Dissertation/ Thesis
Impacto de la cirugía guiada mediante el uso de una guía quirúrgica dual en el alargamiento de corona clínica por motivos estéticos
| Τίτλος: | Impacto de la cirugía guiada mediante el uso de una guía quirúrgica dual en el alargamiento de corona clínica por motivos estéticos |
|---|---|
| Συγγραφείς: | González Barnadas, Albert |
| Συνεισφορές: | University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat de Medicina i Ciències de la Salut |
| Thesis Advisors: | Valmaseda Castellón, Eduardo, Barbosa de Figueiredo, Rui Pedro |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 136 p. |
| Θεματικοί όροι: | Cirurgia dental, Cirugía dental, Dental surgery, Periodòncia, Periodoncia, Periodontics, Esterilització, Esterilización, Sterilization, Sistemes CAD-CAM, Sistemas CAD/CAM, CAD/CAM systems, Impressió 3D, Impresión 3D, Three-dimensional printing, Ciències de la Salut |
| Time: | 616.3 |
| Περιγραφή: | Programa de Doctorat en Medicina i Recerca Translacional |
| Description (Translated): | [spa] Introducción: La sonrisa gingival es considerada como una de las alteraciones o deformidades mucogingivales que afectan al periodonto con mayor impacto negaIvo en la percepción de la belleza de una sonrisa. Existen múlIples situaciones que pueden ser causantes de la sonrisa gingival, entre ellas la erupción pasiva alterada. Ésta se define como una condición del desarrollo caracterizada por una ubicación del margen gingival (y en ocasiones el hueso alveolar) más coronal de lo habitual, derivando en una reducción del tamaño de la corona clínica del diente. El tratamiento de la erupción pasiva alterada consiste en el alargamiento de corona clínico, cuyo objeIvo es ubicar el margen gingival en una posición más coronal, cercana a la línea amelocementaria, con el fin de aumentar el tamaño de las coronas clínicas y reducir la exposición de encía al sonreír. La aparición de la cirugía asisIda por ordenador ha permiIdo mejorar la predicIbilidad de numerosos procedimientos en los ámbitos de la cirugía bucal y la periodoncia, entre ellos el alargamiento de corona clínica. El uso de guías quirúrgicas para la implementación de la cirugía asisIda por ordenador en el alargamiento de corona clínica ha sido documentado en algunos estudios recientes con resultados prometedores; sin embargo, la necesidad de esterilizar estos disposiIvos para ser empleados durante la cirugía plantea dudas acerca de la respuesta de las guías quirúrgicas al proceso de esterilización. Algunos estudios recientes han detectado alteraciones dimensionales en las guías quirúrgicas tras ser someIdas a esterilización con autoclave, lo cual podría tener un impacto en el resultado del procedimiento. Estos trabajos, sin embargo, han sido realizados principalmente en guías quirúrgicas con fines implantológicos, cuyas estructuras son notablemente disIntas de las guías empleadas para alargamiento de corona clínica, por lo que resulta dikcil extrapolar los resultados a estas úlImas. Hipótesis: El uso de una guía quirúrgica dual en el alargamiento de corona clínica con fines estéIcos no garanIza una elevada precisión en la posición final del margen gingival respecto a la posición planificada. La estabilidad dimensional de las guías quirúrgicas duales de resina para el alargamiento de corona clínica no se ve afectada por el proceso de esterilización mediante autoclave. Objetivos: Determinar la precisión en la posición del margen gingival tras la cirugía de alargamiento de corona clínica con fines estéIcos mediante uso de una guía quirúrgica dual respecto a la posición inicialmente planificada. Determinar la estabilidad dimensional de las guías quirúrgicas duales para el alargamiento de corona clínica con fines estéIcos tras someterlas a un proceso de esterilización mediante autoclave de vapor. [cat] Introducció El somriure gingival és considerat com una de les alteracions o deformitats mucogingivals que afecten els teixits periodontals amb un impacte negatiu més gran en la percepció de la bellesa d’un somriure. Hi ha múltiples situacions que poden ocasionar el somriure gingival, entre les quals es troba l’erupció passiva alterada. Aquesta es defineix com una alteració del desenvolupament caracteritzada per una ubicació del marge gingival més coronal del que és habitual, cosa que deriva en una reducció de la mida de la corona clínica de la dent. El tractament de l’erupció passiva alterada consisteix en l’allargament de corona clínica, l’objectiu del qual és posicionar el nivell del marge gingival en una ubicació més apical, propera a la línia amelo-cementària, amb la finalitat d’augmentar la mida de les corones clíniques i reduir l’exposició de geniva al somriure. L’aparició de la cirurgia assistida per ordinador ha permès millorar la predictibilitat de nombrosos procediments en l’àmbit de la cirurgia bucal i la periodòncia, entre ells l’allargament de corona clínica. L’ús de guies quirúrgiques per a la implementació de la cirurgia assistida per ordinador en l’allargament de corona clínica ha estat documentat en alguns estudis recents amb resultats prometedors; no obstant això, la necessitat d’esterilitzar aquests dispositius per ser utilitzats durant la cirurgia planteja dubtes sobre la resposta de les guies quirúrgiques al procés d’esterilització. Alguns estudis recents han detectat alteracions dimensionals en les guies quirúrgiques després de ser sotmeses a esterilització amb autoclau de vapor, cosa que podria tenir un impacte en el resultat del procediment. Aquests treballs, però, han estat realitzats principalment en guies quirúrgiques amb finalitats implantològiques, que tenen una estructura notablement diferent de les guies quirúrgiques emprades per a l’allargament de corona clínica, de manera que resulta difícil extrapolar-ne els resultats. Hipòtesis L’ús d’una guia quirúrgica dual en l’allargament de corona clínica amb finalitats estètiques no garanteix una elevada precisió en la posició final del marge gingival respecte a la posició planificada. L’estabilitat dimensional de les guies quirúrgiques duals de resina per a l’allargament de corona clínica no es veu afectada pel procés d’esterilització mitjançant autoclau. Objectius Determinar la precisió en la posició del marge gingival després de la cirurgia d’allargament de corona clínica amb finalitats estètiques mitjançant l’ús d’una guia quirúrgica dual respecte a la posició inicialment planificada. Determinar l’estabilitat dimensional de les guies quirúrgiques duals per a l’allargament de corona clínica amb finalitats estètiques després de sotmetre-les a un procés d’esterilització mitjançant autoclau de vapor. Mètodes Es van realitzar una sèrie de casos prospectiva i un estudi in vitro amb la finalitat de determinar la precisió i l’estabilitat de l’allargament de corona clínica mitjançant l’ús de guies quirúrgiques duals, així com l’estabilitat dimensional d’aquestes guies en ser sotmeses a un procés d’esterilització amb autoclau. En la sèrie de casos prospectiva, es va dur a terme una tomografia computada de feix cònic i un escaneig intraoral per a cada pacient amb l’objectiu de dissenyar les guies quirúrgiques duals. La variable principal va ser la precisió en la posició del marge gingival, comparant la posició final amb la posició planificada mitjançant la superposició i comparació dels models virtuals. Les variables secundàries van incloure la longitud de la corona clínica, l’estabilitat en la posició del marge gingival, el dolor postoperatori i la satisfacció dels pacients. L’anàlisi estadística es va fer mitjançant models de regressió lineal multinivell, amb un nivell de significança estadística de p<0,05. Per a l’estudi in vitro, es van imprimir 50 guies quirúrgiques (10 per grup) mitjançant diferents combinacions de resina i impressores 3D: Formlabs Form3/Dental SG (FL), SprintRay Pro 95S/Surgical Guide 3 (SR), NextDent 5100/NextDent SG (ND), Phrozen Mighty 4K/Keyguide (KS) i Shining Accufab L4D/V Print SG (VC). Totes les guies van ser escanejades abans (T0) i després de ser sotmeses al procés d’esterilització (T1). L’esterilització es va dur a terme amb un autoclau de vapor a 134ºC, 2,1 bars durant 4 minuts. Els models STL de cada guia en cada moment temporal es van superposar i comparar amb el model original. L’estabilitat dimensional es va avaluar mitjançant la mesura de la precisió i la veracitat. Igualment, es van avaluar les desviacions a T1 respecte al model de referència en els 3 eixos de l’espai, així com mitjançant la mesura de l’àrea compresa entre 3 punts de referència. Resultats principals En la sèrie de casos prospectiva, 10 pacients (87 dents) van ser tractats sense complicacions. La durada mitjana de la cirurgia va ser de 57,12 minuts. La desviació absoluta mitjana va ser de 0,56 mm (IC 95%: 0,48 a 0,65) als 6 mesos postoperatoris. La longitud de la corona clínica es va incrementar significativament des de la situació inicial fins al postoperatori immediat (p<0,001), amb una reducció mínima als 6 mesos (p=0,479). Els paràmetres reportats pels pacients van indicar un dolor postoperatori lleu i un alt nivell de satisfacció amb els resultats estètics. En l’estudi in vitro, abans del procés d’esterilització, el grup FL va mostrar els millors valors de precisió i veracitat, mentre que el grup SR va mostrar valors significativament inferiors respecte a la resta de grups. Després de l’esterilització amb autoclau, tots els grups excepte el grup VC van patir alteracions dimensionals significatives respecte a T0. Així mateix, a T1 el grup VC també va presentar els millors valors de precisió i veracitat en comparació amb la resta de grups. Tots els grups van patir desviacions respecte al model de referència en algun dels 3 eixos de l’espai, mentre que únicament el grup SR va patir alteracions significatives a l’àrea compresa entre els 3 punts de referència. Conclusions L’allargament de corona estètic executat mitjançant l’ús d’una guia quirúrgica dual permet assolir una alta precisió en la posició del marge gingival, uns resultats estables després de 6 mesos de tractament i uns nivells elevats de satisfacció per part dels pacients. Les guies quirúrgiques duals fabricades mitjançant la majoria de combinacions de resina i impressora 3D van patir alteracions dimensionals significatives després de ser sotmeses a un procés d’esterilització amb autoclau de vapor. |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/698443 |
| Rights: | ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.698443 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |