Dissertation/ Thesis
Προβολή σε EDS

Modelling the epistemic states of non-ideal agents. Hyperintensional accounts of justification, knowledge, and epistemic possibility

Λεπτομέρειες βιβλιογραφικής εγγραφής
Τίτλος: Modelling the epistemic states of non-ideal agents. Hyperintensional accounts of justification, knowledge, and epistemic possibility
Συγγραφείς: Rossi, Niccolò
Συνεισφορές: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
Thesis Advisors: Rosenkranz, Sven, Özgün, Aybüke
Πηγή: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Στοιχεία εκδότη: Universitat de Barcelona, 2025.
Έτος έκδοσης: 2025
Φυσική περιγραφή: 187 p.
Θεματικοί όροι: Lògica, Lógica, Logic, Cognició, Cognición, Cognition, Justificació (Teoria del coneixement), Justificación (Teoría del conocimiento), Justification (Theory of Knowledge), Possibilitat, Posibilidad, Possibility, Ciències Humanes i Socials
Περιγραφή: Programa de Doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge
Description (Translated): [eng] Standard epistemic logic, assuming logical omniscience, models agents with highly idealized cognitive capacities. This dissertation explores and proposes different frameworks to model agents whose cognitive capacities are less idealized, and thus more similar to our own. Chapter 1 examines a non-normal epistemic logic developed by Sven Rosenkranz. I analyze the formal semantics he proposes and show how it successfully invalidates certain undesirable principles for knowledge and being in a position to know. While the neighborhood semantics he employs reduces some of the most extreme idealizations, it remains too coarse-grained, treating sentences with the same intension—i.e., those true in the same set of possible worlds—as expressing the same proposition. The rest of the dissertation adopts hyperintensional semantics, which allows for finer distinctions. Chapter 2 develops a hyperintensional account of epistemic possibility and applies it to Stalnaker’s conception of belief as the epistemic possibility of knowledge. This mirrors Rosenkranz’s treatment of epistemic justification as the epistemic possibility of being in a position to know. The approach is flexible and compatible with various hyperintensional frameworks, with a particular focus on awareness-based and topic-sensitive semantics. Chapter 3, inspired by work on logical grounding, proposes a refinement of topic-sensitive semantics and introduces a hyperintensional notion of epistemic justification. Finally, Chapter 4 raises a challenge for topic-sensitive semantics, arguing that it misrepresents certain scenarios by making knowledge more easily attainable than it actually is. This critique highlights potential limitations of the framework and suggests directions for further refinement.
[cat] Modelització dels estats epistèmics d'agents no ideals: Enfocaments hiperintensionals de la justificació, el coneixement i la possibilitat epistèmica. La lògica epistèmica estàndard, assumint l’omnisciència lògica, modela agents amb capacitats cognitives altament idealitzades. Aquesta tesi explora i proposa diferents marcs per modelar agents amb capacitats cognitives menys idealitzades i, per tant, més similars a les nostres. El Capítol 1 examina la proposta per una lògica epistèmica no normal desenvolupada per Sven Rosenkranz. Analitzo la semàntica formal que exposa i mostro com aquesta invalida amb èxit certs principis no desitjables sobre el coneixement i estar en posició de saber. D’una banda, la regla RN per al coneixement, de l’altre, el principi que estableix que es coneix φ si i només si es troba en posició de saber φ. La regla RN per al coneixement és problemàtica, ja que afirma que totes les veritats de la lògica proposicional són conegudes. Pel que fa al segon principi indesitjat, tot i que la seva direcció d’esquerra a dreta és acceptable (el coneixement implica estar en posició de saber), la direcció de dreta a esquerra no ho és. Tot i que la semàntica de veïnatge que Rosenkranz utilitza redueix algunes de les idealitzacions més extremes, continua sent massa poc granular, ja que tracta les oracions amb la mateixa intensió—és a dir, aquelles vertaderes en el mateix conjunt de mons possibles—com si expressessin la mateixa proposició. Es per això que la resta de la tesi adopta una semàntica hiperintensional, que permet fer distincions més fines. El Capítol 2 desenvolupa un enfocament hiperintensional de la possibilitat epistèmica i l’aplica a la concepció de la creença de Stalnaker com la possibilitat epistèmica del coneixement. Això reflecteix el tractament que fa Rosenkranz de la justificació proposicional com la possibilitat epistèmica d’estar en posició de saber. L’enfocament és flexible i compatible amb diversos marcs hiperintensionals, amb una atenció especial a les semàntiques pel coneixement conscient (awareness semantics) i les semàntiques sensibles al tema (topic-sensitive semantics). Es proporciona una axiomatització d'una variant hiperintensional de la lògica doxàstico-epistèmica de Stalnaker, que és sòlida i completa respecte a una classe especial de models sensibles al tema. Les semàntiques sensibles al tema i les semàntiques pel coneixement conscient són enfocaments dicotòmics: o bé un agent comprèn o és conscient d'una proposició, o bé no ho és. Tanmateix, alguns estats epistèmics semblen requerir un enfocament més matisat. En el capítol 3, defenso que la justificació proposicional és un d’aquests estats. Per abordar aquest fenomen, proposo un refinament de la semàntica sensible al tema inspirat en treballs sobre fonamentació lògica. Introdueixo una noció hiperintensional de justificació proposicional desenvolupant una combinació entre la semàntica de l’evidència—un tipus de semàntica de veïnatge dissenyada per raonar sobre la possessió d’evidència i justificació—i aquest refinament de la semàntica sensible al tema. Finalment, el Capítol 4 planteja un repte per a la semàntica sensible al tema, argumentant que representa erròniament certes situacions fent que el coneixement sigui més fàcil d’obtenir del que realment és. Es revisen possibles solucions al problema, amb un enfocament específic en l’ús de la semàntica de mons impossibles, argumentant que el problema persisteix. El capítol mostra que els defensors de la semàntica sensible al tema han de fer més idealitzacions, anant més enllà de la idealització de les capacitats computacionals. Aquesta crítica destaca possibles limitacions del marc i suggereix direccions per a un refinament posterior.
Τύπος εγγράφου: Dissertation/Thesis
Περιγραφή αρχείου: application/pdf
Γλώσσα: English
Σύνδεσμος πρόσβασης: http://hdl.handle.net/10803/694630
Rights: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
Αριθμός Καταχώρησης: edstdx.10803.694630
Βάση Δεδομένων: TDX
FullText Text:
  Availability: 0
CustomLinks:
  – Url: http://hdl.handle.net/10803/694630#
    Name: EDS - TDX (ns324271)
    Category: fullText
    Text: View record in TDX
Header DbId: edstdx
DbLabel: TDX
An: edstdx.10803.694630
RelevancyScore: 1406
AccessLevel: 3
PubType: Dissertation/ Thesis
PubTypeId: dissertation
PreciseRelevancyScore: 1405.69775390625
IllustrationInfo
Items – Name: Title
  Label: Title
  Group: Ti
  Data: Modelling the epistemic states of non-ideal agents. Hyperintensional accounts of justification, knowledge, and epistemic possibility
– Name: Author
  Label: Authors
  Group: Au
  Data: <searchLink fieldCode="AR" term="%22Rossi%2C+Niccolò%22">Rossi, Niccolò</searchLink>
– Name: Author
  Label: Contributors
  Group: Au
  Data: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia
– Name: Author
  Label: Thesis Advisors
  Group: Au
  Data: Rosenkranz, Sven<br />Özgün, Aybüke
– Name: TitleSource
  Label: Source
  Group: Src
  Data: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
– Name: Publisher
  Label: Publisher Information
  Group: PubInfo
  Data: Universitat de Barcelona, 2025.
– Name: DatePubCY
  Label: Publication Year
  Group: Date
  Data: 2025
– Name: PhysDesc
  Label: Physical Description
  Group: PhysDesc
  Data: 187 p.
– Name: Subject
  Label: Subject Terms
  Group: Su
  Data: <searchLink fieldCode="DE" term="%22Lògica%22">Lògica</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Lógica%22">Lógica</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Logic%22">Logic</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Cognició%22">Cognició</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Cognición%22">Cognición</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Cognition%22">Cognition</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Justificació+%28Teoria+del+coneixement%29%22">Justificació (Teoria del coneixement)</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Justificación+%28Teoría+del+conocimiento%29%22">Justificación (Teoría del conocimiento)</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Justification+%28Theory+of+Knowledge%29%22">Justification (Theory of Knowledge)</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Possibilitat%22">Possibilitat</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Posibilidad%22">Posibilidad</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Possibility%22">Possibility</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Ciències+Humanes+i+Socials%22">Ciències Humanes i Socials</searchLink>
– Name: Abstract
  Label: Description
  Group: Ab
  Data: Programa de Doctorat en Ciència Cognitiva i Llenguatge
– Name: Abstract
  Label: Description (Translated)
  Group: Ab
  Data: [eng] Standard epistemic logic, assuming logical omniscience, models agents with highly idealized cognitive capacities. This dissertation explores and proposes different frameworks to model agents whose cognitive capacities are less idealized, and thus more similar to our own. Chapter 1 examines a non-normal epistemic logic developed by Sven Rosenkranz. I analyze the formal semantics he proposes and show how it successfully invalidates certain undesirable principles for knowledge and being in a position to know. While the neighborhood semantics he employs reduces some of the most extreme idealizations, it remains too coarse-grained, treating sentences with the same intension—i.e., those true in the same set of possible worlds—as expressing the same proposition. The rest of the dissertation adopts hyperintensional semantics, which allows for finer distinctions. Chapter 2 develops a hyperintensional account of epistemic possibility and applies it to Stalnaker’s conception of belief as the epistemic possibility of knowledge. This mirrors Rosenkranz’s treatment of epistemic justification as the epistemic possibility of being in a position to know. The approach is flexible and compatible with various hyperintensional frameworks, with a particular focus on awareness-based and topic-sensitive semantics. Chapter 3, inspired by work on logical grounding, proposes a refinement of topic-sensitive semantics and introduces a hyperintensional notion of epistemic justification. Finally, Chapter 4 raises a challenge for topic-sensitive semantics, arguing that it misrepresents certain scenarios by making knowledge more easily attainable than it actually is. This critique highlights potential limitations of the framework and suggests directions for further refinement.<br />[cat] Modelització dels estats epistèmics d'agents no ideals: Enfocaments hiperintensionals de la justificació, el coneixement i la possibilitat epistèmica. La lògica epistèmica estàndard, assumint l’omnisciència lògica, modela agents amb capacitats cognitives altament idealitzades. Aquesta tesi explora i proposa diferents marcs per modelar agents amb capacitats cognitives menys idealitzades i, per tant, més similars a les nostres. El Capítol 1 examina la proposta per una lògica epistèmica no normal desenvolupada per Sven Rosenkranz. Analitzo la semàntica formal que exposa i mostro com aquesta invalida amb èxit certs principis no desitjables sobre el coneixement i estar en posició de saber. D’una banda, la regla RN per al coneixement, de l’altre, el principi que estableix que es coneix φ si i només si es troba en posició de saber φ. La regla RN per al coneixement és problemàtica, ja que afirma que totes les veritats de la lògica proposicional són conegudes. Pel que fa al segon principi indesitjat, tot i que la seva direcció d’esquerra a dreta és acceptable (el coneixement implica estar en posició de saber), la direcció de dreta a esquerra no ho és. Tot i que la semàntica de veïnatge que Rosenkranz utilitza redueix algunes de les idealitzacions més extremes, continua sent massa poc granular, ja que tracta les oracions amb la mateixa intensió—és a dir, aquelles vertaderes en el mateix conjunt de mons possibles—com si expressessin la mateixa proposició. Es per això que la resta de la tesi adopta una semàntica hiperintensional, que permet fer distincions més fines. El Capítol 2 desenvolupa un enfocament hiperintensional de la possibilitat epistèmica i l’aplica a la concepció de la creença de Stalnaker com la possibilitat epistèmica del coneixement. Això reflecteix el tractament que fa Rosenkranz de la justificació proposicional com la possibilitat epistèmica d’estar en posició de saber. L’enfocament és flexible i compatible amb diversos marcs hiperintensionals, amb una atenció especial a les semàntiques pel coneixement conscient (awareness semantics) i les semàntiques sensibles al tema (topic-sensitive semantics). Es proporciona una axiomatització d'una variant hiperintensional de la lògica doxàstico-epistèmica de Stalnaker, que és sòlida i completa respecte a una classe especial de models sensibles al tema. Les semàntiques sensibles al tema i les semàntiques pel coneixement conscient són enfocaments dicotòmics: o bé un agent comprèn o és conscient d'una proposició, o bé no ho és. Tanmateix, alguns estats epistèmics semblen requerir un enfocament més matisat. En el capítol 3, defenso que la justificació proposicional és un d’aquests estats. Per abordar aquest fenomen, proposo un refinament de la semàntica sensible al tema inspirat en treballs sobre fonamentació lògica. Introdueixo una noció hiperintensional de justificació proposicional desenvolupant una combinació entre la semàntica de l’evidència—un tipus de semàntica de veïnatge dissenyada per raonar sobre la possessió d’evidència i justificació—i aquest refinament de la semàntica sensible al tema. Finalment, el Capítol 4 planteja un repte per a la semàntica sensible al tema, argumentant que representa erròniament certes situacions fent que el coneixement sigui més fàcil d’obtenir del que realment és. Es revisen possibles solucions al problema, amb un enfocament específic en l’ús de la semàntica de mons impossibles, argumentant que el problema persisteix. El capítol mostra que els defensors de la semàntica sensible al tema han de fer més idealitzacions, anant més enllà de la idealització de les capacitats computacionals. Aquesta crítica destaca possibles limitacions del marc i suggereix direccions per a un refinament posterior.
– Name: TypeDocument
  Label: Document Type
  Group: TypDoc
  Data: Dissertation/Thesis
– Name: Format
  Label: File Description
  Group: SrcInfo
  Data: application/pdf
– Name: Language
  Label: Language
  Group: Lang
  Data: English
– Name: URL
  Label: Access URL
  Group: URL
  Data: <link linkTarget="URL" linkTerm="http://hdl.handle.net/10803/694630" linkWindow="_blank">http://hdl.handle.net/10803/694630</link>
– Name: Copyright
  Label: Rights
  Group: Cpyrght
  Data: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
– Name: AN
  Label: Accession Number
  Group: ID
  Data: edstdx.10803.694630
PLink https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&site=eds-live&db=edstdx&AN=edstdx.10803.694630
RecordInfo BibRecord:
  BibEntity:
    Languages:
      – Text: English
    PhysicalDescription:
      Pagination:
        PageCount: 187
    Subjects:
      – SubjectFull: Lògica
        Type: general
      – SubjectFull: Lógica
        Type: general
      – SubjectFull: Logic
        Type: general
      – SubjectFull: Cognició
        Type: general
      – SubjectFull: Cognición
        Type: general
      – SubjectFull: Cognition
        Type: general
      – SubjectFull: Justificació (Teoria del coneixement)
        Type: general
      – SubjectFull: Justificación (Teoría del conocimiento)
        Type: general
      – SubjectFull: Justification (Theory of Knowledge)
        Type: general
      – SubjectFull: Possibilitat
        Type: general
      – SubjectFull: Posibilidad
        Type: general
      – SubjectFull: Possibility
        Type: general
      – SubjectFull: Ciències Humanes i Socials
        Type: general
    Titles:
      – TitleFull: Modelling the epistemic states of non-ideal agents. Hyperintensional accounts of justification, knowledge, and epistemic possibility
        Type: main
  BibRelationships:
    HasContributorRelationships:
      – PersonEntity:
          Name:
            NameFull: Rossi, Niccolò
    IsPartOfRelationships:
      – BibEntity:
          Dates:
            – D: 05
              M: 06
              Type: published
              Y: 2025
ResultId 1