Dissertation/ Thesis
Acceptance Logic and the Reconstruction of Subjectivity in AIGC: Centering on Peter-Paul Verbeek' s Philosophy of Technology
| Τίτλος: | Acceptance Logic and the Reconstruction of Subjectivity in AIGC: Centering on Peter-Paul Verbeek' s Philosophy of Technology |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Li, Haoran |
| Thesis Advisors: | Oliva Santos, Raúl, Casacuberta, David, 1967- |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 215 p. |
| Θεματικοί όροι: | AIGC 技术接收逻辑, Acceptació tecnològica, Technology acceptance, Aceptación tecnológica, Ciències Humanes |
| Περιγραφή: | El ràpid desenvolupament de la intel·ligència artificial ha transformat el comportament individual, els imaginaris culturals i les estructures socials arreu del món. Com a forma d’IA generativa, l’AIGC (Artificial Intelligence Generated Content) ha entrat en diversos sectors i en la vida quotidiana gràcies a les seves capacitats interactives i generatives. La seva eficiència en la producció de continguts i la seva creativitat multimodal amplien les seves aplicacions, però també plantegen qüestions urgents sobre ètica, responsabilitat i subjectivitat. Aquest estudi examina, per tant, la lògica d’acceptació de l’AIGC i les seves implicacions per a la responsabilitat ètica i la reconstrucció de la subjectivitat humana. Centrada en la qüestió de “la reconstrucció de la subjectivitat en el procés d’acceptació tecnològica”, aquesta tesi pren la filosofia de la tecnologia de Peter-Paul Verbeek com a fonament teòric principal, especialment els conceptes de mediació tecnològica, materialització de la moralitat i ètica de la responsabilitat. També incorpora la postfenomenologia de Don Ihde, l’ètica de les virtuts tecnomorals de Shannon Vallor i la teoria de la cosmotècnica de Yuk Hui, per construir un marc teòric plural. L’estudi aborda com l’AIGC és acceptada socialment i configurada per factors culturals, ètics i socials; com la subjectivitat i la responsabilitat es reconstrueixen mitjançant la mediació tecnològica; i com els principis ètics poden integrar-se en el disseny d’interacció de l’AIGC. A partir d’aplicacions tecnològiques concretes, l’estudi sosté que l’AIGC no és una eina neutral, sinó un mediador actiu que configura la cognició, el comportament i les relacions socials. La teoria de Verbeek mostra que el disseny anticipatori hauria d’introduir-se en les primeres fases del desenvolupament tecnològic per afavorir relacions positives entre humans i tecnologia. Casos com l’ús d’assistents de veu per part de persones grans mostren com el disseny pot respondre a necessitats socials diverses, reduir l’exclusió de la subjectivitat i reforçar la cura humanística. Alhora, la “multestabilitat” d’Ihde revela que la mediació tecnològica és oberta i indeterminada. L’estudi desenvolupa també la idea de Verbeek sobre la materialització de la moralitat: les tecnologies incorporen valors morals en el disseny i orienten la conducta social. Hospitals virtuals, sistemes de recomanació AIGC, decisions automatitzades i sistemes mèdics amb AIGC mostren com els requisits ètics poden convertir-se en funcions tècniques. Vallor afegeix que el disseny ètic ha de cultivar hàbits i virtuts morals mitjançant la interacció sostinguda entre usuaris, tecnologies i societat. Pel que fa a l’ètica de la responsabilitat, la tesi destaca la responsabilitat prospectiva més que no pas la culpa retrospectiva. Dissenyadors, enginyers, usuaris i artefactes tecnològics participen en la distribució de responsabilitats. Inspirada per la cosmotècnica de Hui, la recerca subratlla també les dimensions regionals i culturals de l’ètica de l’AIGC. Finalment, proposa un marc d’ethics-by-design que integra mediació tecnològica, materialització moral i responsabilitat, entenent el disseny com una pràctica ètica orientada a reforçar la responsabilitat social i l’adaptabilitat moral de l’AIGC. La innovació de l’estudi rau en la integració sistemàtica de Verbeek, Ihde, Vallor i Hui per analitzar l’acceptació de l’AIGC. També reconeix limitacions, com l’abast reduït dels casos i la manca d’atenció suficient als factors socioculturals macro. La recerca futura hauria d’adoptar perspectives comparatives interculturals per explorar l’equilibri entre innovació tecnològica, normes ètiques i responsabilitat social. |
| Description (Translated): | El rápido desarrollo de la inteligencia artificial ha transformado el comportamiento individual, los imaginarios culturales y las estructuras sociales a escala mundial. Como forma de IA generativa, la AIGC (Artificial Intelligence Generated Content) ha penetrado en diversos sectores y en la vida cotidiana gracias a sus capacidades interactivas y generativas. Su eficiencia en la producción de contenidos y su creatividad multimodal amplían sus aplicaciones, pero también plantean cuestiones urgentes sobre ética, responsabilidad y subjetividad. Por ello, este estudio examina la lógica de aceptación de la AIGC y sus implicaciones para la responsabilidad ética y la reconstrucción de la subjetividad humana. Centrada en la cuestión de “la reconstrucción de la subjetividad en el proceso de aceptación tecnológica”, esta tesis toma la filosofía de la tecnología de Peter-Paul Verbeek como fundamento teórico principal, especialmente los conceptos de mediación tecnológica, materialización de la moralidad y ética de la responsabilidad. Asimismo, incorpora la postfenomenología de Don Ihde, la ética de las virtudes tecnomorales de Shannon Vallor y la teoría de la cosmotécnica de Yuk Hui, con el fin de construir un marco teórico plural. El estudio aborda cómo la AIGC es aceptada socialmente y configurada por factores culturales, éticos y sociales; cómo la subjetividad y la responsabilidad se reconstruyen mediante la mediación tecnológica; y cómo los principios éticos pueden integrarse en el diseño de interacción de la AIGC. A partir de aplicaciones tecnológicas concretas, el estudio sostiene que la AIGC no es una herramienta neutral, sino un mediador activo que configura la cognición, el comportamiento y las relaciones sociales. La teoría de la mediación tecnológica de Verbeek muestra que el diseño anticipatorio debe introducirse en las primeras fases del desarrollo tecnológico para fomentar relaciones positivas entre humanos y tecnología. Casos como el uso de asistentes de voz por parte de personas mayores ilustran cómo el diseño puede responder a las necesidades de distintos grupos sociales, reducir la exclusión de la subjetividad y reforzar el cuidado humanístico. Al mismo tiempo, el concepto de “multiestabilidad” de Ihde revela que la mediación tecnológica es abierta e indeterminada. El estudio desarrolla además la idea de Verbeek sobre la materialización de la moralidad: las tecnologías incorporan valores morales y éticos en el diseño y orientan la conducta social. Hospitales virtuales, sistemas de recomendación basados en AIGC, decisiones automatizadas y sistemas médicos con AIGC muestran cómo los requisitos éticos pueden traducirse en funciones técnicas. El concepto de virtudes tecnomorales de Vallor sugiere que el diseño ético no debe limitarse a la regulación técnica, sino cultivar hábitos y virtudes morales mediante la interacción sostenida entre usuarios, tecnologías y sociedad. En cuanto a la ética de la responsabilidad, la tesis enfatiza la responsabilidad prospectiva más que la culpa retrospectiva. Diseñadores, ingenieros, usuarios y artefactos tecnológicos participan en la distribución de responsabilidades. Inspirada en la cosmotécnica de Hui, la investigación también destaca las dimensiones regionales y culturales de la ética de la AIGC. Desde el diseño de interacción, propone un marco de ethics-by-design que integra mediación tecnológica, materialización moral y responsabilidad, entendiendo el diseño como una práctica ética orientada a fortalecer la responsabilidad social y la adaptabilidad moral de la AIGC. La innovación del estudio reside en la integración sistemática de Verbeek, Ihde, Vallor y Hui para analizar la aceptación de la AIGC. Sus limitaciones incluyen el alcance relativamente reducido de los casos y la atención insuficiente a factores socioculturales macro. Futuras investigaciones deberían adoptar perspectivas comparativas interculturales para explorar el equilibrio entre innovación tecnológica, normas éticas y responsabilidad social. The rapid development of artificial intelligence has reshaped individual behavior, cultural imaginaries, and social structures worldwide. As a form of generative AI, AIGC (Artificial Intelligence Generated Content) has entered diverse sectors and everyday life through its interactive and generative capacities. While its efficiency in content production and cross-modal creativity expands its practical applications, it also raises urgent questions concerning ethics, responsibility, and subjectivity. This study therefore examines the logic of AIGC acceptance and its implications for ethical responsibility and the reconstruction of human subjectivity. Centered on the question of “the reconstruction of subjectivity in the process of technological acceptance,” this dissertation takes Peter-Paul Verbeek’s philosophy of technology as its main theoretical foundation, focusing on technological mediation, the materialization of morality, and responsibility ethics. It also incorporates Don Ihde’s postphenomenology, Shannon Vallor’s technomoral virtue ethics, and Yuk Hui’s theory of cosmotechnics to construct a pluralistic theoretical framework. The study addresses three questions: how AIGC is accepted within society and shaped by cultural, ethical, and social factors; how subjectivity and responsibility are reconstructed through technological mediation; and how ethical principles and social responsibility can be embedded into AIGC interaction design. Drawing on concrete technological applications, the study argues that AIGC is not a neutral tool but an active mediator that shapes human cognition, behavior, and social relations. Verbeek’s theory of technological mediation shows that anticipatory design should be introduced in the early stages of technological development to foster positive human–technology relations. Cases such as older adults’ use of AI voice assistants illustrate how design can regulate technological mediation, respond to the needs of different social groups, reduce the exclusion of subjectivity, and strengthen humanistic care. At the same time, Ihde’s concept of “multistability” reveals that technological mediation is open and indeterminate, meaning that design intentions cannot fully predetermine the evolving relationship among humans, technology, and society. The study further develops this argument through Verbeek’s idea of the materialization of morality. Technologies embed moral and ethical values within design and thereby shape social conduct. Virtual hospitals, AIGC recommendation systems, automated decision-making, and AIGC medical systems show how ethical requirements can be translated into technical functions that guide decision-making and user interaction. Vallor’s concept of technomoral virtues further suggests that ethical design should not be limited to technical regulation, but should cultivate moral habits and virtues through sustained interaction among users, technologies, and society. In terms of responsibility ethics, the dissertation emphasizes prospective responsibility rather than retrospective blame. Designers, engineers, users, and technological artifacts all participate in the distribution of responsibility. Inspired by Hui’s cosmotechnics, the study also highlights the regional and cultural dimensions of AIGC ethics, arguing that technological responsibility involves not only normative regulation but also a redefinition of relations among humanity, technology, and nature. From the perspective of interaction design, this research integrates technological mediation, moral materialization, and responsibility ethics into an ethics-by-design framework. Design is understood as an ethical practice that combines user experience with social responsibility, aiming to enhance AIGC’s accountability and moral adaptability through human–machine co-shaping. The innovation of this study lies in its systematic integration of Verbeek, Ihde, Vallor, and Hui into the analysis of AIGC acceptance. It offers a philosophical pathway for ethical design and subjectivity reconstruction in intelligent technologies. Its limitations include the relatively narrow scope of case studies and insufficient attention to macro-level socio-cultural factors. Future research should adopt comparative cross-cultural perspectives to explore the balance among technological innovation, ethical norms, and social responsibility. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Filosofia |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | English |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/698156 |
| Rights: | ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.698156 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| Η περιγραφή δεν είναι διαθέσιμη |