Dissertation/ Thesis

Arquitectura y autismo: consideraciones acústicas para el desarrollo de espacios específicos

Λεπτομέρειες βιβλιογραφικής εγγραφής
Τίτλος: Arquitectura y autismo: consideraciones acústicas para el desarrollo de espacios específicos
Συγγραφείς: Martín Fanjul, Valentín
Συνεισφορές: University/Department: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament de Tecnologia de l'Arquitectura
Thesis Advisors: Lacasta Palacio, Ana María, Daumal Domènech, Francesc de Paula
Πηγή: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Στοιχεία εκδότη: Universitat Politècnica de Catalunya, 2026.
Έτος έκδοσης: 2026
Φυσική περιγραφή: 195 p.
Θεματικοί όροι: acústica, autismo, arquitectura, TEA, calidad acústica, ambientes sonoros, soluciones proyectuales y constructivas., acoustics, autism, architecture, ASD, acoustic quality, sound environments, design and construction solutions, autisme, qualitat acústica, ambients sonors, solucions projectuals i constructives, Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura, Àrees temàtiques de la UPC::Ciències de la salut, 72 - Arquitectura, 616. 8 - Neurologia. Neuropatologia. Sistema nerviós, 531/534 - Mecànica. Vibracions. Acústica
Περιγραφή: (English) This doctoral thesis combines acoustics, autism and architecture with an unequivocal practical focus, so that the conclusions and possible future avenues of research it may generate can be used in specific spaces for people on the autism spectrum. Existing knowledge is recent and scarce, it is mainly based on the experience of technicians who have created specific spaces, whether newly built or adapted. This fact is further emphasised when the disorder itself adds the concept of spectrum, which implies very broad and diverse conditions that further hinder the ability to obtain generalised solutions. Another factor that has influenced this search is the difficulty for potential users to convey their acoustic needs, especially those with more severe disorders, which is why the research has been structured in two ways. The first is a quantitative survey aimed at technical managers and carers of people with ASD, consisting of a set of 10 questions, which was sent to 715 valid email addresses in 30 countries and in three languages: English, French and Spanish. The second is qualitative in nature and is organised through the study of scientific texts, visits to specific centres, relationships with autistic people and their families, as well as professional experience with this group. It has been argued that venues should be designed primarily for those who suffer from hyperacusis, but studies have not been conclusive about how this condition evolves over the course of their lives. For this reason, it has been recommended that acoustic properties be maximised during childhood and youth, when there is no doubt about its prevalence. A significant factor found is that acoustic interventions should prioritise high-pitched sounds over low-pitched ones, as they are more annoying. For this reason, acoustic solutions were presented using existing construction systems based on the data obtained. The state of the art recommends solutions to improve sound environments, including the use of carpets, but after studying other disciplines, it has been found that they should not be used despite their acoustic properties. During visits to specific centres, those in charge reported acoustic problems relating to activities in greenhouses and swimming pools, which is why interventions based on existing construction solutions have been developed. The studies carried out have detected an anomaly between whether high-pitched or low-pitched sounds, depending on the language of the speakers, cause more discomfort. While for English and Spanish it was the high-pitched sounds, for French it was both, but the limitations of the sample obtained do not allow these findings to be irrefutable, although they do generate a line of research to consider the language of people with ASD as a factor in acoustic design. The complexity of acoustic design for autistic people has been demonstrated, as evidenced by the modifications made in the specific centres consulted. Collaboration in its design is necessary between all those involved, including family members, technicians and the staff responsible for their care. Acoustic quality is not exclusive to autistic people; research that improves their sound environments will also improve those of neurotypical people.
Description (Translated): (Català) La present tesi doctoral uneix l'acústica, l'autisme i l'arquitectura amb una inequívoca vocació pràctica, perquè les conclusions i possibles futures vies d'investigació que es puguin generar siguin emprades en els espais específics per a les persones pertanyents a l'espectre autista. El coneixement existent és recent i exigu, estant sustentat principalment en l'experiència de tècnics que han realitzat espais específics, ja siguin de nova planta o adaptats. Aquest fet s'emfatitza encara més quan el propi trastorn afegeix el concepte d'espectre, cosa que implica condicions molt àmplies i diverses que encara obstaculitzen més poder obtenir solucions generalitzades. Un altre factor que ha influït en aquesta recerca és la dificultat perquè els possibles usuaris puguin transmetre les seves necessitats acústiques, especialment en aquells que el trastorn és més sever, per això la investigació s'ha estructurat en dues vies. La primera és una indagació quantitativa mitjançant una enquesta adreçada a responsables tècnics i cuidadors de persones amb TEA, consistent en un conjunt de 10 preguntes, que va ser enviada a 715 adreces de correu electrònic vàlides de 30 països i en tres idiomes, anglès, francès i castellà. La segona de caràcter qualitatiu s'organitza mitjançant l'estudi de textos científics, les visites realitzades a centres específics, la relació amb persones autistes i les famílies a més de la pròpia experiència professional amb aquest col·lectiu. S'ha justificat que els recintes han de ser dissenyades principalment per a aquells que pateixen hiperacúsia, però els estudis no han estat concloents sobre l'evolució d'aquesta al llarg de les seves vides, per això s'ha recomanat extremar les propietats acústiques durant la infantesa i la joventut on no hi ha dubtes sobre la seva prevalença. Un factor significatiu trobat consisteix que les intervencions acústiques han de prioritzar els sons aguts respecte dels greus en ser els més molestos, per aquest motiu es van mostrar solucions acústiques mitjançant sistemes constructius existents segons les dades obtingudes. A l'estat de l'art es recomanen solucions per millorar els ambients sonors, entre elles la utilització de moquetes, però després de l'estudi d'altres disciplines s'ha pogut comprovar que no han de ser utilitzades malgrat les propietats acústiques. Durant les visites als centres específics els seus responsables van comunicar problemes acústics pel que fa a les activitats als hivernacles i a les piscines, per això s'han desenvolupat intervencions basades en solucions constructives existents. Els estudis han detectat una anomalia pel que fa a si els sons aguts o greus causen més molèsties, depenent de l'idioma dels parlants. Per a l'anglès i l'espanyol, eren els sons aguts, mentre que per al francès eren tots dos. No obstant això, les limitacions de la mostra obtinguda no permeten que aquests resultats siguin irrefutables, tot i que generen una línia de recerca per considerar l'idioma de les persones amb TEA com a factor en el disseny acústic. S'ha mostrat la complexitat en el disseny acústic per a les persones autistes, prova d'això són les modificacions realitzades als centres específics consultats, cal la col·laboració en el disseny entre tots els intervinents involucrats, familiars, tècnics i el personal responsable de la seva cura. La qualitat acústica no és exclusiva de les persones autistes, les investigacions que millorin els seus ambients sonors també ho faran per a les neurotípiques.
(Español) La presente tesis doctoral une la acústica, el autismo y la arquitectura con una inequívoca vocación práctica, para que las conclusiones y posibles futuras vías de investigación que puedan generarse sean empleadas en los espacios específicos para las personas pertenecientes al espectro autista. El conocimiento existente es reciente y exiguo, estando sustentado principalmente en la experiencia de técnicos que han realizado espacios específicos, ya sean de nueva planta o adaptados. Este hecho se enfatiza aún más cuando el propio trastorno añade el concepto de espectro, lo que implica condiciones muy amplias y diversas que obstaculizan obtener soluciones de aplicación generalizadas. Otro factor que ha influido en esta búsqueda es la dificultad para que los posibles usuarios puedan transmitir sus necesidades acústicas, especialmente en aquellos que el trastorno es más severo, por ello la investigación se ha estructurado en dos vías. La primera es una indagación cuantitativa mediante una encuesta dirigida a responsables técnicos y cuidadores de personas con TEA, consistente en un conjunto de 10 preguntas, que fue enviada a 715 direcciones de correo electrónico válidas de 30 países y en tres idiomas, inglés, francés y castellano. La segunda de carácter cualitativo se organiza mediante el estudio de textos científicos, las visitas realizadas a centros específicos, la relación con personas autistas y sus familias además de la propia experiencia profesional con este colectivo. Se ha justificado que los recintos han de ser diseñadas principalmente para aquellos que padecen hiperacusia, sin embargo los estudios no han sido concluyentes sobre la evolución de esta a lo largo de sus vidas, por ello se ha recomendado extremar las propiedades acústicas durante su infancia y juventud donde no existen dudas sobre su prevalencia. Un factor significativo hallado consiste en que las intervenciones acústicas han de priorizar los sonidos agudos respecto de los graves al ser los más molestos, por este motivo se mostraron soluciones acústicas mediante sistemas constructivos existentes según los datos obtenidos. En el estado del arte se recomiendan soluciones para mejorar los ambientes sonoros, entre ellas la utilización de moquetas, pero tras el estudio de otras disciplinas se ha podido comprobar que no deben ser empleadas a pesar de sus propiedades acústicas. Durante las visitas a los centros específicos sus responsables comunicaron problemas acústicos en lo referente a las actividades en los invernaderos y en las piscinas, por ello se han desarrollado intervenciones basadas en soluciones constructivas existentes. Los estudios realizados han detectado una anomalía entre si los sonidos agudos o graves, dependiendo del idioma de los interlocutores, generan más molestias, mientras que para el inglés y el castellano fueron los agudos, para el francés han sido ambos, pero las limitaciones de la muestra obtenida no permite que sean irrefutables, aunque sí generan una vía de investigación para considerar el idioma de las personas con TEA como un factor en el diseño acústico. Se ha mostrado la complejidad en el diseño acústico para las personas autistas, prueba de ello son las modificaciones realizadas en los centros específicos consultados, es necesaria la colaboración en su diseño entre todos los intervinientes involucrados, familiares, técnicos y el personal responsable de su cuidado. La calidad acústica no es exclusiva de las personas autistas, las investigaciones que mejoren sus ambientes sonoros también lo harán para las neurotípicas.
DOCTORAT EN TECNOLOGIA DE L'ARQUITECTURA, DE L'EDIFICACIÓ I DE L'URBANISME (Pla 2013)
Τύπος εγγράφου: Dissertation/Thesis
Περιγραφή αρχείου: application/pdf
Γλώσσα: Spanish; Castilian
DOI: 10.5821/dissertation-2117-464935
Σύνδεσμος πρόσβασης: https://hdl.handle.net/10803/697748
https://dx.doi.org/10.5821/dissertation-2117-464935
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Αριθμός Καταχώρησης: edstdx.10803.697748
Βάση Δεδομένων: TDX
Περιγραφή
DOI:10.5821/dissertation-2117-464935