Academic Journal
Les unitats fraseològiques i l’oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella ; Idioms and fictional orality in Toni Cucarella’s narrative
| Τίτλος: | Les unitats fraseològiques i l’oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella ; Idioms and fictional orality in Toni Cucarella’s narrative |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Sancho Cremades, Pelegrí |
| Στοιχεία εκδότη: | Universidad de Alicante. Departamento de Filología Española, Lingüística General y Teoría de la Literatura |
| Έτος έκδοσης: | 2021 |
| Συλλογή: | RUA - Repositorio Institucional de la Universidad de Alicante |
| Θεματικοί όροι: | Fraseologia catalana, Oralitat ficcional, Narrativa, Valencià col·loquial, Toni Cucarella, Catalan idioms, Catalan proverbs, Fictional orality, Narrative, Colloquial Valencian, Lingüística General |
| Περιγραφή: | En aquest article s’estudien les unitats fraseològiques en quatre obres de Toni Cucarella en relació amb l’oralitat ficcional. La tradició d’estudis sobre l’oralitat ficcional analitza els recursos que evoquen l’oralitat en textos escrits o audiovisuals. Entre aquests recursos, en els darrers anys s’ha destacat la importància de certes unitats fraseològiques que són pròpies de la llengua oral i, en aparéixer en textos escrits, evoquen la llengua oral, com un mitjà per caracteritzar de manera versemblant els personatges. Analitzem la recurrència de les unitats fraseològiques i els motius que poden explicar aquesta recurrència. Les unitats fraseològiques més recurrents són les locucions verbals i les locucions adverbials. Es poden adduir diverses raons d’aquesta recurrència. La recurrència d’una unitat fraseològica amb una marca diafàsica (informal o col·loquial, o vulgar) o diatòpica (dialectal) contribueix a l’oralitat ficcional del relat. També trobem una alta recurrència de certes unitats fraseològiques que pertanyen a l’estàndard i són neutres quant al registre, sovint unitats fraseològiques poc prototípiques. A més, la recurrència de certes unitats fraseològiques és esperable en un gènere discursiu com és la narrativa, on és especialment freqüent la introducció d’accions o la modificació d’aquestes mitjançant complements circumstancials de manera, temps, etc. (unitats fraseològiques adverbials). Finalment, pel que fa a l’oralitat ficcional, determinades locucions verbals, locucions adverbials, amb una marca diafàsica col·loquial o vulgar, així com els refranys evoquen l’oralitat en els diàlegs i, en menor mesura, en la narració en primera persona. ; This paper studies idioms in four of Toni Cucarella’s works and their relation to fictional orality. The fictional orality studies tradition analyzes the resources that evoke orality in written or audiovisual texts. Among these resources, the importance of many idioms that are typical of oral language has been highlighted. When those idioms appear in written ... |
| Τύπος εγγράφου: | article in journal/newspaper |
| Γλώσσα: | Catalan; Valencian |
| Relation: | https://doi.org/10.14198/ELUA2021.35.13; http://hdl.handle.net/10045/114492 |
| DOI: | 10.14198/ELUA2021.35.13 |
| Διαθεσιμότητα: | http://hdl.handle.net/10045/114492 https://doi.org/10.14198/ELUA2021.35.13 |
| Rights: | Este trabajo está sujeto a una licencia de Reconocimiento 4.0 Internacional de Creative Commons (CC BY 4.0) ; info:eu-repo/semantics/openAccess |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edsbas.15502B9 |
| Βάση Δεδομένων: | BASE |
| DOI: | 10.14198/ELUA2021.35.13 |
|---|