Dissertation/ Thesis
La medicina en la gestión de la esclavitud en el Caribe español,1768-1843
| Τίτλος: | La medicina en la gestión de la esclavitud en el Caribe español,1768-1843 |
|---|---|
| Συγγραφείς: | Marin Cisneros, Anyely |
| Thesis Advisors: | Vidal , Fernando, López Beltrán, Carlos, Molero Mesa, Jorge |
| Πηγή: | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Στοιχεία εκδότη: | Universitat Autònoma de Barcelona, 2024. |
| Έτος έκδοσης: | 2024 |
| Φυσική περιγραφή: | 232 p. |
| Θεματικοί όροι: | Història de la medicina, History of medicine, Historia de la medicina, José Gispert, Carib espanyol, Spanish Caribbean, Caribe español, Ciències Humanes |
| Περιγραφή: | Aquesta recerca doctoral aborda la medicina practicada en el context de l'esclavitud en el Carib espanyol i afirma que la maquinària esclavista global va ser una condició de possibilitat per a la transformació epistèmica, pràctica i nosològica de la medicina moderna. Sosté que la transformació disciplinar de la medicina al final del Segle de les Llums, i durant les primeres dècades del segle XIX, va ser possible a causa de les condicions materials i espacials que li va brindar el sistema esclavista a la ciència en facilitar el contacte de metges i cirurgians amb una gran població en captivitat i esclavitzada. Una de les hipòtesis és que les pràctiques sanitàries i els discursos mèdics emergents en el context de massificació de l'esclavitud no van millorar la vida dels treballadors forçats sinó que van servir per a reforçar la noció de “raça” intrínseca a la Il·lustració i van amplificar els àmbits d'intervenció del poder colonial sobre el cos, els hàbits, les nocions de salut, la dieta i la cohabitació, entre altres. El corpus analitzat està constituït per una sèrie de documents jurídics i metges produïts dins dels límits polítics, lingüístics i econòmics de l'administració espanyola. No obstant això, l'anàlisi adopta una aproximació que emfatitza l'intercanvi i la circulació transatlàntica de persones, discursos i mercaderies a la regió del Carib com a model de comprensió de la producció de coneixement. Les fonts abordades són els Codis negres espanyols, redactats entre 1768 i 1843, dates que marquen l'arc temporal de l'anàlisi, i 3 textos escrits per facultatius que es van dedicar a atendre captius en plantacions i vaixells. Alguns d'aquests documents són coneguts per la historiografia de l'esclavitud, no obstant això, per primera vegada són analitzats com un corpus per a la història de la medicina. Aquesta decisió ha permès evidenciar l'expansió de la mirada mèdica en la gestió de l'esclavitud en el Carib espanyol i la formació del que aquesta tesi designa com a “medicina esclavista”. La contribució al camp de la història de la medicina que fa aquesta tesi prové d'un enfocament decolonial que llança llum sobre la relació de co-determinació entre l'estructura de dominació, basada en la colonialitat i el capitalisme racial, i la conformació d'una medicina centrada en els cossos africans. L'anàlisi rebutja els tòpics sobre l'assistència i la lluita contra la malaltia com a emblemes de l'humanisme, el progrés i la modernitat. En evitar aquestes categories, posa en evidència el mode en què les tècniques de sotmetiment i subjugació van ser constitutives de coneixements mèdics. |
| Description (Translated): | Esta investigación doctoral aborda la medicina practicada en el contexto de la esclavitud en el Caribe español y afirma que la maquinaria esclavista global fue una condición de posibilidad para la transformación epistémica, práctica y nosológica de la medicina moderna. Sostiene que la transformación disciplinar de la medicina al final del Siglo de las Luces, y durante las primeras décadas del siglo XIX, fue posible debido a las condiciones materiales y espaciales que le brindó el sistema esclavista a la ciencia al facilitar el contacto de médicos y cirujanos con una gran población en cautiverio y esclavizada. Una de las hipótesis es que las prácticas sanitarias y los discursos médicos emergentes en el contexto de masificación de la esclavitud no mejoraron la vida de los trabajadores forzados sino que sirvieron para reforzar la noción de “raza” intrínseca a la Ilustración y amplificaron los ámbitos de intervención del poder colonial sobre el cuerpo, los hábitos, las nociones de salud, la dieta y la cohabitación, entre otros. El corpus analizado está constituido por una serie de documentos jurídicos y médicos producidos dentro de los límites políticos, lingüísticos y económicos de la administración española. No obstante, el análisis adopta una aproximación que enfatiza el intercambio y la circulación transatlántica de personas, discursos y mercancías en la región caribeña como modelo de comprensión de la producción de conocimiento. Las fuentes abordadas son los Códigos negros españoles, redactados entre 1768 y 1843, fechas que marcan el arco temporal del análisis, y 3 textos escritos por facultativos que se dedicaron a atender cautivos en plantaciones y barcos. Algunos de estos documentos son conocidos por la historiografía de la esclavitud, sin embargo, por primera vez son analizados como un corpus para la historia de la medicina. Esta decisión ha permitido evidenciar la expansión de la mirada médica en la gestión de la esclavitud en el Caribe español y la formación de lo que esta tesis designa como “medicina esclavista”. La contribución al campo de la historia de la medicina que hace esta tesis proviene de un enfoque decolonial que arroja luz sobre la relación de co-determinación entre la estructura de dominación, basada en la colonialidad y el capitalismo racial, y la conformación de una medicina centrada en los cuerpos africanos. El análisis rechaza los tópicos sobre la asistencia y la lucha contra la enfermedad como emblemas del humanismo, el progreso y la modernidad. Al evitar esas categorías, pone en evidencia el modo en que las técnicas de sometimiento y subyugación fueron constitutivas de conocimientos médicos. This doctoral research addresses the medicine practiced in the context of slavery in the Spanish Caribbean and asserts that the global system of slavery was a condition of possibility for the epistemic, practical and nosological transformation of modern medicine. It argues that the disciplinary transformation of medicine at the end of the Age of Enlightenment, and during the first decades of the 19th century, was possible due to the material and spatial conditions provided by the slave system to science, which facilitated the doctors and surgeons’ contact with a large captive and enslaved population. The hypothesis is that the health practices and medical discourses emerging in the context of the massification of slavery did not improve the lives of forced laborers but rather served to reinforce the notion of “race” intrinsic to the Enlightenment and extended the colonial power’s areas of intervention into the body, habits, notions of health, diet and cohabitation, among others. The corpus analyzed is a series of legal and medical sources produced within the political, linguistic and economic limits of the Spanish administration. However, the analysis adopts an approach that emphasizes the transatlantic exchange and circulation of people, discourses and goods in the Caribbean region as a means of understanding the production of knowledge. The sources addressed are the Spanish Black Codes, written between 1768 and 1843, dates that mark the time span of the analysis, and three texts written by physicians who were responsible for the care of captives on plantations and ships. Some of these documents are known to the historiography of slavery, however, for the first time they are analysed as sources pertinent to the history of medicine. This decision made it possible to demonstrate the expansion of the medical gaze in the management of slavery in the Spanish Caribbean and the formation of what this thesis designates as “slavery medicine.” This thesis contributes a decolonial approach to the field of the history of medicine and sheds light on the relationship of co-determination between the structure of domination, based on coloniality and racial capitalism, and the formation of a medicine centered on African bodies. The analysis rejects the clichés about assistance and the fight against illness as emblems of humanism, progress and modernity. By avoiding these categories, it highlights the way in which techniques of submission and subjugation were constitutive of medical knowledge. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de la Ciència |
| Τύπος εγγράφου: | Dissertation/Thesis |
| Περιγραφή αρχείου: | application/pdf |
| Γλώσσα: | Spanish; Castilian |
| Σύνδεσμος πρόσβασης: | http://hdl.handle.net/10803/693954 |
| Rights: | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ |
| Αριθμός Καταχώρησης: | edstdx.10803.693954 |
| Βάση Δεδομένων: | TDX |
| FullText | Text: Availability: 0 CustomLinks: – Url: http://hdl.handle.net/10803/693954# Name: EDS - TDX (ns324271) Category: fullText Text: View record in TDX |
|---|---|
| Header | DbId: edstdx DbLabel: TDX An: edstdx.10803.693954 RelevancyScore: 1399 AccessLevel: 3 PubType: Dissertation/ Thesis PubTypeId: dissertation PreciseRelevancyScore: 1398.75170898438 |
| IllustrationInfo | |
| Items | – Name: Title Label: Title Group: Ti Data: La medicina en la gestión de la esclavitud en el Caribe español,1768-1843 – Name: Author Label: Authors Group: Au Data: <searchLink fieldCode="AR" term="%22Marin+Cisneros%2C+Anyely%22">Marin Cisneros, Anyely</searchLink> – Name: Author Label: Thesis Advisors Group: Au Data: Vidal , Fernando<br />López Beltrán, Carlos<br />Molero Mesa, Jorge – Name: TitleSource Label: Source Group: Src Data: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) – Name: Publisher Label: Publisher Information Group: PubInfo Data: Universitat Autònoma de Barcelona, 2024. – Name: DatePubCY Label: Publication Year Group: Date Data: 2024 – Name: PhysDesc Label: Physical Description Group: PhysDesc Data: 232 p. – Name: Subject Label: Subject Terms Group: Su Data: <searchLink fieldCode="DE" term="%22Història+de+la+medicina%22">Història de la medicina</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22History+of+medicine%22">History of medicine</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Historia+de+la+medicina%22">Historia de la medicina</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22José+Gispert%22">José Gispert</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Carib+espanyol%22">Carib espanyol</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Spanish+Caribbean%22">Spanish Caribbean</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Caribe+español%22">Caribe español</searchLink><br /><searchLink fieldCode="DE" term="%22Ciències+Humanes%22">Ciències Humanes</searchLink> – Name: Abstract Label: Description Group: Ab Data: Aquesta recerca doctoral aborda la medicina practicada en el context de l'esclavitud en el Carib espanyol i afirma que la maquinària esclavista global va ser una condició de possibilitat per a la transformació epistèmica, pràctica i nosològica de la medicina moderna. Sosté que la transformació disciplinar de la medicina al final del Segle de les Llums, i durant les primeres dècades del segle XIX, va ser possible a causa de les condicions materials i espacials que li va brindar el sistema esclavista a la ciència en facilitar el contacte de metges i cirurgians amb una gran població en captivitat i esclavitzada. Una de les hipòtesis és que les pràctiques sanitàries i els discursos mèdics emergents en el context de massificació de l'esclavitud no van millorar la vida dels treballadors forçats sinó que van servir per a reforçar la noció de “raça” intrínseca a la Il·lustració i van amplificar els àmbits d'intervenció del poder colonial sobre el cos, els hàbits, les nocions de salut, la dieta i la cohabitació, entre altres. El corpus analitzat està constituït per una sèrie de documents jurídics i metges produïts dins dels límits polítics, lingüístics i econòmics de l'administració espanyola. No obstant això, l'anàlisi adopta una aproximació que emfatitza l'intercanvi i la circulació transatlàntica de persones, discursos i mercaderies a la regió del Carib com a model de comprensió de la producció de coneixement. Les fonts abordades són els Codis negres espanyols, redactats entre 1768 i 1843, dates que marquen l'arc temporal de l'anàlisi, i 3 textos escrits per facultatius que es van dedicar a atendre captius en plantacions i vaixells. Alguns d'aquests documents són coneguts per la historiografia de l'esclavitud, no obstant això, per primera vegada són analitzats com un corpus per a la història de la medicina. Aquesta decisió ha permès evidenciar l'expansió de la mirada mèdica en la gestió de l'esclavitud en el Carib espanyol i la formació del que aquesta tesi designa com a “medicina esclavista”. La contribució al camp de la història de la medicina que fa aquesta tesi prové d'un enfocament decolonial que llança llum sobre la relació de co-determinació entre l'estructura de dominació, basada en la colonialitat i el capitalisme racial, i la conformació d'una medicina centrada en els cossos africans. L'anàlisi rebutja els tòpics sobre l'assistència i la lluita contra la malaltia com a emblemes de l'humanisme, el progrés i la modernitat. En evitar aquestes categories, posa en evidència el mode en què les tècniques de sotmetiment i subjugació van ser constitutives de coneixements mèdics. – Name: Abstract Label: Description (Translated) Group: Ab Data: Esta investigación doctoral aborda la medicina practicada en el contexto de la esclavitud en el Caribe español y afirma que la maquinaria esclavista global fue una condición de posibilidad para la transformación epistémica, práctica y nosológica de la medicina moderna. Sostiene que la transformación disciplinar de la medicina al final del Siglo de las Luces, y durante las primeras décadas del siglo XIX, fue posible debido a las condiciones materiales y espaciales que le brindó el sistema esclavista a la ciencia al facilitar el contacto de médicos y cirujanos con una gran población en cautiverio y esclavizada. Una de las hipótesis es que las prácticas sanitarias y los discursos médicos emergentes en el contexto de masificación de la esclavitud no mejoraron la vida de los trabajadores forzados sino que sirvieron para reforzar la noción de “raza” intrínseca a la Ilustración y amplificaron los ámbitos de intervención del poder colonial sobre el cuerpo, los hábitos, las nociones de salud, la dieta y la cohabitación, entre otros. El corpus analizado está constituido por una serie de documentos jurídicos y médicos producidos dentro de los límites políticos, lingüísticos y económicos de la administración española. No obstante, el análisis adopta una aproximación que enfatiza el intercambio y la circulación transatlántica de personas, discursos y mercancías en la región caribeña como modelo de comprensión de la producción de conocimiento. Las fuentes abordadas son los Códigos negros españoles, redactados entre 1768 y 1843, fechas que marcan el arco temporal del análisis, y 3 textos escritos por facultativos que se dedicaron a atender cautivos en plantaciones y barcos. Algunos de estos documentos son conocidos por la historiografía de la esclavitud, sin embargo, por primera vez son analizados como un corpus para la historia de la medicina. Esta decisión ha permitido evidenciar la expansión de la mirada médica en la gestión de la esclavitud en el Caribe español y la formación de lo que esta tesis designa como “medicina esclavista”. La contribución al campo de la historia de la medicina que hace esta tesis proviene de un enfoque decolonial que arroja luz sobre la relación de co-determinación entre la estructura de dominación, basada en la colonialidad y el capitalismo racial, y la conformación de una medicina centrada en los cuerpos africanos. El análisis rechaza los tópicos sobre la asistencia y la lucha contra la enfermedad como emblemas del humanismo, el progreso y la modernidad. Al evitar esas categorías, pone en evidencia el modo en que las técnicas de sometimiento y subyugación fueron constitutivas de conocimientos médicos.<br />This doctoral research addresses the medicine practiced in the context of slavery in the Spanish Caribbean and asserts that the global system of slavery was a condition of possibility for the epistemic, practical and nosological transformation of modern medicine. It argues that the disciplinary transformation of medicine at the end of the Age of Enlightenment, and during the first decades of the 19th century, was possible due to the material and spatial conditions provided by the slave system to science, which facilitated the doctors and surgeons’ contact with a large captive and enslaved population. The hypothesis is that the health practices and medical discourses emerging in the context of the massification of slavery did not improve the lives of forced laborers but rather served to reinforce the notion of “race” intrinsic to the Enlightenment and extended the colonial power’s areas of intervention into the body, habits, notions of health, diet and cohabitation, among others. The corpus analyzed is a series of legal and medical sources produced within the political, linguistic and economic limits of the Spanish administration. However, the analysis adopts an approach that emphasizes the transatlantic exchange and circulation of people, discourses and goods in the Caribbean region as a means of understanding the production of knowledge. The sources addressed are the Spanish Black Codes, written between 1768 and 1843, dates that mark the time span of the analysis, and three texts written by physicians who were responsible for the care of captives on plantations and ships. Some of these documents are known to the historiography of slavery, however, for the first time they are analysed as sources pertinent to the history of medicine. This decision made it possible to demonstrate the expansion of the medical gaze in the management of slavery in the Spanish Caribbean and the formation of what this thesis designates as “slavery medicine.” This thesis contributes a decolonial approach to the field of the history of medicine and sheds light on the relationship of co-determination between the structure of domination, based on coloniality and racial capitalism, and the formation of a medicine centered on African bodies. The analysis rejects the clichés about assistance and the fight against illness as emblems of humanism, progress and modernity. By avoiding these categories, it highlights the way in which techniques of submission and subjugation were constitutive of medical knowledge.<br />Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Història de la Ciència – Name: TypeDocument Label: Document Type Group: TypDoc Data: Dissertation/Thesis – Name: Format Label: File Description Group: SrcInfo Data: application/pdf – Name: Language Label: Language Group: Lang Data: Spanish; Castilian – Name: URL Label: Access URL Group: URL Data: <link linkTarget="URL" linkTerm="http://hdl.handle.net/10803/693954" linkWindow="_blank">http://hdl.handle.net/10803/693954</link> – Name: Copyright Label: Rights Group: Cpyrght Data: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ – Name: AN Label: Accession Number Group: ID Data: edstdx.10803.693954 |
| PLink | https://search.ebscohost.com/login.aspx?direct=true&site=eds-live&db=edstdx&AN=edstdx.10803.693954 |
| RecordInfo | BibRecord: BibEntity: Languages: – Text: Spanish; Castilian PhysicalDescription: Pagination: PageCount: 232 Subjects: – SubjectFull: Història de la medicina Type: general – SubjectFull: History of medicine Type: general – SubjectFull: Historia de la medicina Type: general – SubjectFull: José Gispert Type: general – SubjectFull: Carib espanyol Type: general – SubjectFull: Spanish Caribbean Type: general – SubjectFull: Caribe español Type: general – SubjectFull: Ciències Humanes Type: general Titles: – TitleFull: La medicina en la gestión de la esclavitud en el Caribe español,1768-1843 Type: main BibRelationships: HasContributorRelationships: – PersonEntity: Name: NameFull: Marin Cisneros, Anyely IsPartOfRelationships: – BibEntity: Dates: – D: 16 M: 12 Type: published Y: 2024 |
| ResultId | 1 |