderate or severe pain persisted, and ending it after twenty-four hours without relevant pain or by day fourteen. This approach enabled dynamic surveillance and rapid response to uncontrolled pain. The results showed a significant improvement in the quality of recovery, assessed using the fifteen-item Quality of Recovery scale, with higher scores at forty-eight hours and a greater proportion of patients achieving an acceptable recovery state at seven and fourteen days. Higher satisfaction and a stronger perception of emotional support were also observed. The workload of the intensive follow-up was concentrated in the first days, with short and efficient calls, confirming its feasibility and potential scalability within real ambulatory surgery settings. Overall findings indicate that acute postoperative pain remains a prevalent and clinically relevant problem, often underestimated. Both digital and telephone-based active follow-up constitute genuine therapeutic interventions rather than mere monitoring tools. The combination of digital health technology and expert human contact represents the most effective and sustainable approach to improving comfort and functional recovery in patients undergoing surgery without hospital admission. This thesis supports the structural integration of intensive follow-up protocols and the creation of acute and transitional pain units focused on home-based management. The systematic use of patient-reported outcome measures, together with direct assessment of pain intensity, provides a more complete and humanized evaluation of postoperative recovery. Only through such an integrated approach —combining science, technology, and human accompaniment— can ambulatory major surgery ensure a recovery that is safe, complete, and genuinely centered on the person. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Catalan; Valencian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/696907 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.696907 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |