Dissertation/ Thesis
Los efectos transformadores de la ciudadanía de la Unión
| Title: | Los efectos transformadores de la ciudadanía de la Unión |
|---|---|
| Authors: | Orozco Hermoso, Milagros |
| Thesis Advisors: | Arenas García, Rafael |
| Source: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Publisher Information: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2026. |
| Publication Year: | 2026 |
| Physical Description: | 461 p. |
| Subject Terms: | Ciutadania de la Unió, Union Citizenship, Ciudadanía de la Unión, Lliure circulació de persones, Free movement of persons, Libre circulación de personas, Àmbit d'aplicació Dret UE, Scope of EU Law, Ámbito aplicación Derecho UE, Ciències Socials |
| Description: | L'abast i el significat de la ciutadania de la Unió no es corresponen, en la seva evolució, amb el disseny inicialment plantejat pels Estats membres quan va ser incorporada als Tractats, l'any 1992. L'estatut de ciutadania creat a Maastricht es pot veure com la manifestació formal d'una noció incipient de ciutadania, els contorns materials de la qual ja es poden traçar des de l’inici del projecte europeu, en línia amb el seu objectiu polític. Aquesta noció material va ser present tant a l'agenda política com al desenvolupament legislatiu i jurisprudencial en els anys precedents al Tractat de Maastricht. L'evolució de la ciutadania europea posterior al 1992 ha anat fins i tot més enllà del que semblava ser l'abast i la funció planejats inicialment per a aquesta figura. En el treball s'examina el recorregut de la ciutadania al llarg del procés d'integració, tant en la dimensió de la seva regulació formal en el Dret positiu comunitari i de la Unió, com en la construcció del concepte portada a terme per la jurisprudència del Tribunal de Justícia. Fonamentalment per l'acció d'aquest darrer, la ciutadania europea s'ha revelat com a element catalitzador transcendental, en una doble direcció. En primer terme, la ciutadania ha propiciat la superació i fins i tot el desbordament dels límits de l'àmbit d'aplicació del Dret de la Unió, tant en la seva dimensió personal com material. Aquesta expansió progressiva es va iniciar a partir del dret de lliure circulació i residència, nucli de l'estatut de ciutadania i clau de volta de la seva evolució, i posteriorment s'ha fonamentat ja en la ciutadania de la Unió. La formulació àmplia del concepte de treballador, la desvinculació del requisit de l’exercici d’una activitat econòmica, l’emancipació de l’element transfronterer o la incidència del Dret de la Unió sobre àmbits materials reservats a la competència legislativa dels Estats membres ha revelat el potencial de la ciutadania com a vehicle amplificador dels confins de l’ordenament supranacional. Això ha comportat una paral·lela presa de control parcial del Dret de la Unió sobre els seus propis límits, incidint sobre la distribució horitzontal i vertical de poders entre aquest ordenament i el dels Estats membres. En segon terme, i a través de l'acció del Tribunal de Justícia, la ciutadania de la Unió ha vist realçada i reconfigurada la seva naturalesa i funció en el marc de l'arquitectura constitucional de la Unió. D'una banda, ha adquirit relativa autonomia davant de la nacionalitat dels Estats membres, i ha provocat una certa inversió dels termes de la seva relació amb aquest vincle primari. D'altra banda, ha estat elevada pel Tribunal de Justícia a expressió genuïna del projecte polític europeu, estretament vinculada amb els valors de la Unió i amb principis estructurals com el de solidaritat, confiança mútua i cooperació lleial. |
| Description (Translated): | El alcance y significado de la ciudadanía de la Unión no se corresponden, en su evolución, con el diseño inicialmente planeado por los Estados miembros cuando fue incorporada a los Tratados, en el año 1992. El estatuto de ciudadanía creado en Maastricht puede verse como la manifestación formal de una noción incipiente de ciudadanía, cuyos contornos materiales ya pueden trazarse desde el inicio del proyecto europeo, en línea con su objetivo político. Esta noción material estuvo presente tanto en la agenda política como en el desarrollo legislativo y jurisprudencial en los años precedentes al Tratado de Maastricht. La evolución de la ciudadanía europea posterior a 1992 ha ido incluso más allá de lo que parecía ser el alcance y la función inicialmente planeados para esta figura. En el trabajo se examina el recorrido de la ciudadanía a lo largo del proceso de integración, tanto en la dimensión de su regulación formal en el Derecho positivo comunitario y de la Unión, como en la construcción del concepto llevada a cabo por la jurisprudencia del Tribunal de Justicia. Fundamentalmente por la acción de este último, la ciudadanía europea se ha revelado como un elemento catalizador trascendental, en una doble dirección. En primer lugar, la ciudadanía ha propiciado la superación, e incluso el desbordamiento, de los límites del ámbito de aplicación del Derecho de la Unión, tanto en su dimensión personal como material. Esta expansión progresiva se inició a partir del derecho de libre circulación y residencia, núcleo del estatuto de ciudadanía y clave de bóveda de su evolución, y posteriormente se ha fundamentado ya en la ciudadanía de la Unión. La formulación amplia del concepto de trabajador, la desvinculación del requisito del ejercicio de una actividad económica, la emancipación del elemento transfronterizo o la incidencia del Derecho de la Unión sobre ámbitos materiales reservados a la competencia legislativa de los Estados miembros ha revelado el potencial de la ciudadanía como vehículo amplificador de los confines del ordenamiento supranacional. Esto ha conllevado una paralela toma de control parcial del Derecho de la Unión sobre sus propios límites, incidiendo sobre la distribución horizontal y vertical de poderes entre dicho ordenamiento y el de los Estados miembros. En segundo lugar, y a través de la acción del Tribunal de Justicia, la ciudadanía de la Unión ha visto realzada y reconfigurada su naturaleza y su función en el marco de la arquitectura constitucional de la Unión. Por una parte, ha adquirido relativa autonomía frente a la nacionalidad de los Estados miembros, provocando una cierta inversión de los términos de su relación con dicho vínculo primario. Por otra parte, ha sido elevada por el Tribunal de Justicia a expresión genuina del proyecto político europeo, estrechamente vinculada con los valores de la Unión y con principios estructurales como el de solidaridad, confianza mutua y cooperación leal. The scope and meaning of Union citizenship have not, in their evolution, corresponded to the design initially envisaged by the Member States when it was incorporated into the Treaties in 1992. The citizenship status created at Maastricht may be seen as the formal manifestation of an incipient notion of citizenship, the substantive contours of which can already be traced from the outset of the European project, in line with its political objective. This substantive notion was present both on the political agenda and in legislative and case-law developments in the years preceding the Treaty of Maastricht. The evolution of European citizenship after 1992 has gone even further than what appeared to be the scope and function initially planned for this concept. This study examines the development of citizenship throughout the integration process, both in terms of its formal regulation in Community and Union positive law and in terms of the construction of the concept by the case law of the Court of Justice. Fundamentally due to the latter's action, European citizenship has proved to be a transcendental catalyst in two ways. Firstly, citizenship has led to the overcoming, and even the overflowing, of the limits of the scope of application of Union law, both in its personal and material dimensions. This progressive expansion began with the right of free movement and residence -the core of the citizenship status and the cornerstone of its evolution- and has subsequently been grounded in Union citizenship itself. The broad formulation of the concept of ‘worker’, the decoupling from the requirement to pursue an economic activity, the emancipation from the cross-border element, and the impact of Union law on areas reserved to the legislative competence of the Member States have revealed the potential of citizenship as a vehicle for expanding the boundaries of the supranational legal order. This has entailed a parallel partial takeover of Union law over its own limits, affecting the horizontal and vertical distribution of powers between that legal system and those of the Member States. Secondly, and through the action of the Court of Justice, Union citizenship has seen its nature and function enhanced and reconfigured within the constitutional architecture of the Union. On the one hand, it has acquired relative autonomy from the nationality of the Member States, leading to a certain reversal of the terms of its relationship with that primary link. Furthermore, it has been elevated by the Court of Justice to a genuine expression of the European political project, closely linked to the values of the Union and to structural principles such as solidarity, mutual trust and sincere cooperation. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret |
| Document Type: | Dissertation/Thesis |
| File Description: | application/pdf |
| Language: | Spanish; Castilian |
| Access URL: | https://hdl.handle.net/10803/697591 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ |
| Accession Number: | edstdx.10803.697591 |
| Database: | TDX |
| FullText | Text: Availability: 0 CustomLinks: – Url: https://hdl.handle.net/10803/697591# Name: EDS - TDX (ns324271) Category: fullText Text: View record in TDX |
|---|---|
| Header | DbId: edstdx DbLabel: TDX An: edstdx.10803.697591 RelevancyScore: 1447 AccessLevel: 3 PubType: Dissertation/ Thesis PubTypeId: dissertation PreciseRelevancyScore: 1446.95422363281 |
| IllustrationInfo | |
| Items | – Name: Title Label: Title Group: Ti Data: Los efectos transformadores de la ciudadanía de la Unión – Name: Author Label: Authors Group: Au Data: <searchLink fieldCode="AR" term="%22Orozco+Hermoso%2C+Milagros%22">Orozco Hermoso, Milagros</searchLink> – Name: Author Label: Thesis Advisors Group: Au Data: Arenas García, Rafael – Name: TitleSource Label: Source Group: Src Data: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) – Name: Publisher Label: Publisher Information Group: PubInfo Data: Universitat Autònoma de Barcelona, 2026. – Name: DatePubCY Label: Publication Year Group: Date Data: 2026 – Name: PhysDesc Label: Physical Description Group: PhysDesc Data: 461 p. – Name: Subject Label: Subject Terms Group: Su Data: <searchLink fieldCode="DE" term="%22Ciutadania+de+la+Unió%22">Ciutadania de la Unió</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Union+Citizenship%22">Union Citizenship</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Ciudadanía+de+la+Unión%22">Ciudadanía de la Unión</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Lliure+circulació+de+persones%22">Lliure circulació de persones</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Free+movement+of+persons%22">Free movement of persons</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Libre+circulación+de+personas%22">Libre circulación de personas</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Àmbit+d'aplicació+Dret+UE%22">Àmbit d'aplicació Dret UE</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Scope+of+EU+Law%22">Scope of EU Law</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Ámbito+aplicación+Derecho+UE%22">Ámbito aplicación Derecho UE</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Ciències+Socials%22">Ciències Socials</searchLink> – Name: Abstract Label: Description Group: Ab Data: L'abast i el significat de la ciutadania de la Unió no es corresponen, en la seva evolució, amb el disseny inicialment plantejat pels Estats membres quan va ser incorporada als Tractats, l'any 1992. L'estatut de ciutadania creat a Maastricht es pot veure com la manifestació formal d'una noció incipient de ciutadania, els contorns materials de la qual ja es poden traçar des de l’inici del projecte europeu, en línia amb el seu objectiu polític. Aquesta noció material va ser present tant a l'agenda política com al desenvolupament legislatiu i jurisprudencial en els anys precedents al Tractat de Maastricht. L'evolució de la ciutadania europea posterior al 1992 ha anat fins i tot més enllà del que semblava ser l'abast i la funció planejats inicialment per a aquesta figura. En el treball s'examina el recorregut de la ciutadania al llarg del procés d'integració, tant en la dimensió de la seva regulació formal en el Dret positiu comunitari i de la Unió, com en la construcció del concepte portada a terme per la jurisprudència del Tribunal de Justícia. Fonamentalment per l'acció d'aquest darrer, la ciutadania europea s'ha revelat com a element catalitzador transcendental, en una doble direcció. En primer terme, la ciutadania ha propiciat la superació i fins i tot el desbordament dels límits de l'àmbit d'aplicació del Dret de la Unió, tant en la seva dimensió personal com material. Aquesta expansió progressiva es va iniciar a partir del dret de lliure circulació i residència, nucli de l'estatut de ciutadania i clau de volta de la seva evolució, i posteriorment s'ha fonamentat ja en la ciutadania de la Unió. La formulació àmplia del concepte de treballador, la desvinculació del requisit de l’exercici d’una activitat econòmica, l’emancipació de l’element transfronterer o la incidència del Dret de la Unió sobre àmbits materials reservats a la competència legislativa dels Estats membres ha revelat el potencial de la ciutadania com a vehicle amplificador dels confins de l’ordenament supranacional. Això ha comportat una paral·lela presa de control parcial del Dret de la Unió sobre els seus propis límits, incidint sobre la distribució horitzontal i vertical de poders entre aquest ordenament i el dels Estats membres. En segon terme, i a través de l'acció del Tribunal de Justícia, la ciutadania de la Unió ha vist realçada i reconfigurada la seva naturalesa i funció en el marc de l'arquitectura constitucional de la Unió. D'una banda, ha adquirit relativa autonomia davant de la nacionalitat dels Estats membres, i ha provocat una certa inversió dels termes de la seva relació amb aquest vincle primari. D'altra banda, ha estat elevada pel Tribunal de Justícia a expressió genuïna del projecte polític europeu, estretament vinculada amb els valors de la Unió i amb principis estructurals com el de solidaritat, confiança mútua i cooperació lleial. – Name: Abstract Label: Description (Translated) Group: Ab Data: El alcance y significado de la ciudadanía de la Unión no se corresponden, en su evolución, con el diseño inicialmente planeado por los Estados miembros cuando fue incorporada a los Tratados, en el año 1992. El estatuto de ciudadanía creado en Maastricht puede verse como la manifestación formal de una noción incipiente de ciudadanía, cuyos contornos materiales ya pueden trazarse desde el inicio del proyecto europeo, en línea con su objetivo político. Esta noción material estuvo presente tanto en la agenda política como en el desarrollo legislativo y jurisprudencial en los años precedentes al Tratado de Maastricht. La evolución de la ciudadanía europea posterior a 1992 ha ido incluso más allá de lo que parecía ser el alcance y la función inicialmente planeados para esta figura. En el trabajo se examina el recorrido de la ciudadanía a lo largo del proceso de integración, tanto en la dimensión de su regulación formal en el Derecho positivo comunitario y de la Unión, como en la construcción del concepto llevada a cabo por la jurisprudencia del Tribunal de Justicia. Fundamentalmente por la acción de este último, la ciudadanía europea se ha revelado como un elemento catalizador trascendental, en una doble dirección. En primer lugar, la ciudadanía ha propiciado la superación, e incluso el desbordamiento, de los límites del ámbito de aplicación del Derecho de la Unión, tanto en su dimensión personal como material. Esta expansión progresiva se inició a partir del derecho de libre circulación y residencia, núcleo del estatuto de ciudadanía y clave de bóveda de su evolución, y posteriormente se ha fundamentado ya en la ciudadanía de la Unión. La formulación amplia del concepto de trabajador, la desvinculación del requisito del ejercicio de una actividad económica, la emancipación del elemento transfronterizo o la incidencia del Derecho de la Unión sobre ámbitos materiales reservados a la competencia legislativa de los Estados miembros ha revelado el potencial de la ciudadanía como vehículo amplificador de los confines del ordenamiento supranacional. Esto ha conllevado una paralela toma de control parcial del Derecho de la Unión sobre sus propios límites, incidiendo sobre la distribución horizontal y vertical de poderes entre dicho ordenamiento y el de los Estados miembros. En segundo lugar, y a través de la acción del Tribunal de Justicia, la ciudadanía de la Unión ha visto realzada y reconfigurada su naturaleza y su función en el marco de la arquitectura constitucional de la Unión. Por una parte, ha adquirido relativa autonomía frente a la nacionalidad de los Estados miembros, provocando una cierta inversión de los términos de su relación con dicho vínculo primario. Por otra parte, ha sido elevada por el Tribunal de Justicia a expresión genuina del proyecto político europeo, estrechamente vinculada con los valores de la Unión y con principios estructurales como el de solidaridad, confianza mutua y cooperación leal.<br />The scope and meaning of Union citizenship have not, in their evolution, corresponded to the design initially envisaged by the Member States when it was incorporated into the Treaties in 1992. The citizenship status created at Maastricht may be seen as the formal manifestation of an incipient notion of citizenship, the substantive contours of which can already be traced from the outset of the European project, in line with its political objective. This substantive notion was present both on the political agenda and in legislative and case-law developments in the years preceding the Treaty of Maastricht. The evolution of European citizenship after 1992 has gone even further than what appeared to be the scope and function initially planned for this concept. This study examines the development of citizenship throughout the integration process, both in terms of its formal regulation in Community and Union positive law and in terms of the construction of the concept by the case law of the Court of Justice. Fundamentally due to the latter's action, European citizenship has proved to be a transcendental catalyst in two ways. Firstly, citizenship has led to the overcoming, and even the overflowing, of the limits of the scope of application of Union law, both in its personal and material dimensions. This progressive expansion began with the right of free movement and residence -the core of the citizenship status and the cornerstone of its evolution- and has subsequently been grounded in Union citizenship itself. The broad formulation of the concept of ‘worker’, the decoupling from the requirement to pursue an economic activity, the emancipation from the cross-border element, and the impact of Union law on areas reserved to the legislative competence of the Member States have revealed the potential of citizenship as a vehicle for expanding the boundaries of the supranational legal order. This has entailed a parallel partial takeover of Union law over its own limits, affecting the horizontal and vertical distribution of powers between that legal system and those of the Member States. Secondly, and through the action of the Court of Justice, Union citizenship has seen its nature and function enhanced and reconfigured within the constitutional architecture of the Union. On the one hand, it has acquired relative autonomy from the nationality of the Member States, leading to a certain reversal of the terms of its relationship with that primary link. Furthermore, it has been elevated by the Court of Justice to a genuine expression of the European political project, closely linked to the values of the Union and to structural principles such as solidarity, mutual trust and sincere cooperation.<br />Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Dret – Name: TypeDocument Label: Document Type Group: TypDoc Data: Dissertation/Thesis – Name: Format Label: File Description Group: SrcInfo Data: application/pdf – Name: Language Label: Language Group: Lang Data: Spanish; Castilian – Name: URL Label: Access URL Group: URL Data: <link linkTarget="URL" linkTerm="https://hdl.handle.net/10803/697591" linkWindow="_blank">https://hdl.handle.net/10803/697591</link> – Name: Copyright Label: Rights Group: Cpyrght Data: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ – Name: AN Label: Accession Number Group: ID Data: edstdx.10803.697591 |
| PLink | https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&site=eds-live&db=edstdx&AN=edstdx.10803.697591 |
| RecordInfo | BibRecord: BibEntity: Languages: – Text: Spanish; Castilian PhysicalDescription: Pagination: PageCount: 461 Subjects: – SubjectFull: Ciutadania de la Unió Type: general – SubjectFull: Union Citizenship Type: general – SubjectFull: Ciudadanía de la Unión Type: general – SubjectFull: Lliure circulació de persones Type: general – SubjectFull: Free movement of persons Type: general – SubjectFull: Libre circulación de personas Type: general – SubjectFull: Àmbit d'aplicació Dret UE Type: general – SubjectFull: Scope of EU Law Type: general – SubjectFull: Ámbito aplicación Derecho UE Type: general – SubjectFull: Ciències Socials Type: general Titles: – TitleFull: Los efectos transformadores de la ciudadanía de la Unión Type: main BibRelationships: HasContributorRelationships: – PersonEntity: Name: NameFull: Orozco Hermoso, Milagros IsPartOfRelationships: – BibEntity: Dates: – D: 21 M: 05 Type: published Y: 2026 |
| ResultId | 1 |