Dissertation/ Thesis
Educar con la arquitectura. Itinerario de experiencias en ámbitos educativos de Bogotá
| Τίτλος: | Educar con la arquitectura. Itinerario de experiencias en ámbitos educativos de Bogotá |
|---|---|
| Συγγραφείς: | RAEDÓ ÁLVAREZ, JORGE |
| Συνεισφορές: | University/Department: Universitat de Girona. Departament de Didàctiques Específiques, University/Department: Universitat de Girona. Institut de Recerca Educativa |
| Thesis Advisors: | Rocha-Gaspar, Débora da, Macaya, Albert, Arango, Silvia, Masgrau Juanola, Mariona, Universidad Nacional de Colombia |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat de Girona, 2026. |
| Έτος έκδοσης: | 2026 |
| Φυσική περιγραφή: | 646 p. |
| Θεματικοί όροι: | Codocència, Codocencia, Co-teaching, Consciència espacial projectiva, Conciencia espacial proyectiva, Projective spatial awareness, Educació primària, Educación primaria, Primary education, Intenció, Intención, Purpose, Perspectiva, Perspective |
| Περιγραφή: | Cotutela Universitat de Girona i Universidad Nacional de Colombia |
| Description (Translated): | ENG- This research addresses the disconnect between formal education and the development of spatial awareness, a critical component in students’ cognitive, emotional, and symbolic formation. In response to this issue, architecture—understood as the language of art whose essential material is space—is proposed as a cross-curricular nexus capable of integrating the spatial dimension into the school curriculum. The theoretical framework is grounded, in particular, in the studies of Jean Piaget and Bärbel Inhelder (1948, 1967) concerning the three conceptions of space: topological, projective, and Euclidean. The research focuses on the transition to projective space, which is consolidated between the ages of six and nine and coincides with the onset of primary education in Colombia. The study examines whether fostering projective spatial awareness, through the architectural notion of perspective, enables primary school pupils to develop their own viewpoint and recognise otherness. Methodologically, the thesis is grounded in qualitative action research and adopts a case study design with participant observation. The empirical phase comprised a workshop involving students from two schools in Bogotá, with the active participation of teachers in its design and implementation. The workshop posits that, within formal education, the collective creation of an architectural work—a new school—constitutes the educational process itself, thereby enabling the development of spatial awareness. Subsequently, the effectiveness of the teaching tool known as “Las Eles” was validated across diverse educational contexts in Bogotá, involving children, teachers, and architecture professionals. The results demonstrate that projective spatial awareness can be enhanced through teaching methods adapted to the child’s developmental stage, their socio-cultural context, and the teacher’s curricular needs. The findings show that the representation of space in two and three dimensions supports personal and collective forms of expression, confirming that aesthetic experience acts as the ideal catalyst for this learning process. The study confirms that teacher intervention is indispensable to guide this transition, which facilitates an understanding that multiple perspectives coexist harmoniously within a shared environment: the school environment as a place of socialisation CAT- Aquesta recerca aborda la desconnexió entre l'educació formal i el desenvolupament de la consciència espacial, un component crític en la formació cognitiva, emocional i simbòlica de l'estudiant. Davant aquesta problemàtica, es proposa l'arquitectura —entesa com el llenguatge de l'art la matèria essencial del qual és l'espai— com un nexe de continguts transversals capaç d'integrar la dimensió espacial en el currículum escolar. El marc teòric es fonamenta, en particular, en els estudis de Jean Piaget i Bärbel Inhelder (1948, 1967) sobre les tres concepcions de l'espai: topològica, projectiva i euclidiana. La recerca centra el seu interès en la transició cap a l'espai projectiu, la qual es consolida entre els 6 i 9 anys d'edat i coincideix amb l'inici de l'educació primària a Colòmbia. L'estudi indaga si encoratjar la consciència espacial projectiva, a través de la noció arquitectònica de la perspectiva, permet als estudiants de primària desenvolupar el seu propi punt de vista i reconèixer a l´altre. Metodològicament, la tesi s'inspira en la recerca-acció qualitativa amb un disseny d'estudi de cas amb observació participant. La fase empírica va constar d'un taller amb els estudiants de dos col·legis de Bogotà, amb la participació activa del professorat en la seva formulació i execució. El taller sosté que, en l'educació formal, la creació col·lectiva d'una obra d´arquitectura —un nou col.legi— constitueix el procés educatiu mateix que possibilita el desenvolupament de la consciència espacial. Posteriorment, es va validar l'eficàcia de l'eina didàctica denominada "les eles" en diversos contextos educatius de Bogotà, involucrant a nens, docents i professionals de l'arquitectura. Els resultats demostren que és possible potenciar la consciència espacial projectiva mitjançant didàctiques adaptades a l'estadi de desenvolupament del nen, el seu context sociocultural i les necessitats curriculars del docent. S'evidencia que la representació de l'espai en dues i tres dimensions afavoreix l'expressió personal i col·lectiva, confirmant que l'experiència estètica és el catalitzador idoni per a aquest aprenentatge. Es constata que la intervenció docent és imprescindible per a guiar aquest trànsit, el qual facilita la comprensió que múltiples perspectives coexisteixen en harmonia dins d'un àmbit comú: l'entorn escolar com a lloc de socialització Programa de Doctorat Interuniversitari en Arts i Educació |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | https://hdl.handle.net/10803/697567 |
| Rights: | ADVERTIMENT. Tots els drets reservats. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.697567 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
καταχωρήστε σχόλιο πρώτοι!