Dissertation/ Thesis
Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC
| Τίτλος: | Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Cantarero Duron, Jennifer Paola |
| Συνεισφορές: | University/Department: Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença |
| Thesis Advisors: | Borrás Carreras, Antonia, Monjo Cabrer, Marta |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat de les Illes Balears, 2025. |
| Έτος έκδοσης: | 2025 |
| Φυσική περιγραφή: | 136 p. |
| Θεματικοί όροι: | Enfermedad pulmonar obstructiva crónica, Exacerbaciones, Intervención educacional, Autogestión, Adherencia al tratamiento, Malaltia pulmonar obstructiva crònica, Exacerbacions, Intervenció educacional, Autogestió, Adherència al tractament, Chronic obstructive pulmonary disease, Exacerbations, Educational intervention, Self-management, Adherence to treatment, Bioquímica i Biologia Molecular |
| Time: | 616.2 |
| Περιγραφή: | [spa] Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC. Introducción La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es una patología mortal, discapacitante y altamente prevalente en la actualidad, su manejo requiere de una serie de intervenciones multidimensionales con énfasis en la prevención para mejorar la adherencia al tratamiento y reducir períodos de agudizaciones para mejorar el pronóstico. El objetivo fue evaluar el impacto de una estrategia educacional y entrenamiento en autogestión sobre el tratamiento farmacológico y no farmacológico en pacientes EPOC exacerbadores. Contenido de la investigación Fueron reclutados en el estudio 50 pacientes con EPOC que habían tenido exacerbaciones el año previo al inicio del estudio. Los pacientes fueron distribuidos aleatoriamente en dos grupos: entrenamiento educativo y autogestión (grupo intervención n=24) y entrenamiento en autogestión (grupo control n=26). Los participantes fueron evaluados mediante estrategias farmacológicas con las siguientes variables: espirometría forzada, cuestionario CAT (COPD assessment test), escala de disnea modificada del Medical Research Council (mMRC), test de adhesión a los inhaladores (TAI), gasometría arterial (PO2, PCO2, saturación de oxígeno), número de exacerbaciones; así mismo, estrategias no farmacológicas, entre las cuales se encuentran: vacunación y deshabituación tabáquica. Un equipo de médicos y fisioterapeutas expertos en enfermedades pulmonares desarrollaron un plan de formación por medio de una serie de sesiones grupales presenciales que se impartieron únicamente al grupo intervención y no al grupo control. No obstante, ambos grupos fueron partícipes del desarrollo de un plan de autogestión. Se programaron visitas individualizadas y personales de seguimiento a los 3,9,12 meses y ambos grupos fueron reevaluados operando los mismos parámetros descritos anteriormente previo a finalizar el estudio. Los datos se analizaron según el software estadístico IBM SPSS 19 con un intervalo de confianza del 95%. Los resultados demostraron una reducción en las puntuaciones CAT, TAI, incremento del cociente FEV1/FVC, mejoría de los valores de gasometría arterial: PO2 (presión parcial de oxígeno), saturación de oxígeno y disminución del número de exacerbaciones en el grupo intervención y control (p<0.001). Adicionalmente, se estudió la relación entre riesgo de ingresar si/no con respecto a la variable grupo, obteniendo un odds ratio (OR=1) preestrategia, sin embargo, posterior a la estrategia educacional, encontramos que existe un riesgo ingresar de 6 veces más si eres del grupo control que si eres del grupo intervención, pero no se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas. No se observó una mejoría estadísticamente significativas en el parámetro espirométrico (FEV1), escala de disnea modificada, vacunación ni deshabituación tabáquica en ninguno de los grupos. Conclusión Los resultados del estudio advierten que la intervención educativa y de autogestión de la enfermedad tuvo un impacto en ambos grupos, ratificando la importancia de la autogestión en el manejo de la EPOC y su influencia sobre estrategias farmacológicas y no farmacológicas, actuando en la prevención de exacerbaciones. |
| Description (Translated): | [cat] Estudi pilot per a mesurar l'impacte d'una intervenció educacional en atenció primària: Optimitzar l'adherència al tractament farmacològic i no farmacològic per a prevenir exacerbacions d'MPOC. Introducció La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia mortal, discapacitant i altament prevalent en l'actualitat, el seu maneig requereix d'una sèrie d'intervencions multidimensionals amb èmfasis en la prevenció per a millorar l'adherència al tractament i reduir períodes d'aguditzacions per a millorar el pronòstic. L'objectiu van ser avaluar l'impacte d'una estratègia educacional i entrenament en autogestió sobre el tractament farmacològic i no farmacològic en pacients MPOC *exacerbadores. Contingut de la recerca Van ser reclutats en l'estudi 50 pacients amb MPOC que havien tingut exacerbacions l'any previ a l'inici de l'estudi. Els pacients van ser distribuïts aleatòriament en dos grups: entrenament educatiu i autogestió (grup intervenció n=24) i entrenament en autogestió (grup control n=26). Els participants van ser avaluats mitjançant estratègies farmacològiques amb les següents variables: espirometria forçada, qüestionari CAT (COPD assessment test), escala de dispnea modificada del Medical Research Council (mMRC), test d'adhesió als inhaladors (TAI), gasometria arterial (PO2, PCO2, saturació d'oxigen), nombre d'exacerbacions; així mateix, estratègies no farmacològiques, entre les quals es troben: vacunació i deshabituació tabàquica. Un equip de metges i fisioterapeutes experts en malalties pulmonars van desenvolupar un pla de formació per mitjà d'una sèrie de sessions grupals presencials que es van impartir únicament al grup intervenció i no al grup control. No obstant això, tots dos grups van ser partícips del desenvolupament d'un pla d'autogestió. Es van programar visites individualitzades i personals de seguiment als 3,9,12 mesos i tots dos grups van ser reavaluats operant els mateixos paràmetres descrits anteriorment previ a finalitzar l'estudi. Les dades es van analitzar segons el programari estadístic IBM SPSS 19 amb un interval de confiança del 95%. Els resultats van demostrar una reducció en les puntuacions CAT, TAI, increment del quocient FEV1/*FVC, millora dels valors de gasometria arterial: PO2 (pressió parcial d'oxigen), saturació d'oxigen i disminució del nombre d'exacerbacions en el grup intervenció i control (p<0.001). Addicionalment, es va estudiar la relació entre risc d'ingressar si/no respecte a la variable grup, obtenint una oportunitat ràtio d'1 preestratègia, no obstant això, posterior a l'estratègia educacional, trobem que existeix un risc ingressar de 6 vegades més si ets del grup control que si ets del grup intervenció, però no es van obtenir diferències estadísticament significatives. No es va observar una millora estadísticament significatives en el paràmetre espirométrico (FEV1), escala de dispnea modificada, vacunació ni deshabituació tabàquica en cap dels grups. Conclusió Els resultats de l'estudi adverteixen que la intervenció educativa i d'autogestió de la malaltia va tenir un impacte en tots dos grups, ratificant la importància de l'autogestió en el maneig de la MPOC i la seva influència sobre estratègies farmacològiques i no farmacològiques, actuant en la prevenció d'exacerbacions. [eng] Pilot study to measure the impact of an educational intervention in primary care: Optimizing adherence to pharmacological and non-pharmacological treatment to prevent COPD exacerbations. Introduction Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is a fatal, disabling and highly prevalent pathology at present, its management requires a series of multidimensional interventions with emphasis on prevention to improve adherence to treatment and reduce periods of exacerbations to improve prognosis. The objective was to evaluate the impact of an educational strategy and self-management training on pharmacological and non-pharmacological treatment in exacerbating COPD patients. Content of the study Fifty patients with COPD who had had exacerbations in the year prior to the start of the study were enrolled in the study. The patients were randomly distributed into two groups: educational and self-management training (intervention group n=24) and self-management training (control group n=26). Participants were evaluated by pharmacological strategies with the following variables: forced spirometry, CAT questionnaire (COPD assessment test), modified Medical Research Council (mMRC) dyspnea scale, inhaler adherence test (IAT), arterial blood gases (PO2, PCO2, oxygen saturation), number of exacerbations; as well as non-pharmacological strategies, including: vaccination and smoking cessation. A team of physicians and physiotherapists with expertise in pulmonary diseases developed a training plan through a series of face-to-face group sessions that were given only to the intervention group and not to the control group. However, both groups were involved in the development of a self-management plan. Individualized and personal follow-up visits were scheduled at 3,9,12 months and both groups were reevaluated using the same parameters described above prior to the end of the study. Data were analyzed according to IBM SPSS 19 statistical software with a 95% confidence interval. The results showed a reduction in CAT scores, TAI, increase in the FEV1/FVC ratio, improvement in arterial blood gas values: PO2 (partial pressure of oxygen), oxygen saturation and decrease in the number of exacerbations in the intervention and control groups (p<0.001). Additionally, we studied the relationship between the risk of entering yes/no with respect to the group variable, obtaining an odds ratio (OR=1) pre-strategy, however, after the educational strategy, we found that there is a risk of entering 6 times more if you are in the control group than if you are in the intervention group, but no statistically significant differences were obtained. No statistically significant improvement was observed in the spirometric parameter (FEV1), modified dyspnea scale, vaccination or smoking cessation in any of the groups. Conclusion The results of the study show that the educational intervention and self-management of the disease had an impact on both groups, ratifying the importance of self-management in the management of COPD and its influence on pharmacological and non-pharmacological strategies, acting in the prevention of exacerbations. Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | http://hdl.handle.net/10803/695132 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.695132 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| FullText | Text: Availability: 0 CustomLinks: – Url: http://hdl.handle.net/10803/695132# Name: EDS - TDX (ns324271) Category: fullText Text: View record in TDX |
|---|---|
| Header | DbId: edstdx DbLabel: TDX An: edstdx.10803.695132 RelevancyScore: 1400 AccessLevel: 3 PubType: Dissertation/ Thesis PubTypeId: dissertation PreciseRelevancyScore: 1399.73889160156 |
| IllustrationInfo | |
| Items | – Name: Title Label: Title Group: Ti Data: Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC – Name: Author Label: Authors Group: Au Data: <searchLink fieldCode="AR" term="%22Cantarero+Duron%2C+Jennifer+Paola%22">Cantarero Duron, Jennifer Paola</searchLink> – Name: Author Label: Contributors Group: Au Data: University/Department: Universitat de les Illes Balears. Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença – Name: Author Label: Thesis Advisors Group: Au Data: Borrás Carreras, Antonia<br />Monjo Cabrer, Marta – Name: TitleSource Label: Source Group: Src Data: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) – Name: Publisher Label: Publisher Information Group: PubInfo Data: Universitat de les Illes Balears, 2025. – Name: DatePubCY Label: Publication Year Group: Date Data: 2025 – Name: PhysDesc Label: Physical Description Group: PhysDesc Data: 136 p. – Name: Subject Label: Subject Terms Group: Su Data: <searchLink fieldCode="DE" term="%22Enfermedad+pulmonar+obstructiva+crónica%22">Enfermedad pulmonar obstructiva crónica</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Exacerbaciones%22">Exacerbaciones</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Intervención+educacional%22">Intervención educacional</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Autogestión%22">Autogestión</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Adherencia+al+tratamiento%22">Adherencia al tratamiento</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Malaltia+pulmonar+obstructiva+crònica%22">Malaltia pulmonar obstructiva crònica</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Exacerbacions%22">Exacerbacions</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Intervenció+educacional%22">Intervenció educacional</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Autogestió%22">Autogestió</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Adherència+al+tractament%22">Adherència al tractament</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Chronic+obstructive+pulmonary+disease%22">Chronic obstructive pulmonary disease</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Exacerbations%22">Exacerbations</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Educational+intervention%22">Educational intervention</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Self-management%22">Self-management</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Adherence+to+treatment%22">Adherence to treatment</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Bioquímica+i+Biologia+Molecular%22">Bioquímica i Biologia Molecular</searchLink> – Name: Subject Label: Time Group: Su Data: 616.2 – Name: Abstract Label: Description Group: Ab Data: [spa] Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC. Introducción La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es una patología mortal, discapacitante y altamente prevalente en la actualidad, su manejo requiere de una serie de intervenciones multidimensionales con énfasis en la prevención para mejorar la adherencia al tratamiento y reducir períodos de agudizaciones para mejorar el pronóstico. El objetivo fue evaluar el impacto de una estrategia educacional y entrenamiento en autogestión sobre el tratamiento farmacológico y no farmacológico en pacientes EPOC exacerbadores. Contenido de la investigación Fueron reclutados en el estudio 50 pacientes con EPOC que habían tenido exacerbaciones el año previo al inicio del estudio. Los pacientes fueron distribuidos aleatoriamente en dos grupos: entrenamiento educativo y autogestión (grupo intervención n=24) y entrenamiento en autogestión (grupo control n=26). Los participantes fueron evaluados mediante estrategias farmacológicas con las siguientes variables: espirometría forzada, cuestionario CAT (COPD assessment test), escala de disnea modificada del Medical Research Council (mMRC), test de adhesión a los inhaladores (TAI), gasometría arterial (PO2, PCO2, saturación de oxígeno), número de exacerbaciones; así mismo, estrategias no farmacológicas, entre las cuales se encuentran: vacunación y deshabituación tabáquica. Un equipo de médicos y fisioterapeutas expertos en enfermedades pulmonares desarrollaron un plan de formación por medio de una serie de sesiones grupales presenciales que se impartieron únicamente al grupo intervención y no al grupo control. No obstante, ambos grupos fueron partícipes del desarrollo de un plan de autogestión. Se programaron visitas individualizadas y personales de seguimiento a los 3,9,12 meses y ambos grupos fueron reevaluados operando los mismos parámetros descritos anteriormente previo a finalizar el estudio. Los datos se analizaron según el software estadístico IBM SPSS 19 con un intervalo de confianza del 95%. Los resultados demostraron una reducción en las puntuaciones CAT, TAI, incremento del cociente FEV1/FVC, mejoría de los valores de gasometría arterial: PO2 (presión parcial de oxígeno), saturación de oxígeno y disminución del número de exacerbaciones en el grupo intervención y control (p<0.001). Adicionalmente, se estudió la relación entre riesgo de ingresar si/no con respecto a la variable grupo, obteniendo un odds ratio (OR=1) preestrategia, sin embargo, posterior a la estrategia educacional, encontramos que existe un riesgo ingresar de 6 veces más si eres del grupo control que si eres del grupo intervención, pero no se obtuvieron diferencias estadísticamente significativas. No se observó una mejoría estadísticamente significativas en el parámetro espirométrico (FEV1), escala de disnea modificada, vacunación ni deshabituación tabáquica en ninguno de los grupos. Conclusión Los resultados del estudio advierten que la intervención educativa y de autogestión de la enfermedad tuvo un impacto en ambos grupos, ratificando la importancia de la autogestión en el manejo de la EPOC y su influencia sobre estrategias farmacológicas y no farmacológicas, actuando en la prevención de exacerbaciones. – Name: Abstract Label: Description (Translated) Group: Ab Data: [cat] Estudi pilot per a mesurar l'impacte d'una intervenció educacional en atenció primària: Optimitzar l'adherència al tractament farmacològic i no farmacològic per a prevenir exacerbacions d'MPOC. Introducció La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia mortal, discapacitant i altament prevalent en l'actualitat, el seu maneig requereix d'una sèrie d'intervencions multidimensionals amb èmfasis en la prevenció per a millorar l'adherència al tractament i reduir períodes d'aguditzacions per a millorar el pronòstic. L'objectiu van ser avaluar l'impacte d'una estratègia educacional i entrenament en autogestió sobre el tractament farmacològic i no farmacològic en pacients MPOC *exacerbadores. Contingut de la recerca Van ser reclutats en l'estudi 50 pacients amb MPOC que havien tingut exacerbacions l'any previ a l'inici de l'estudi. Els pacients van ser distribuïts aleatòriament en dos grups: entrenament educatiu i autogestió (grup intervenció n=24) i entrenament en autogestió (grup control n=26). Els participants van ser avaluats mitjançant estratègies farmacològiques amb les següents variables: espirometria forçada, qüestionari CAT (COPD assessment test), escala de dispnea modificada del Medical Research Council (mMRC), test d'adhesió als inhaladors (TAI), gasometria arterial (PO2, PCO2, saturació d'oxigen), nombre d'exacerbacions; així mateix, estratègies no farmacològiques, entre les quals es troben: vacunació i deshabituació tabàquica. Un equip de metges i fisioterapeutes experts en malalties pulmonars van desenvolupar un pla de formació per mitjà d'una sèrie de sessions grupals presencials que es van impartir únicament al grup intervenció i no al grup control. No obstant això, tots dos grups van ser partícips del desenvolupament d'un pla d'autogestió. Es van programar visites individualitzades i personals de seguiment als 3,9,12 mesos i tots dos grups van ser reavaluats operant els mateixos paràmetres descrits anteriorment previ a finalitzar l'estudi. Les dades es van analitzar segons el programari estadístic IBM SPSS 19 amb un interval de confiança del 95%. Els resultats van demostrar una reducció en les puntuacions CAT, TAI, increment del quocient FEV1/*FVC, millora dels valors de gasometria arterial: PO2 (pressió parcial d'oxigen), saturació d'oxigen i disminució del nombre d'exacerbacions en el grup intervenció i control (p<0.001). Addicionalment, es va estudiar la relació entre risc d'ingressar si/no respecte a la variable grup, obtenint una oportunitat ràtio d'1 preestratègia, no obstant això, posterior a l'estratègia educacional, trobem que existeix un risc ingressar de 6 vegades més si ets del grup control que si ets del grup intervenció, però no es van obtenir diferències estadísticament significatives. No es va observar una millora estadísticament significatives en el paràmetre espirométrico (FEV1), escala de dispnea modificada, vacunació ni deshabituació tabàquica en cap dels grups. Conclusió Els resultats de l'estudi adverteixen que la intervenció educativa i d'autogestió de la malaltia va tenir un impacte en tots dos grups, ratificant la importància de l'autogestió en el maneig de la MPOC i la seva influència sobre estratègies farmacològiques i no farmacològiques, actuant en la prevenció d'exacerbacions.<br />[eng] Pilot study to measure the impact of an educational intervention in primary care: Optimizing adherence to pharmacological and non-pharmacological treatment to prevent COPD exacerbations. Introduction Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is a fatal, disabling and highly prevalent pathology at present, its management requires a series of multidimensional interventions with emphasis on prevention to improve adherence to treatment and reduce periods of exacerbations to improve prognosis. The objective was to evaluate the impact of an educational strategy and self-management training on pharmacological and non-pharmacological treatment in exacerbating COPD patients. Content of the study Fifty patients with COPD who had had exacerbations in the year prior to the start of the study were enrolled in the study. The patients were randomly distributed into two groups: educational and self-management training (intervention group n=24) and self-management training (control group n=26). Participants were evaluated by pharmacological strategies with the following variables: forced spirometry, CAT questionnaire (COPD assessment test), modified Medical Research Council (mMRC) dyspnea scale, inhaler adherence test (IAT), arterial blood gases (PO2, PCO2, oxygen saturation), number of exacerbations; as well as non-pharmacological strategies, including: vaccination and smoking cessation. A team of physicians and physiotherapists with expertise in pulmonary diseases developed a training plan through a series of face-to-face group sessions that were given only to the intervention group and not to the control group. However, both groups were involved in the development of a self-management plan. Individualized and personal follow-up visits were scheduled at 3,9,12 months and both groups were reevaluated using the same parameters described above prior to the end of the study. Data were analyzed according to IBM SPSS 19 statistical software with a 95% confidence interval. The results showed a reduction in CAT scores, TAI, increase in the FEV1/FVC ratio, improvement in arterial blood gas values: PO2 (partial pressure of oxygen), oxygen saturation and decrease in the number of exacerbations in the intervention and control groups (p<0.001). Additionally, we studied the relationship between the risk of entering yes/no with respect to the group variable, obtaining an odds ratio (OR=1) pre-strategy, however, after the educational strategy, we found that there is a risk of entering 6 times more if you are in the control group than if you are in the intervention group, but no statistically significant differences were obtained. No statistically significant improvement was observed in the spirometric parameter (FEV1), modified dyspnea scale, vaccination or smoking cessation in any of the groups. Conclusion The results of the study show that the educational intervention and self-management of the disease had an impact on both groups, ratifying the importance of self-management in the management of COPD and its influence on pharmacological and non-pharmacological strategies, acting in the prevention of exacerbations.<br />Doctorat en Investigació Translacional en Salut Pública i Malalties d'Alta Prevalença – Name: TypeDocument Label: Document Type Group: TypDoc Data: Dissertation/Thesis – Name: Format Label: File Description Group: SrcInfo Data: application/pdf – Name: Language Label: Language Group: Lang Data: Spanish; Castilian – Name: URL Label: Access URL Group: URL Data: <link linkTarget="URL" linkTerm="http://hdl.handle.net/10803/695132" linkWindow="_blank">http://hdl.handle.net/10803/695132</link> – Name: Copyright Label: Rights Group: Cpyrght Data: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ – Name: AN Label: Accession Number Group: ID Data: edstdx.10803.695132 |
| PLink | https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&site=eds-live&db=edstdx&AN=edstdx.10803.695132 |
| RecordInfo | BibRecord: BibEntity: Languages: – Text: Spanish; Castilian PhysicalDescription: Pagination: PageCount: 136 Subjects: – SubjectFull: Enfermedad pulmonar obstructiva crónica Type: general – SubjectFull: Exacerbaciones Type: general – SubjectFull: Intervención educacional Type: general – SubjectFull: Autogestión Type: general – SubjectFull: Adherencia al tratamiento Type: general – SubjectFull: Malaltia pulmonar obstructiva crònica Type: general – SubjectFull: Exacerbacions Type: general – SubjectFull: Intervenció educacional Type: general – SubjectFull: Autogestió Type: general – SubjectFull: Adherència al tractament Type: general – SubjectFull: Chronic obstructive pulmonary disease Type: general – SubjectFull: Exacerbations Type: general – SubjectFull: Educational intervention Type: general – SubjectFull: Self-management Type: general – SubjectFull: Adherence to treatment Type: general – SubjectFull: Bioquímica i Biologia Molecular Type: general Titles: – TitleFull: Estudio piloto para medir el impacto de una intervención educacional en atención primaria: Optimizar la adherencia al tratamiento farmacológico y no farmacológico para prevenir exacerbaciones de EPOC Type: main BibRelationships: HasContributorRelationships: – PersonEntity: Name: NameFull: Cantarero Duron, Jennifer Paola IsPartOfRelationships: – BibEntity: Dates: – D: 24 M: 01 Type: published Y: 2025 |
| ResultId | 1 |