Dissertation/ Thesis
Perfil de microRNA como biomarcador de daño hepático en diferentes tipos de donantes de hígado
| Title: | Perfil de microRNA como biomarcador de daño hepático en diferentes tipos de donantes de hígado |
|---|---|
| Authors: | Dalmau Romero, Maria del Mar |
| Thesis Advisors: | Bilbao Aguirre, Itxarone, Charco Torra, Ramón, Gómez Gavara, Concepción |
| Source: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Publisher Information: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2025. |
| Publication Year: | 2025 |
| Physical Description: | 156 p. |
| Subject Terms: | Biomarcador, Biomarker, MicroRNA, Donant de fetge, Liver donor, Donante hepático, Ciències de la Salut |
| Description: | INTRODUCCIÓ: Els empelts hepàtics de donants en mort encefàlica pateixen canvis hemodinàmics i inflamatoris durant el manteniment del donant degut a l’aturada irreversible de l’activitat cerebral. Pel contrari, els donants en asistòlia controlada no segueixen aquest procés. En canvi, la retirada de les mesures de suport vital produeix en aquests empelts un dany per isquèmia greu. Determinats microRNAs han emergit com a potencials biomarcadors precoços de dany hepàtic agut en context del trasplantament hepàtic. És desitjable profunditzar en el coneixement de l’expressió de miRNA relacionats amb dany hepàtic en diferents tipus de donant al llarg del procés de donació, i particularment durant la perfusió regional normotèrmica en donants en asistòlia controlada, per augmentar així el número de donants hepàtics de forma segura. L’objectiu d’aquesta tesis és analitzar l’expressió de miRNA associats a dany hepàtic en diferents tipus de donants. MÈTODES: Estudi prospectiu, observacional i unicèntric que quantifica l’expressió de miRNA associat a dany hepàtic (miR-122, miR-148a, miR-22, miR-222 y miR-155) mitjançant RT-qPCR en sèrum, teixit hepàtic i líquid de preservació en diferents donants de fetge. La normalització de les mostres es va realitzar mitjançant l’expressió mitja de miRNA endògens estables (miR-103a, miR-191, miR-16, miR-30c y miR-let7a), i l’expressió relativa entre grups es va calcular amb el mètode 2^-delta delta Ct. Es van comparar les dades de 10 donants en mort encefàlica (DME) i 10 donants en asistòlia controlada (DAC) obtinguts mitjançant perfusió regional normotèrmica (PRN). Es va analitzar un subgrup d’empelts amb esteatosis descartats per a la donació (n=3). RESULTATS: Els grups DME i DAC van ser comparables en termes de resultats postoperatoris. Aquesta cohort de donants amb empelts trasplantables va tindre un perfil similar de miRNA associat a dany hepàtic en sèrum abans de l’extracció. En canvi, el sèrum de DAC del circuit de PRN després d’una mitja de 27 min de temps d’isquèmia calenta va mostrar un marcat augment de la ratio miR-122/222 (7,8 vegades, p 0,10) i infraexpressió de miR-148a (0,45 vegades, p 0,04) en comparació amb els DME. Els donants amb empelts descartats per esteatosis van mostrar una expressió relativa de miR-122 reduïda a la meitat en teixit hepàtic (RQ 0,48, p 0,001), mentre que en sèrum va ser 13 vegades major (n.s), amb una relació miR-122/miR-222, 24,8 vegades major en comparació amb els empelts DME trasplantables (p 0,03). CONCLUSIONS: Els DME i DAC amb empelts vàlids pel trasplantament mostren un perfil de miRNA associat a dany hepàtic semblant en sèrum abans d’iniciar l’extracció, mentre que els DME amb empelts marginals per esteatosis moderada-greu presenten un perfil alterat. Durant l’extracció, el perfil de miRNA en sèrum de la PRN en DAC, i el líquid de preservació al final de l’extracció és diferent en DAC respecte DME. Aquests resultats reforcen el potencial paper dels miRNA com a biomarcadors en l’avaluació de l’empelt abans del trasplantament. |
| Description (Translated): | INTRODUCCIÓN: Los injertos hepáticos de donantes en muerte encefálica sufren cambios hemodinámicos e inflamatorios durante el mantenimiento del donante debido al cese irreversible de la actividad cerebral. Por el contrario, los donantes en asistolia controlada no siguen este proceso. Sin embargo, tras la retirada de las medidas de soporte vital, estos injertos sufren lesiones por isquemia grave. Determinados microRNAs han emergido como potenciales biomarcadores precoces de daño hepático agudo en contexto del trasplante hepático. Es deseable profundizar en el conocimiento de la expresión de miRNA relacionados con daño hepático en diferentes tipos de donante a lo largo del proceso de donación, y particularmente durante la perfusión regional normotérmica en donantes en asistolia controlada, para aumentar así el número de donantes hepáticos de forma segura. El objetivo de esta tesis es analizar la expresión de miRNA asociados a daño hepático en diferentes tipos de donantes. MÉTODOS: Estudio prospectivo, observacional y unicéntrico que cuantifica la expresión de miRNA asociados a daño hepático (miR-122, miR-148a, miR-22, miR-222 y miR-155) mediante RT-qPCR en suero, tejido hepático y líquido de preservación en diferentes donantes de hígado. La normalización de las muestras se realizó mediante la expresión media de miRNA endógenos estables (miR-103a, miR-191, miR-16, miR-30c y miR-let7a), y la expresión relativa entre grupos se calculó con el método 2^-delta delta Ct. Se compararon los datos de 10 donantes de muerte encefálica (DME) y 10 donantes en asistolia controlada (DAC) obtenidos mediante perfusión regional normotérmica (PRN). Se analizó un subgrupo de injertos con esteatosis descartados para la donación (n=3). RESULTADOS: Los grupos DME y DAC fueron comparables en términos de resultados postoperatorios. Esta cohorte de donantes con injertos trasplantables tuvo un perfil similar de miRNA asociado a daño hepático en suero antes de la extracción. Sin embargo, el suero DAC del circuito de PRN después de una media de 27 min de tiempo de isquemia caliente mostró un marcado aumento de la ratio miR-122/222 (7,8 veces, p 0,10) e infraexpresión de miR-148a (0,45 veces, p 0,04) en comparación con DME. En el líquido de preservación, la expresión relativa de miR-148a, miR-222 y miR-22 fue 0,36 (p 0,03), 0,45 (p 0,04) y 0,33 (p 0,02) menor en DAC respecto DME. Los donantes con injertos descartados por esteatosis mostraron una expresión relativa de miR-122 reducida a la mitad en el tejido hepático (RQ 0,48, p 0,001), mientras que en suero fue 13 veces mayor (n.s), con una relación miR-122/miR-222, 24,8 veces mayor en comparación con los injertos DME trasplantables (p 0,03). CONCLUSIONES: Los DME y DAC con injertos válidos para trasplante muestran un perfil de miRNA asociado a daño hepático similar en el suero antes de iniciar la extracción, mientras que los DME con injertos marginales por esteatosis moderada-severa presenta un perfil alterado. Durante la extracción, el perfil de miRNA en suero de la PRN en donantes DAC y el líquido de preservación al final de la extracción es distinto en DAC respecto DME. Estos resultados refuerzan el potencial papel de los miRNA como biomarcadores en la evaluación del injerto antes del trasplante hepático. INTRODUCTION: Liver grafts from brain-dead donors undergo haemodynamic and inflammatory changes during donor maintenance due to the irreversible cessation of brain activity. In contrast, circulatory death donors do not undergo this process. However, after withdrawal of life-sustaining measures, these grafts suffer severe ischaemic injury. MicroRNAs are emerging Certain microRNAs have emerged as potential early biomarkers of acute liver injury in the context of liver transplantation. It is desirable to deepen our understanding of the expression of miRNAs related to liver injury in different types of donors throughout the donation process, particularly during normothermic regional perfusion in controlled donation after circulatory death, in order to safely increase the number of liver donors. The objective of this thesis is to analyse the expression of miRNAs associated with liver injury in different types of donors. METHODS: A prospective, observational, single-centre study quantified the expression of liver-injury associated miRNAs (miR-122, miR-148a, miR-22, miR-222 and miR-155) using RT-qPCR in serum, liver tissue and preservation fluid in different liver donors. Sample normalization was performed using the mean expression of stable endogenous miRNAs (miR-103a, miR-191, miR-16, miR-30c and miR-let7a), and relative expression between groups was calculated with the 2^-delta delta Ct method. Data from 10 brain death donors (DBD) and 10 donors after circulatory death (DCD) with abdominal normothermic regional perfusion procurement (aNRP) were compared. A subset of grafts with steatosis declined for transplantation (n=3) was analysed. RESULTS: The DBD and DCD groups were comparable in terms of postoperative outcomes. This cohort of donors with transplantable grafts had a similar liver injury-associated miRNA profile in serum before organ retrieval. However, DCD serum from the aNRP circuit after a mean of 27 min of warm ischaemia time showed a markedly increased miR-122/222 ratio (7.8-fold, p 0.10) and underexpression of miR-148a (0.45-fold, p 0.04) compared with DBD. In the preservation fluid, the relative expression of miR-148a, miR-222, and miR-22 was 0.36 (p 0.03), 0.45 (p 0.04), and 0.33 (p 0.02) lower in DCD compared with DBD. Donors with grafts declined due to steatosis showed a relative expression of miR-122 reduced by half in liver tissue (RQ 0.48, p 0.001), while in serum it was 13 times higher (n.s), with a miR-122/miR-222 ratio 24.8 times higher compared to transplantable DBD grafts (p 0.03). CONCLUSIONS: DBD and DCD donors with grafts suitable for transplantation show a miRNA profile associated to liver injury similar in serum before retrieval, whereas DBD with marginal grafts due to moderate-severe steatosis present an altered miRNA profile. During organ procurement, the miRNA profile in serum from the NRP in DCD donors, as well as the preservation solution collected in the bench surgery, show differences in DCD compared to DBD. These results reinforce the potential role of miRNAs as biomarkers for graft evaluation before liver transplantation. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques |
| Document Type: | Dissertation/Thesis |
| File Description: | application/pdf |
| Language: | Spanish; Castilian |
| Access URL: | http://hdl.handle.net/10803/696463 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/ info:eu-repo/semantics/embargoedAccess |
| Accession Number: | edstdx.10803.696463 |
| Database: | TDX |
| FullText | Text: Availability: 0 CustomLinks: – Url: http://hdl.handle.net/10803/696463# Name: EDS - TDX (ns324271) Category: fullText Text: View record in TDX |
|---|---|
| Header | DbId: edstdx DbLabel: TDX An: edstdx.10803.696463 RelevancyScore: 1434 AccessLevel: 3 PubType: Dissertation/ Thesis PubTypeId: dissertation PreciseRelevancyScore: 1434.11047363281 |
| IllustrationInfo | |
| Items | – Name: Title Label: Title Group: Ti Data: Perfil de microRNA como biomarcador de daño hepático en diferentes tipos de donantes de hígado – Name: Author Label: Authors Group: Au Data: <searchLink fieldCode="AR" term="%22Dalmau+Romero%2C+Maria+del+Mar%22">Dalmau Romero, Maria del Mar</searchLink> – Name: Author Label: Thesis Advisors Group: Au Data: Bilbao Aguirre, Itxarone<br />Charco Torra, Ramón<br />Gómez Gavara, Concepción – Name: TitleSource Label: Source Group: Src Data: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) – Name: Publisher Label: Publisher Information Group: PubInfo Data: Universitat Autònoma de Barcelona, 2025. – Name: DatePubCY Label: Publication Year Group: Date Data: 2025 – Name: PhysDesc Label: Physical Description Group: PhysDesc Data: 156 p. – Name: Subject Label: Subject Terms Group: Su Data: <searchLink fieldCode="DE" term="%22Biomarcador%22">Biomarcador</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Biomarker%22">Biomarker</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22MicroRNA%22">MicroRNA</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Donant+de+fetge%22">Donant de fetge</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Liver+donor%22">Liver donor</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Donante+hepático%22">Donante hepático</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Ciències+de+la+Salut%22">Ciències de la Salut</searchLink> – Name: Abstract Label: Description Group: Ab Data: INTRODUCCIÓ: Els empelts hepàtics de donants en mort encefàlica pateixen canvis hemodinàmics i inflamatoris durant el manteniment del donant degut a l’aturada irreversible de l’activitat cerebral. Pel contrari, els donants en asistòlia controlada no segueixen aquest procés. En canvi, la retirada de les mesures de suport vital produeix en aquests empelts un dany per isquèmia greu. Determinats microRNAs han emergit com a potencials biomarcadors precoços de dany hepàtic agut en context del trasplantament hepàtic. És desitjable profunditzar en el coneixement de l’expressió de miRNA relacionats amb dany hepàtic en diferents tipus de donant al llarg del procés de donació, i particularment durant la perfusió regional normotèrmica en donants en asistòlia controlada, per augmentar així el número de donants hepàtics de forma segura. L’objectiu d’aquesta tesis és analitzar l’expressió de miRNA associats a dany hepàtic en diferents tipus de donants. MÈTODES: Estudi prospectiu, observacional i unicèntric que quantifica l’expressió de miRNA associat a dany hepàtic (miR-122, miR-148a, miR-22, miR-222 y miR-155) mitjançant RT-qPCR en sèrum, teixit hepàtic i líquid de preservació en diferents donants de fetge. La normalització de les mostres es va realitzar mitjançant l’expressió mitja de miRNA endògens estables (miR-103a, miR-191, miR-16, miR-30c y miR-let7a), i l’expressió relativa entre grups es va calcular amb el mètode 2^-delta delta Ct. Es van comparar les dades de 10 donants en mort encefàlica (DME) i 10 donants en asistòlia controlada (DAC) obtinguts mitjançant perfusió regional normotèrmica (PRN). Es va analitzar un subgrup d’empelts amb esteatosis descartats per a la donació (n=3). RESULTATS: Els grups DME i DAC van ser comparables en termes de resultats postoperatoris. Aquesta cohort de donants amb empelts trasplantables va tindre un perfil similar de miRNA associat a dany hepàtic en sèrum abans de l’extracció. En canvi, el sèrum de DAC del circuit de PRN després d’una mitja de 27 min de temps d’isquèmia calenta va mostrar un marcat augment de la ratio miR-122/222 (7,8 vegades, p 0,10) i infraexpressió de miR-148a (0,45 vegades, p 0,04) en comparació amb els DME. Els donants amb empelts descartats per esteatosis van mostrar una expressió relativa de miR-122 reduïda a la meitat en teixit hepàtic (RQ 0,48, p 0,001), mentre que en sèrum va ser 13 vegades major (n.s), amb una relació miR-122/miR-222, 24,8 vegades major en comparació amb els empelts DME trasplantables (p 0,03). CONCLUSIONS: Els DME i DAC amb empelts vàlids pel trasplantament mostren un perfil de miRNA associat a dany hepàtic semblant en sèrum abans d’iniciar l’extracció, mentre que els DME amb empelts marginals per esteatosis moderada-greu presenten un perfil alterat. Durant l’extracció, el perfil de miRNA en sèrum de la PRN en DAC, i el líquid de preservació al final de l’extracció és diferent en DAC respecte DME. Aquests resultats reforcen el potencial paper dels miRNA com a biomarcadors en l’avaluació de l’empelt abans del trasplantament. – Name: Abstract Label: Description (Translated) Group: Ab Data: INTRODUCCIÓN: Los injertos hepáticos de donantes en muerte encefálica sufren cambios hemodinámicos e inflamatorios durante el mantenimiento del donante debido al cese irreversible de la actividad cerebral. Por el contrario, los donantes en asistolia controlada no siguen este proceso. Sin embargo, tras la retirada de las medidas de soporte vital, estos injertos sufren lesiones por isquemia grave. Determinados microRNAs han emergido como potenciales biomarcadores precoces de daño hepático agudo en contexto del trasplante hepático. Es deseable profundizar en el conocimiento de la expresión de miRNA relacionados con daño hepático en diferentes tipos de donante a lo largo del proceso de donación, y particularmente durante la perfusión regional normotérmica en donantes en asistolia controlada, para aumentar así el número de donantes hepáticos de forma segura. El objetivo de esta tesis es analizar la expresión de miRNA asociados a daño hepático en diferentes tipos de donantes. MÉTODOS: Estudio prospectivo, observacional y unicéntrico que cuantifica la expresión de miRNA asociados a daño hepático (miR-122, miR-148a, miR-22, miR-222 y miR-155) mediante RT-qPCR en suero, tejido hepático y líquido de preservación en diferentes donantes de hígado. La normalización de las muestras se realizó mediante la expresión media de miRNA endógenos estables (miR-103a, miR-191, miR-16, miR-30c y miR-let7a), y la expresión relativa entre grupos se calculó con el método 2^-delta delta Ct. Se compararon los datos de 10 donantes de muerte encefálica (DME) y 10 donantes en asistolia controlada (DAC) obtenidos mediante perfusión regional normotérmica (PRN). Se analizó un subgrupo de injertos con esteatosis descartados para la donación (n=3). RESULTADOS: Los grupos DME y DAC fueron comparables en términos de resultados postoperatorios. Esta cohorte de donantes con injertos trasplantables tuvo un perfil similar de miRNA asociado a daño hepático en suero antes de la extracción. Sin embargo, el suero DAC del circuito de PRN después de una media de 27 min de tiempo de isquemia caliente mostró un marcado aumento de la ratio miR-122/222 (7,8 veces, p 0,10) e infraexpresión de miR-148a (0,45 veces, p 0,04) en comparación con DME. En el líquido de preservación, la expresión relativa de miR-148a, miR-222 y miR-22 fue 0,36 (p 0,03), 0,45 (p 0,04) y 0,33 (p 0,02) menor en DAC respecto DME. Los donantes con injertos descartados por esteatosis mostraron una expresión relativa de miR-122 reducida a la mitad en el tejido hepático (RQ 0,48, p 0,001), mientras que en suero fue 13 veces mayor (n.s), con una relación miR-122/miR-222, 24,8 veces mayor en comparación con los injertos DME trasplantables (p 0,03). CONCLUSIONES: Los DME y DAC con injertos válidos para trasplante muestran un perfil de miRNA asociado a daño hepático similar en el suero antes de iniciar la extracción, mientras que los DME con injertos marginales por esteatosis moderada-severa presenta un perfil alterado. Durante la extracción, el perfil de miRNA en suero de la PRN en donantes DAC y el líquido de preservación al final de la extracción es distinto en DAC respecto DME. Estos resultados refuerzan el potencial papel de los miRNA como biomarcadores en la evaluación del injerto antes del trasplante hepático.<br />INTRODUCTION: Liver grafts from brain-dead donors undergo haemodynamic and inflammatory changes during donor maintenance due to the irreversible cessation of brain activity. In contrast, circulatory death donors do not undergo this process. However, after withdrawal of life-sustaining measures, these grafts suffer severe ischaemic injury. MicroRNAs are emerging Certain microRNAs have emerged as potential early biomarkers of acute liver injury in the context of liver transplantation. It is desirable to deepen our understanding of the expression of miRNAs related to liver injury in different types of donors throughout the donation process, particularly during normothermic regional perfusion in controlled donation after circulatory death, in order to safely increase the number of liver donors. The objective of this thesis is to analyse the expression of miRNAs associated with liver injury in different types of donors. METHODS: A prospective, observational, single-centre study quantified the expression of liver-injury associated miRNAs (miR-122, miR-148a, miR-22, miR-222 and miR-155) using RT-qPCR in serum, liver tissue and preservation fluid in different liver donors. Sample normalization was performed using the mean expression of stable endogenous miRNAs (miR-103a, miR-191, miR-16, miR-30c and miR-let7a), and relative expression between groups was calculated with the 2^-delta delta Ct method. Data from 10 brain death donors (DBD) and 10 donors after circulatory death (DCD) with abdominal normothermic regional perfusion procurement (aNRP) were compared. A subset of grafts with steatosis declined for transplantation (n=3) was analysed. RESULTS: The DBD and DCD groups were comparable in terms of postoperative outcomes. This cohort of donors with transplantable grafts had a similar liver injury-associated miRNA profile in serum before organ retrieval. However, DCD serum from the aNRP circuit after a mean of 27 min of warm ischaemia time showed a markedly increased miR-122/222 ratio (7.8-fold, p 0.10) and underexpression of miR-148a (0.45-fold, p 0.04) compared with DBD. In the preservation fluid, the relative expression of miR-148a, miR-222, and miR-22 was 0.36 (p 0.03), 0.45 (p 0.04), and 0.33 (p 0.02) lower in DCD compared with DBD. Donors with grafts declined due to steatosis showed a relative expression of miR-122 reduced by half in liver tissue (RQ 0.48, p 0.001), while in serum it was 13 times higher (n.s), with a miR-122/miR-222 ratio 24.8 times higher compared to transplantable DBD grafts (p 0.03). CONCLUSIONS: DBD and DCD donors with grafts suitable for transplantation show a miRNA profile associated to liver injury similar in serum before retrieval, whereas DBD with marginal grafts due to moderate-severe steatosis present an altered miRNA profile. During organ procurement, the miRNA profile in serum from the NRP in DCD donors, as well as the preservation solution collected in the bench surgery, show differences in DCD compared to DBD. These results reinforce the potential role of miRNAs as biomarkers for graft evaluation before liver transplantation.<br />Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Cirurgia i Ciències Morfològiques – Name: TypeDocument Label: Document Type Group: TypDoc Data: Dissertation/Thesis – Name: Format Label: File Description Group: SrcInfo Data: application/pdf – Name: Language Label: Language Group: Lang Data: Spanish; Castilian – Name: URL Label: Access URL Group: URL Data: <link linkTarget="URL" linkTerm="http://hdl.handle.net/10803/696463" linkWindow="_blank">http://hdl.handle.net/10803/696463</link> – Name: Copyright Label: Rights Group: Cpyrght Data: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-sa/4.0/<br />info:eu-repo/semantics/embargoedAccess – Name: AN Label: Accession Number Group: ID Data: edstdx.10803.696463 |
| PLink | https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&site=eds-live&db=edstdx&AN=edstdx.10803.696463 |
| RecordInfo | BibRecord: BibEntity: Languages: – Text: Spanish; Castilian PhysicalDescription: Pagination: PageCount: 156 Subjects: – SubjectFull: Biomarcador Type: general – SubjectFull: Biomarker Type: general – SubjectFull: MicroRNA Type: general – SubjectFull: Donant de fetge Type: general – SubjectFull: Liver donor Type: general – SubjectFull: Donante hepático Type: general – SubjectFull: Ciències de la Salut Type: general Titles: – TitleFull: Perfil de microRNA como biomarcador de daño hepático en diferentes tipos de donantes de hígado Type: main BibRelationships: HasContributorRelationships: – PersonEntity: Name: NameFull: Dalmau Romero, Maria del Mar IsPartOfRelationships: – BibEntity: Dates: – D: 02 M: 12 Type: published Y: 2025 |
| ResultId | 1 |