Dissertation/ Thesis
Lesions cerebrals intrapart en nounats. Responsabilitat professional mèdica: context català i aspectes jurídics implicats
| Τίτλος: | Lesions cerebrals intrapart en nounats. Responsabilitat professional mèdica: context català i aspectes jurídics implicats |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Aragonès Rodríguez, Laura |
| Thesis Advisors: | Arimany-Manso, Josep, 1959-, Forcadell i Esteller, Xavier, Martín Fumadó, Carles, 1975-, Gisbert Gustemps, Laura |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 152 p. |
| Θεματικοί όροι: | Anòxia, Anoxia, Ciències Socials |
| Περιγραφή: | Les lesions cerebrals en nounats són poc freqüents, però molts d’aquests casos són atribuïts per la família en un primer moment a un error mèdic i en conseqüència, en moltes ocasions són objecte d’una reclamació per responsabilitat professional mèdica. En alguns casos, les lesions cerebrals en nounats tenen com origen un error que podria haver-se evitat i pot suposar una indemnització elevada. L’objectiu ha sigut analitzar les reclamacions derivades d’una suposada asfíxia intrapart amb resultat de mort neonatal o paràlisi cerebral a Catalunya, integrant dades clíniques i jurídiques procedents de dues fonts; les reclamacions extrajudicials i judicials del registre del Servei de Responsabilitat Professional (SRP) del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) (2010–2021) en relació a les reclamacions del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC), i per altra banda, les sentències judicials dictades tant pel Tribunal Suprem, de casos l'origen dels quals són tribunals catalans, com de Tribunals de Catalunya durant el període 2010–2021 de la base de dades jurisprudencial VLEX. Els resultats de la tesi demostren que els factors de risc més rellevants van ser l’anomalia en el registre cardiotocogràfic (56% al registre del SRP del CoMB; 35% en jurisprudència), la presència de líquid amniòtic amb meconi (32% i 25% respectivament) i el part prolongat (24% al COMB). Els errors assistencials més freqüents van ser la infravaloració del RCTG (36% al registre del SRP del CoMB; 35% en jurisprudència) i el retard en la indicació de cesària urgent (28% i 40%). Els resultats clínics mostraren diferències entre grups: la mortalitat neonatal va ser més elevada al registre del COMB (44%) que en les sentències (10%), mentre que la paràlisi cerebral greu va ser més freqüent en la mostra jurisprudencial (20%). En el 36% dels casos registrats pel SRP i el 40% de la mostra jurisprudencial es va concedir indemnització. Els factors més rellevants per concedir-la van ser la infravaloració del RCTG (100% al registre CCMC, 62% mostra jurisprudencial) i el retard o no realització d’una cesària (100% registre CCMC, 87% mostra jurisprudencial). Des d’un punt de vista de significació estadística, la comparativa entre ambdós estudis, tant el del registre del CCMC com la mostra jurisprudencial, determina que l’error en la interpretació del RCTG és el factor determinant i significatiu en el registre del CCMC, mentre que en la mostra jurisprudencial aquest es manté com a tendència. Per contra, en l’estudi jurisprudencial el retard en la cesària urgent i el retard de diagnòstic de pèrdua de benestar fetal són factors significatius, i en el registre del CCMC són tendència. Per últim, els factors de risc obstètrics coincideixen com a variables amb poca capacitat discriminant per determinar una indemnització. Aquests resultats evidencien que la responsabilitat no neix de la materialització del risc, sinó del maneig de les complicacions que sorgeixen –responsabilitat subjectiva-. Les quanties més elevades s’associaren sistemàticament a la paràlisi cerebral greu (fins a 1,6 milions?), mentre que la mort neonatal es compensa amb imports notablement menors (140.000?). La via predominant de resolució al registre del CCMC fou l’acord extrajudicial (8 de 9 casos indemnitzats), mentre que a la mostra jurisprudencial 8 de 20 sentències van ser condemnatòries. Els casos estudiats presenten una rellevància especial: malgrat representar menys de 0,70 % del total de reclamacions, concentren gairebé un 3,5 % de l’import global de les quanties indemnitzatòries. Els resultats de la comparació amb la literatura científica coincideixen amb articles internacionals, que identifiquen la infravaloració del RCTG i el retard en la resposta obstètrica com els principals motius de reclamació per responsabilitat professional. |
| Description (Translated): | Las lesiones cerebrales en recién nacidos son poco frecuentes; sin embargo, muchos de estos casos son inicialmente atribuidos por las familias a un error médico y, en consecuencia, suelen derivar en reclamaciones por responsabilidad profesional. En algunos casos, estas lesiones tienen su origen en errores prevenibles y pueden generar indemnizaciones elevadas. El objetivo de esta tesis fue analizar las reclamaciones derivadas de una supuesta asfixia intraparto con resultado de muerte neonatal o parálisis cerebral en Cataluña, integrando datos clínicos y jurídicos de dos fuentes: reclamaciones extrajudiciales y judiciales registradas en el Servicio de Responsabilidad Profesional (SRP) del Colegio de Médicos de Barcelona (CoMB) (2010–2021) en relación con las reclamaciones del Consejo de Colegios de Médicos de Cataluña (CCMC), y sentencias judiciales emitidas durante el mismo periodo tanto por el Tribunal Supremo de casos originados en tribunales catalanes como emitidas por tribunales de Cataluña, obtenidas de la base de datos jurisprudencial VLEX. Los resultados muestran que los factores de riesgo más relevantes fueron anomalías en el registro cardiotocográfico (56% en el registro del SRP del CoMB; 35% en la muestra jurisprudencial), presencia de líquido amniótico meconial (32% y 25%) y trabajo de parto prolongado (24% en el registro del CoMB). Los errores clínicos más frecuentes fueron infravaloración del RCTG (36% en el registro del SRP; 35% en jurisprudencia) y retraso en la indicación de cesárea urgente (28% y 40%). Los resultados clínicos difirieron entre grupos: la mortalidad neonatal fue mayor en el registro del CoMB (44%) que en las sentencias (10%), mientras que la parálisis cerebral grave fue más frecuente en la muestra jurisprudencial (20%). Se concedió indemnización en el 36% de los casos del SRP y en el 40% de la muestra judicial. Los factores principales asociados a indemnización fueron la infravaloración del RCTG (100% en el registro del CCMC; 62% en la muestra judicial) y retraso o no realización de cesárea (100% y 87%). Desde un punto de vista de significación estadística, la interpretación errónea del RCTG fue significativa en el registro del CCMC, mientras que en jurisprudencia se mantuvo como tendencia. En contraste, en la muestra judicial, retraso en cesárea urgente y retraso en diagnóstico de sufrimiento fetal fueron significativos, mientras que en el registro del CCMC aparecieron como tendencia. Los factores obstétricos tuvieron limitada capacidad predictiva de indemnización. Esto indica que la responsabilidad no surge de la materialización del riesgo, sino del manejo de las complicaciones, reflejando responsabilidad subjetiva. Las indemnizaciones más elevadas se asociaron a parálisis cerebral grave (hasta 1,6 millones de ?), mientras que la muerte neonatal tuvo importes menores (≈140.000?). La vía principal de resolución en el registro CCMC fue el acuerdo extrajudicial (8 de 9 casos), mientras que en la muestra jurisrudencial, 8 de 20 sentencias fueron condenatorias. Estos casos son relevantes: representan menos del 0,70% de las reclamaciones, pero concentran casi el 3,5% del total indemnizado. La comparación con la literatura internacional confirma que la infravaloración del RCTG y el retraso en la intervención obstétrica son las causas principales de reclamación por responsabilidad profesional. Neonatal brain injuries are rare; however, many of these cases are initially attributed by families to medical error and, consequently, often lead to medical malpractice claims. In some cases, neonatal brain injuries originate from preventable errors and may result in substantial compensation. The aim of this study was to analyse claims arising from alleged intrapartum asphyxia resulting in neonatal death or cerebral palsy in Catalonia, integrating clinical and legal data from two sources: extrajudicial and judicial claims recorded in the Professional Liability Department (SRP according to its Catalan acronym) of the Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) (2010–2021) in relation to claims from the Catalonian Medical Council (CCMC), and judicial rulings issued during the same period both by the Supreme Court in cases originating from Catalan courts and by Catalan courts, obtained from the VLEX legal database. The findings show that the most relevant risk factors were abnormalities in cardiotocographic monitoring (56% in the CoMB SRP registry; 35% in the case law sample), the presence of meconium-stained amniotic fluid (32% and 25%, respectively), and prolonged labour (24% in the CoMB registry). The most frequent clinical errors were underestimation of cardiotocography (36% in the CoMB SRP registry; 35% in case law) and delayed decision for an urgent caesarean section (28% and 40%). Clinical outcomes differed between groups: neonatal mortality was higher in the CoMB registry (44%) than in the judicial sample (10%), whereas severe cerebral palsy was more frequent in the case law sample (20%). Compensation was awarded in 36% of cases recorded by the SRP and in 40% of judicial cases. The main factors associated with compensation were underestimation of cardiotocography (100% in the CCMC registry; 62% in the judicial sample) and delayed or omitted caesarean section (100% and 87%). Statistical analysis showed that misinterpretation of cardiotocography was a significant determinant in the CCMC registry, while it remained a trend in the judicial sample. In contrast, in the judicial study, delayed urgent caesarean section and delayed diagnosis of fetal distress were significant, while in the CCMC registry they appeared only as trends. Obstetric risk factors had limited capacity to predict compensation. These results indicate that liability arises not from the occurrence of risk itself but from the management of arising complications, reflecting subjective liability. The highest compensation amounts were consistently associated with severe cerebral palsy (up to 1.6 million?), while neonatal death led to lower amounts (around 140,000?). The main resolution pathway in the CCMC registry was out-of-court settlement (8 of 9 cases), while 8 of 20 judicial cases were condemnatory. These cases are notable: although they represent less than 0.70% of total claims, they account for nearly 3.5% of total compensation. Comparison with international literature confirms that underestimation of cardiotocography and delayed obstetric response are the main causes of malpractice claims. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Psiquiatria |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Catalan; Valencian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/698312 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.698312 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
καταχωρήστε σχόλιο πρώτοι!